L’Acadèmia del Cinema Català reconeix la trajectòria d’un referent de la crònica i la divulgació cinematogràfica al nostre país

La Junta directiva de l’Acadèmia del Cinema Català, formada per Judith Colell (presidenta), Carlos R. Ríos (vicepresident), Carla Simón (secretària), Eduard Sola (tresorer) i els vocals Alba Cros, Maria Molins, Ana Pfaff, Sílvia Quer, Àngels Masclans i David Verdaguer, ha acordat distingir Jaume Figueras amb el Premi Gaudí d’Honor-Miquel Porter 2023, màxim reconeixement del cinema català, “no només per la seva importància com a cronista de cinema, a través de la qual ha contribuït com pocs a la generació de vocacions cinematogràfiques d’aquest país, sinó també per la seva visió lliure i apassionada com a programador i artífex d’un circuit de cinemes, sense la qual l’Escola de Barcelona no hauria trobat on posar-se”. Rebrà el guardó honorífic en el marc de la gala dels Premis Gaudí d’enguany, que tindrà lloc el diumenge 22 de gener a la Sala Oval del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

“Estic tan agraït com sorprès per aquest Gaudí d’Honor. Sempre dic que he estat una corretja de transmissió entre el cinema i l’espectador, l’oient o el lector. I aquest premi és com un estimulant punt i a part a sis dècades vinculades al món del cinema”. Són paraules de Jaume Figueras, un dels cronistes cinematogràfics més rellevants a la història dels mitjans de comunicació de les darreres cinc dècades.

Fins avui, han estat reconeguts amb el Premi Gaudí d’Honor-Miquel Porter Jaime Camino (2009), Josep Maria Forn (2010), Jordi Dauder (2011), Pere Portabella (2012), Montserrat Carulla (2013), Julieta Serrano (2014), Ventura Pons (2015), Rosa Maria Sardà (2016), Josep Maria Pou (2017), Mercedes Sampietro (2018), Joan Pera (2019), Francesc Betriu (2020), Carme Elías (2021) i Tomàs Pladevall (2022).

Cronista cinematogràfic

La seva trajectòria ha estat marcada pels vint-i-sis anys liderant el programa Cinema 3 a Televisió de Catalunya, en dues etapes: la primera de 1984 fins a 1996, i la segona entre 2002 i 2016. El parèntesi va conduir Jaume Figueras fins a Canal Plus, on es va encarregar de les transmissions de la gala dels Oscar de Hollywood, fent tàndem amb Ana García Siñeriz, amb qui també va co-presentar el programa MagaCine. Entre altres múltiples col·laboracions televisives, destaca Cinema 100, programa dedicat al centenari del cinema que va copresentar amb Àlex Gorina a TV3 entre 1995 i 1996.

El currículum com a cronista i divulgador cinematogràfic del Gaudí d’Honor d’enguany inclou també cinc dècades, entre 1964 i fins a 2015, amagat darrere el personatge de Mr. Belvedere, a càrrec de l’històric consultori que escrivia a la revista Fotogramas. I moltíssima experiència al món de les ones, fonamentalment a Ràdio Barcelona de la Cadena SER. És allà on va compartir amb Mayra Gómez Kemp primer, i amb Maruja Torres després, l’espai Al cine con Mr. Belvedere. I hi va seguir col·laborant a altres programes, com La pantalla rodona, amb Rosa Badia, i La Ventana, amb Gemma Nierga. També ha estat col·laborador de programes com El Matí de Catalunya Ràdio.

Membre d’Honor de l’Acadèmia del Cinema Català des del 2015, el Premi Gaudí d’Honor s’afegeix a altres reconeixements com el Premi Nacional de Periodisme Cultural de l’any 2016 o el Premi Ángel Fernández Santos de 2006. I, com a responsable de Cinema 3, ha rebut guardons com l’Ondas l’any 1990, el Premi Túria (ex aequo) el 1992 o el Premi Ciutat de Barcelona en la categoria d’audiovisuals el 2004.

Programador de cinema d’art i assaig

Jaume Figueras i Rabert (Barcelona, 1940) va tenir el primer contacte professional amb el món del cinema, que l’apassionava des de nen, treballant al departament de publicitat de CB Films, que a la dècada dels seixanta distribuïa en exclusiva a Espanya les pel·lícules de la United Artists. Figueres havia començat com a redactor a l’agència publicitària Danis el 1962, va arribar a CB Films l’any 1963 i el 1964 ja era cap de departament. Va ser en aquella època que la directora de Fotogramas, Elisenda Nadal, el va reclutar per fer del replicaire Mr. Belvedere, l’encarregat del consultori de la revista.

Així va començar la seva trajectòria als mitjans de comunicació. Però també és fonamental la seva tasca com a programador: l’any 1967, se suma als seus amics Antoni Kirchner i Pere Ignasi Fages, decidits a participar, com a programadors i no com a empresaris, de la possibilitat que el govern obria amb el cinema en versió original subtitulada, fins aleshores inexistent a l’Espanya franquista. Figueras s’havia d’encarregar de la publicitat i la promoció de les sessions, i el trio s’estrena a la sala Publi de Barcelona amb una pel·lícula que resulta tot un èxit, Repulsión, de Roman Polanski.

Així comença l’anomenat Cercle A, una xarxa de cinemes d’art i assaig que s’aniria ampliant amb sales com l’Atenas, l’Aquitania, l’Alexis, l’Ars, el Capsa, el Maldà i el Casablanca (totes amb la lletra A al nom). I que faria arribar a Barcelona clàssics de cineastes com Lubitsch, Dreyer, Godard, Buñuel, Wenders o un François Truffaut a qui Figueras, Kirshner i Fages van portar a Barcelona a presentar una sessió de Jules y Jim. Culpable de l’educació cinèfila de tota una generació, el Cercle A va introduir també sorolloses i innovadores estratègies comunicatives, com les sessions golfes o les entrades amb descompte segons el dia i l’hora.

Jaume Figueras és també autor del llibre Endevina qui et parla de cine (2004), unes memòries desordenades i festives, i, més recentment, del llibre de converses El cine que ens va obrir els ulls (2020), signat a quatre mans, o dues veus, amb Gemma Nierga, amb qui va compartir les seves darreres col·laboracions televisives, al programa de TVE Cafè d’idees.