Dimarts, 4 d’octubre, la federació de productors audiovisuals PROA celebrà una trobada amb els mitjans de comunicació en la qual va expressar el seu suport a la petició del nou consell de govern de la CCMA que el Govern augmenti molt substancialment la seva aportació a TV3 pel que fa a la dotació pressupostària de noves produccions. Un clar missatge de complicitat o directament de col·laboració entre el sector privat i la corporació pública de mitjans audiovisuals del país davant el projecte de pressupostos que acabi presentant el Govern i quina sigui l’actitud dels diversos grups parlamentaris per fer possible aquest augment de recursos públics a la televisió nacional. Una complicitat que queda lluny de discursos molt reiterats fa anys, quan s’afirmava que un aprimament de TV3 serviria per muscular financerament la producció audiovisual independent. Les retallades pressupostàries de TV3 durant la darrera dècada han demostrat tot el contrari.

Concretament, el president de PROA, Jordi B. Oliva esmentà la xifra de 100 M€ més per a la CCMA, «dels quals uns 70 M€ haurien d’anar a nous continguts; volem fer els millors continguts possibles». Un desig que anava acompanyat d’una autoafirmació:«som molt bons», tot fent referència als premis i reconeixements que estan aconseguint les produccions catalanes. Aquest augment pressupostari, que suposaria incrementar en un 150% la quantitat destinada per TV3 l’any passat a producció de continguts produïts externament a la casa, serviria també per poder negociar amb equitat els drets de difusió a la futura plataforma digital de vídeos a demanda (OTT), que la CCMA té previst posar en funcionament. Plataforma que ja tindrà un proper «tast» amb l’arrencada del nou SX3.

La qüestió recorrent de com incrementar substancialment la producció en català i que aquesta sigui competitiva va ser un dels punts de la trobada. Es van donar xifres de com la petita participació de TV3 en una producció audiovisual dificulta, quan no impossibilita, que aquesta acabi sent en versió original catalana. Oliva va apuntar, en bona lògica, que davant un increment pressupostari de la CCMA «nosaltres volem produir i si tenim el marc per fer-ho en català, hi contribuirem». Així mateix es va defensar que l’aposta de TV3 per sèries de ficció competitives afavoriria la seva comercialització posterior a plataformes o altres finestres de difusió, en tant que la televisió «posaria la seva marca com a símbol de qualitat».

En tot cas, el tema mereix una reflexió més a fons que tindrem oportunitat de fer quan es presenti el projecte de la nova llei de l’audiovisual catalana, si la durada de l’actual legislatura ho permet. Fa unes setmanes vaig escriure un apunt sobre quin paper es vol que tinguin les obres originals en català en relació a quins han de ser els trets distintius, definitoris, del cinema i l’audiovisal català dels pròxims anys.

La pèrdua de pes de la indústria audiovisual catalana davant Madrid va tornar a sortir a la conversa, lògicament. El vicepresident de televisió de PROA, Paco Escribano ho va definir amb cruesa «fa trenta anys Barcelona era capital de l’audiovisual, ara no ho és». Com a principals causes d’aquesta situació va situar «la falta d’una televisió -en referència a TV3- que l’acompanyi» i «la falta d’una política clara» de suport a l’audiovisual. Si sobre el primer factor ja s’ha comentat l’actitud de mutu suport entre el sector de la producció independent i TV3, respecte al segon, Escribano va apuntar que el Govern «dona indicis positius». Precisament, pocs dies abans, l’ICEC modificava a l’alça les dotacions pressupostàries de tres convocatòries de subvencions: desenvolupament de projectes audiovisuals, producció de curtmetratges i producció d’obres d’animació, siguin sèries o llargmetratges.

Actuar decididament mentre no arriba el Hub de l’audiovisual

Certament, cal una estratègia expansiva per a la indústria audiovisual catalana, davant de la dinàmica del «tot a Madrid» que alguns venim advertint de fa anys. Els anys vinents seran claus, i mentre no arriba el Hub digital, de l’audiovisual i dels videojocs, previst per al 2030, caldrà impulsar el sector per frenar primer i revertir després aquesta tendència.

Una dinàmica de «turboconcentració» que no dona pas indicis de frenar-se, com ho assenyalen dos fets ben recents:

Primer, la segona edició de l’Iberseries & Platino Industria, que amb els 2.000 professionals acreditats en aquest congrés, amb desenes d’screenings (visionats de noves produccions) i més d’un centenar de presentacions de nous projectes, ha permès afirmar als seus organitzadors que «Madrid es referma com un dels grans centres de producció audiovisual a Europa». Que un d’aquests organitzadors sigui EGEDA evidencia, de nou, que la important participació catalana en aquesta entitat de gestió col·lectiva dels drets de la producció audiovisual es destina, prioritàriament, al voltant de la Cibeles. En trobaríem molts exemples del que dic, com el conveni de col·laboració amb The Core Entertainment Science School; la universitat privada impulsada pel Grupo Planeta i que ja està en funcionament al complex Madrid Content Ciy.

I segon, va ser l’anunci fet pel president valencià Ximo Puig, durant el Festival de Cinema de Sant Sebastià, que la Ciutat de la Llum d’Alacant es tornava a posar en marxa, amb una proposta d’acollir rodatges de tota mena que, sense dir-ho obertament, planteja esdevenir una sucursal de «sol i platja» del Hub madrileny. Una sucursal amb el teixit industrial valencià fent tasques de «service», però no pas res que pogués sonar a esdevenir-ne cap competència o alternativa.

I no oblidem l’ambiciós programa institucional que va organitzar el govern espanyol abans de l’estiu, en el qual va convidar alts directius de les majors i les principals plataformes audiovisuals nord-americanes a Canàries, Andalusia… i Madrid. I Barcelona? Doncs, això.