Les Associacions i Federacions de Productors Independents s’han manifestat davant del Ministeri d’Afers Econòmics per mostrar el seu rebuig davant una llei que, lluny d’oferir una visió estratègica, propicia un desequilibri letal per a la indústria.

Els productors independents, que conformen el teixit base de la indústria cinematogràfica i audiovisual del nostre país, recolzats per una àmplia majoria de associacions del sector, s’han manifestat davant del Ministeri d’Afers Econòmics per mostrar la seva profunda decepció davant el camí emprès pel Govern amb la recent aprovació del text de la Llei General de Comunicació Audiovisual al Congrés. Un text que, com ja es va avançar en comunicats anteriors, compta amb el rebuig en ple del sector (com es recull al manifest signat per centenars de professionals de tots els camps de la indústria) i que posa de debò perill la supervivència d’un ecosistema cultural divers i equilibrat.

Els productors independents ens sentim menyspreats pel Ministeri de Cultura que, en teoria, ens representa. El seu màxim representant, el ministre Miquel Iceta, lluny de donar-nos suport, titlla de “exagerat” el clam de la indústria contra aquesta llei. Tot i que el Ministeri d’Afers Econòmics ha obert una porta al diàleg, gest que reconeixem, la visió estratègica de les dues parts encara s’hagi lluny de convergir i les diferències es fan difícils de conciliar. Després del tomb donat al text en un concepte tan essencial com la definició de productor independent, descrivint-la en funció de per a qui presti el servei, en lloc de atendre la pròpia composició de l’empresa productora, ens plantegem seriosament què model audiovisual i cultural ens proposen per a Espanya.

Per descomptat, les productores independents creiem fermament que només la convivència en igualtat dels diferents tipus de producció pot garantir la diversitat cultural. Se’ns demana un vot de confiança enmig d’una negociació les regles de la qual han canviat sobre la marxa, inclinant la balança a favor d’interessos aliens als de la producció independent i propiciant una llei que genera el desequilibri, quan hauria de buscar el bé comú. I una llei que neix des del desequilibri és lluny de ser una llei justa.

Arribats a aquest punt, oberts a col·laborar, però cansats que les nostres peticions siguin sistemàticament desestimades sense argumentació de fons, apel·lem a la sensatesa de els nostres polítics i demanem encaridament la revisió del text al Senat. Sense grans esperances que això passi, només cal esperar que el Govern reconsideri la situació aplicant factors correctius tant en altres lleis que es troben encara a desenvolupament com en l’elaboració dels Pressupostos Generals de l’Estat, donant així a la producció independent una via de sortida per poder afrontar el dur hivern empresarial al que es veu abocada en aquest moment. El futur dirà qui té la raó però, si no es posa remei ja, potser per a nosaltres sigui tard.

Sobre la P.A.P. La Plataforma Audiovisual de Productors Independents (P.A.P.) engloba les entitats AECINE, Diboos, MAPA, PIAF, PROA i PROFILM. En conjunt, representen al voltant de 600 productores audiovisuals independents, cosa que equival al 90% de les empreses d’aquest tipus a tot l’Estat. Creada el 2021, P.A.P. té com a finalitat treballar i unir forces en aquells aspectes que afecten el sector de la producció independent.