Fa unes setmanes vàrem analitzar les reivindicacions del conjunt d’associacions representatives de la producció independent i d’entitats com CIMA pel que fa a la promoció de la igualtat de gènere. Ara que el projecte legislatiu iniciarà molt ben aviat el seu debat parlamentari, s’incrementa la pressió d’entitats culturals i lingüístiques. La Federació d’organitzacions per la llengua catalana, FOLC, ha enviat aquesta setmana una carta als diputats i diputades balears, catalans i valencians al Congrés en la que se’ls demana que presentin com a esmenes una vintena de propostes. Unes esmenes que garantirien una presència normalitzada de continguts en català, tant en l’oferta com en la producció, a tots els serveis de comunicació audiovisual, siguin plataformes en línia o televisions de cobertura estatal. Unes mesures que pretenen defensar i enfortir la indústria audiovisual balear, catalana i valenciana.
Les propostes de la FOLC volen aconseguir tres objectius: Un de general, que és que la promoció de la llengua catalana sigui reconeguda com a principi bàsic de la llei. El segon és garantir que hi hagi una oferta equitativa de continguts en català i de la seva visibilitat a les televisions i plataformes respecte al castellà. I un de tercer qu és garantir els recursos necessaris perquè la producció de continguts en llengua catalana sigui també equitativa lingüísticament.
Multiplicar les inversions en producció independent, especialment en català
Destaquen les propostes sobre un dels articles fonamentals d’aquesta llei, el 117, que regula «l’obligació de finançament anticipat d’obra audiovisual europea per a prestadors de servei de comunicació audiovisual televisiu, lineal o a petició», és a dir des de les televisions a les plataformes en línia.
La primera és que la FOLC proposa modificar l’obligació de destinar un 5% dels seus ingressos al finançament d’obra audiovisual europea per «un 10%». Cal recordar que un 70% dels recursos financers previstos en aquest article aniran a obres de productores independents. Per tant, aquest seria un augment indispensable per a la viabilitat i enfortiment de les indústries audiovisual catalana, balear i valenciana.
La segona suposaria afegir un nou apartat que indiqués que «es reservarà un mínim d’un cinquanta per cent per a obres audiovisuals en alguna de les llengües oficials de les Comunitats Autònomes» i, per tant, que la quota d’obres en versió original catalana s’incrementaria molt. Mesura que afectaria també les produccions pròpies de les plataformes i televisions, que utilitzen les empreses catalanes i de la resta de l’Estat en règim de «service». Cal subratllar que aquesta quota és pràcticament l’única de tota la llei que pot territorialitzar una part de les inversions audiovisuals d’aquests grans grups. Una mesura que tindria el nostre teixit de producció independent com a directe beneficiari i que suposaria un fre eficaç a la dinàmica de turbo-concentració de la producció audiovisual cap a Madrid. Una turbo-concentració protagonitzada pel gegantí Madrid Content City que, segons les previsions, sumarà d’aquí a dos anys uns 240.000 m², amb 23 platós i la universitat privada del Grupo Planeta.
Per tant, amb aquests dos canvis proposats s’incrementaria molt substancialment les inversions destinades a la producció independent i multiplicar les produccions en llengua catalana. Unes inversions que reforçarien i molt l’estratègic projecte del Catalunya Media City.
Juntament amb aquestes mesures, la FOLC ha proposat altres millores i canvis a la futura llei estatal, com:
Que totes les plataformes de vídeo a demanda, encara que no tinguin la seva seu a l’Estat espanyol, estiguin obligades a complir les quotes i garanties lingüístiques de la futura llei, a partir de la incorporació d’allò que estableix la normativa de la Federació de Valònia-Brussel·les. Així l’àmbit d’aplicació de la futura llei inclouria «qualsevol distribuïdor o comercialitzador de serveis que posa a disposició un o més serveis de mitjans audiovisuals a l’Estat espanyol, utilitzant qualsevol sistema de difusió o transmissió digital».
Incorporar quotes per a la llengua de signes catalana i l’audiodescripció en català, al costat de les previsions ja existents per a la llengua de signes espanyola o l’audiodescripció en castellà.
Incrementar el temps d’emissió de continguts produïts en català, basc o gallec a RTVE, que passaria d’un percentatge inferior al 4% que preveu el projecte de llei a prop del 13%; i que les televisions privades de cobertura estatal també estarien obligades a una quota d’emissió en aquestes llengües, en tant que el text actual no en preveu cap.
Garantir la «prominència» de l’oferta en català, per tal que aquesta sigui visible i destacada als menús, web i aplicacions dels serveis de comunicació audiovisuals, siguin televisions o plataformes.
La creació d’un fons específic per al doblatge i subtitulat en català, basc i gallec, que gestionarien les Comunitats Autònomes i que provindria en un 50% de recursos de l’Estat.
Noves competències per al CAC i el CACV i més finançament per À Punt, IB3 i TV3
A més d’aquestes propostes vinculades a l’oferta i producció de continguts audiovisuals en llengua catalana, la FOLC n’ha proposat d’altres vinculades al CAC i al CACV. D’aquestes cal destacar-ne dues. La primera planteja que aquestes autoritats audiovisuals formin part del Grup d’Entitats Reguladores Europees per als Serveis de Comunicació Audiovisual (ERGA) juntament amb la CNMC. I la segona, és que el foment previst al text de les lleis diferents del castellà estaria «sota l’impuls i control de l’autoritat competent autonòmica en cada cas» . Unes autoritats com el CAC o el CACV que podrien « dictar les instruccions tècniques específiques per al seu compliment i que vetllarà per la qualitat d’aquests doblatges i subtitulats», per tal que tots els doblatges en català disponibles, ara i en el futur, siguin incorporats a aquests serveis audiovisuals.
Finalment, es demana que les aportacions econòmiques previstes per part dels prestadors de serveis de comunicació audiovisual per al finançament de RTVE siguin compartides amb les televisions autonòmiques amb llengua pròpia.
