Que les escoles i instituts incloguin de forma reglada la cultura cultura audiovisual és una necessitat educativa que porta massa anys pendent. Que aquesta sigui present en alguns centres educatius és producte de la voluntat del seus professorat i de la llarga trajectòria de diverses entitats que, des de fora, organitzen programes formatius, cicles de projeccions i faciliten tot un seguit de materials pedagògics de gran valor. A més, com s’ha demostrat en tots els països que compten de fa anys amb una activitats docents, dins i fora de les aules, amb el cinema i la resta de l’audiovisual com a matèria d’estudi, aquestes generen nous públics. Així, el programa «transmetre el cinema» francès, ha incorporat la pel·lícula «Estiu 1993» dins del catàleg de projeccions a les sales. O sigui, que els alumnes de Perpinyà han pogut veure el film de Carla Simon com a activitat docent, mentre que els de sota dels Pirineus… doncs, no.
Una de les entitats que porta anys dedicant-se a la formació en l’audiovisual és Aulamèdia que, aquests darrers dies ha organitzat les jornades EDUcinema a Barcelona. Una de les seves taules rodones portava com a títol «Qui ens ensenya cinema», a la qual em van convidar a participar-hi, juntament amb la directora de l’Acadèmia del Cinema Català, Laia Aubia, i la responsable del servei educatiu del Museu del Cinema de Girona, Anna Carpena. Taula que va ser presentada i moderada per Francesc-Josep Deó, coordinador d’Àulamedia.
Vaig recordar que tenim tres lleis, la Llei de l’audiovisual (articles 111.e i 124) la Llei d’Educació (articles 21.2.h, 58.2.b i 50.2.b) i la Llei del Cinema (article 45) que assenyalen que l’educació en l’audiovisual ha de formar part del sistema educatiu. I, concretament, que la Llei del Cinema detalla que aquesta difusió de la cultura audiovisual ha de ser implementada a partir de l’acord entre l’ICEC, el Departament d’Educació i el sector audiovisual del país, i que aquesta educació ha de tenir, entre d’altres objectius: «la creació de nous públics» i «la promoció del coneixement de les obres en versió original catalana».
Però vaig destacar que durant tots aquests anys que han passat des de l’aprovació de la primera (2005) no hi ha hagut cap materialització d’aquests preceptes legals i que, només, s’ha produït un resultat indirecte, que és el conveni entre el CAC i Departament d’Educació, signat el 2017, pel qual va néixer el programa EduCAC. Un programa que no deixa de ser una activitat voluntària de les escoles i no pas curricular i que, a més, sobre la cultura audiovisual només dedica una dels seus 12 unitats didàctiques que, a més, porta un títol tan discutible com «Cinema, més que entreteniment».
Ara, davant la futura llei de l’audiovisual tenim l’oportunitat que, d’una vegada per totes, els currículums educatius de les diverses etapes d’escolarització incorporin aquesta matèria i que passi del text legislatiu a la realitat de les aules. Precisament, diverses entitats van respondre la primera consulta pública sobre la llei plantejant aquesta important qüestió, i també el grup de debat de la comunitat Àreavisual.cat.
Catalunya va ser pionera en l’educació audiovisual
I per anar endavant, convé mirar que s’ha fet en el passat. I en aquest àmbit, Catalunya en va ser pionera… els anys 30 del segle passat. El Govern va crear el 1932 el Comitè de Cinema de la Generalitat de Catalunya que, un any més tard posava en marxa el programa educatiu «Els cinemes a les escoles» que, durant el primer any de la seva posada en marxa, hi participaren 75 escoles del país, amb projeccions a les sales de cinema de la població, que anaven acompanyades de conferències.
Va ser un ambiciós programa que volia introduir el cinema a l’ensenyament i aquest com a divulgador de la cultura en generals. Pretenia impulsar la formació del professorat en aquesta matèria a tots els cicles formatius i la creació d’una cinemateca de «films culturals». Però tant aquest programa, com el projecte de creació de l’Escola de Cinema de Catalunya «per convertir la part alta de la muntanya (de Montjuïc» en el Hollywood català» i tants d’altres propostes transformadores van quedar estroncades per l’aixecament feixista espanyol i la llarga i dolorosa dictadura posterior.
L’any vinent, Commemorem el 90è aniversari de l’aniversari de la signatura del President Francesc Macià de l’acord de creació del Comitè de Cinema ce la Generalitat de Catalunya. I tocaria poder-ho fer amb ja un projecte acordat amb el sector i un calendari d’implementació de l’educació en l’audiovisual a totes les aules del país.
