Amb la llei de comunicació audiovisual espanyola i la nova llei catalana de l’audiovisual a l’horitzó, el recent Festival Internacional de Cinema de Begur Costa Brava va voler sumar-se a la causa de la defensa del català a l’audiovisual. Una trobada en el marc d’aquest certamen ha servit per analitzar la situació alarmant del català al cinema i les sèries i proposar algunes millores al panorama actual.
En aquest sentit, s’ha arribat a la conclusió que l’existència de quotes de producció en llengües oficials a l’estat espanyol en català, basc i gallec obligaria les plataformes de vídeo a la carta a tenir-les en compte.

Donat que aquestes plataformes apleguen un gran nombre d’espectadors actualment, la necessitat de compliment d’una quota lingüística asseguraria, no només la presència del català, sinó que significaria una passa més cap a la normalització de la llengua en el global del món audiovisual.
Així mateix, també s’ha proposat posar més èmfasi en el doblatge de pel·lícules i sèries de consum massiu (i no només films d’animació o de cinema independent). És important que els grans èxits comercials (de cinema i televisió) tinguin una versió en català, ja que el gran públic no és consumidor de versió original i, per tant, amb subtítols en català no n’hi ha prou per cobrir aquest buit.

Per tant, la futura llei estatal de l’audiovisual hauria de garantir la destinació d’un percentatge important dels recursos al finançament de noves produccions a sèries i pel·lícules en català, així com que les estrenes de les plataformes comptin amb el català com a llengua de doblatge i subtitulació, més enllà d’incorporar els doblatges ja existents.

Una altra de les accions que cal potenciar per donar visibilitat a la nostra producció és la programació de pel·lícules i curts rodats en llengua catalana. En aquest sentit seria molt positiu que els certàmens tinguessin una secció, apartat o mostra específica per a títols en català. I per això és imprescindible que s’incrementi molt significativament la producció audiovisual en català, tant a nivell quantitatiu i de pressupost disponible, com de diversitat de gèneres i temàtiques.

Amb relació als organismes públics, també s’han detectat accions que podrien canviar el paradigma. Així doncs, seria bo que l’ICEC prioritzés la producció d’originals en llengua catalana. També la televisió pública catalana podria donar més visibilitat als originals rodats en català, acompanyar-los en la seva fase de producció i estrena a les sales de cinema en la programació informativa de TV3. Així com col·locar-los a la graella de programació en moments de prime time, quan finalment arribin a ser emesos per televisió (fet que actualment no passa massa sovint).

Per últim, i malgrat no podem considerar-ho un acte de militància, també s’ha volgut fer una crida a la ciutadania perquè s’interessi i consumeixi més cinema en català. En el moment que el mercat vegi que hi ha una demanda clara en aquesta línia de ben segur canviaran les actituds de distribuïdors i exhibidors.

Signen el document les següents persones i entitats:

• Festival internacional de Cinema de Begur Costa Brava
• Acadèmia del Cinema Català
• Col·legi de Directors i Directores de Cinema de Catalunya
• FIC-CAT – Festival internacional de Cinema en Català
• Revista El Cinèfil
• Setmana del Cinema en Català
• Daniel Condeminas, consultor en comunicació