A l’inici d’aquest estiu van conèixer dues iniciatives que il·lustren el creixent interès d’empreses externes al món dels videojocs per integrar-los dins el seu negoci. Per una banda l’aposta de Netflix d’ampliar la seva oferta als videojocs, reforçant el seu paper d’integrador vertical d’oci en línia a escala mundial. L’altre el trobem amb Mediaset España, que aviat posarà al mercat diversos videojocs, en coproducció amb una de les principals firmes de consoles, basats en films produïts per ells -com «Tadeu Jones i la maledicció de la mòmia» d’Ikiru Films. Una decisió que exemplifica, en diferit, el concepte d’explotació transmèdia d’una creació audiovisual.
Aquest darrer exemple il·lustra les potencialitats de les sinergies entre els sectors «clàssics» de l’audiovisual i el dels videojocs. Una estratègia compartida que fa molts anys que alguns anem reclamant , no pas per ser visionaris, sinó per constatar com ha estat i és d’exitosa en altres països de dimensions similars a la nostra com és el cas del Quebec. El potent ecosistema d’indústries TIC al nostre país, molt concentrat a Barcelona, és un actiu importantíssim que ens afavoreix poder articular projectes transversals molt ambiciosos. Projectes transversals que beneficiarien i molt a un sector de la producció audiovisual que necessiten fortes inversions per fer bons productes, com és el de l’animació. Un sector que serà clau en l’urgent i imprescindible rellançament de l’oferta infantil i juvenil de la CCMA tant en l’àmbit televisiu com digital (pel que fa a la ràdio/podcast ja fa temps que s’està fent una bona feina des de Catalunya Ràdio i iCat). Projectes transversals on també podrien -haurien- de participar altres actors de les indústries culturals i creatives com el sector editorial.
Una estratègia que podria fer-se realitat en els pròxims anys si l’ambiciós projecte de fer de Catalunya hub de l’audiovisual de l’audiovisual o els videojocs del sud d’Europa -també anomenat darrerament com a «Catalunya Media City»- aconsegueix el finançament necessari per arrencar. Un hub que necessitem que es posi a caminar ben aviat. Per això serà tan important aconseguir que sigui un dels projectes més beneficiats en el repartiment dels fons europeus Next Generation que depenen del programa «Espanya, hub audiovisual d’Europa». I en paral·lel que la futura llei estatal de l’audiovisual incorpori quotes lingüístiques pel que fa a les obligacions en inversions com en l’oferta de televisions i plataformes. Si aquestes quotes o percentatges acaben formant part del seu articulat s’afavoriria, sens dubte, la producció audiovisual catalana, valenciana i balear i podria, tant de bo!, significar un punt d’inflexió a la dinàmica del «tot a Madrid» que s’ha anat accelerant aquests darrers anys.
Per això també cal que el creixement del sector del videojoc a Catalunya -fet molt positiu!- vagi acompanyat per la musculació d’una part dels desenvolupadors catalans i que esdevinguin empreses amb prou dimensió per afrontar produccions més ambicioses i la seva consolidació al mercat. Que deixi de ser tendència passar d’startup d’èxit a ser absorbida per un grup internacional, que ja no sigui excepcional el pas a una scaleup que agafi projecció internacional. I de pas, que s’acabi normalitzant, del tot, que un videojoc fet al nostre país es pugui jugar en català.