El dia 17 d’agost, el patrimoni cultural, històric i artístic del qual es parlava a areavisual.cat (veure enllaç) en l’article “El comic català dorm al barri del Coll” va ser traslladat a unes dependències cedides per l’Ajuntament de Terrassa mitjançant l’Associació Col·leccionista de Terrassa, que prèviament s’havien assabentat pels medis de comunicació i es van posar en contacte amb nosaltres per oferir-nos el seu suport, ajuda i la possibilitat de poder instal·lar el Museu del Còmic a la seva ciutat. Vam tenir una primera reunió amb els representants de l’Associació a l’Ajuntament amb l’alcalde que va demostrar el seu interès i també el del consistori per trobar un lloc emblemàtic per poder instal·lar el museu, comptant amb nosaltres per fer el millor Museu del Còmic d’Europa.
Crec que als nostres estimats representants municipals, tant del districte (salvant honroses excepcions) com de la ciutat, i també els de la Generalitat haurien de sentir-se avergonyits de no haver tingut la sensibilitat de haver atès les nostres documentades reivindicacions amb el suport de més de quaranta entitats culturals del districte amb un projecte molt gran i uns polítics massa esquifits.
Però que no creguin que s’han tret el mort de sobre o que com que el gat ja està col·locat ja no sentiran més “marrameus”.
En el passeig de la Mare de Déu del Coll, 40, davant de l’Alberg Mare de Déu de Montserrat hi ha l’edifici de l’antiga productora cinematogràfica Balet i Blay, on es va fer la primera pel·lícula de dibuixos animats d’Europa a l’any 1945 “Garbancito de La Mancha” dirigida pel gran dibuixant Arturo Moreno al davant d’un equip de més de 150 dibuixants inclosa la nostre estimada artista Pepita Pardell, que també va col·laborar en altres moltes pel·lícules. Doncs aquest edifici ja fa molts anys que està buit. Al principi hi havia un cartell per llogar-ho, se’l veia ben cuidat i fins i tot feia goig, però hores d’ara no hi ha cap manteniment ni neteja i ja comença a fer fàstic, amb el perill de que per acabar-ho d’arreglar poden entrar els okupes i deixar-ho ben decorat.
Ja fa molt de temps que des del Grup d’Estudis Coll – Vallcarca (del qual també soc el president) que varem començar a reivindicar-ho per el Museu del Còmic, i de l’animació ja que amés d’en Balet i Blay en l’avinguda de Vallcarca (abans avinguda de l’Hospital Militar) es trobaven els Estudis Macián on es va fer la famosa pel·lícula musical de dibuixos animats “El Mago de los Sueños”. De moment no ens han dit ni si ni no, i jo crec que ni tant sols ens han escoltat.
Seguim pensant i de fet es pot comprovar que Barcelona es la ciutat on ha hagut i hi ha els millors dibuixants del mon que amés de treballar per les editorials del país també ho feien a través d’agències per totes les editorials de mon.
També des de l’any 1910 fins el 1986 en el barri del Coll va estar l’Editorial Bruguera, la més important del mon en volum de producció ja que apart de llibres, cromos, àlbums, comtes, novel·les sortien dels seus tallers cada mes al voltant de quatre milions de còmics Va ser el Grup d’Estudis Coll – Vallcarca amb el suport de més de quaranta entitats d’arreu del districte
els que varem endegar ja fa tres legislatures la compra per par de l’Ajuntament la finca de Can Carol i a la vegada també varem instar per la cessió de la Diputació a l’Ajuntament de l’edifici de l’antic Consolat de Dinamarca que els seus propietaris el famós pintor Joan Junyer i la seva esposa també famosa pedagoga Dolors Canals van donar a la Diputació de Barcelona per fer quelcom cultural pel barri, però es veu que o no ho van entendre o s’ho van passar…, perquè el van deixar abandonat, deteriorant-se i
fent-lo servir com a magatzem de les seves andròmines, fins que a base de molta pressió reivindicativa es va fer la compra d’un i la cessió de l’altre. Al nostre objectiu seguia amb la idea d’instal·lar el Museu del Còmic, però van fer molt “democràticament” primer un concurs d’idees i després un de projectes, amb jornada de portes obertes al Consolat i amb varies sessions explicatives amb projeccions, gràfics, remodelacions…, però en cap d’aquest projectes sortia el nostre del Museu. Al final a unes votacions va
sortir que tots dos llocs serien uns Casals de barri (La conclusió es que a Vallcarca no hi havia cap casal i ara hi hauran dos en menys de cent cinquanta metres l’un de l’altre, amb el handicap de que Can Carol van començar les obres l’any passat, van estar aturades, van començar un altre vegada i no se si falta molt o poc per acabar. En canvi el Consolat segueix tant desconsolat com sempre, tancat i deteriorant-se.
Catalunya, Barcelona, Gràcia, El Coll – Vallcarca, es mereix que hi hagi el millor Museu del Còmic i la Il·lustració del mon i el que no es mereix es que hi hagi la incompetència, la ignorància, l’arrogància, la petulància, i alguna cosa mes…,

Josep Callejón