Ja vaig asssenyalar fa uns anys les enormes possibilitats d’Iznájar, provincial de Córdoba, dels seus espais a l’aire lliure I de les seues equidistàncies. El llac és artificial, un embassament que facilita aigua a l’Andalucía subètica…Sota la direcció dels seus creadors, Francisco Jiménez i Juan Lanzas, Iznájar ara, després de les seus cinc mostres dels seus homenatges- enguany, María Galiana- comença a donar la imatge d’un encontre ineludible. Cada any, l’última setmana d’agost. Buñuel va ser un dels grans protagonistes ( Un perro andaluz, de Luis Buñuel, Buñuel en el laberinto de las tortugas, de Salvador Simó, amb prou faenes coneguda la seua presència entre els tres films seleccionats per l’ Academia per a representar a España en els oscars, aixina com una brillant exposició coordinada per Chema García, autor també del cartell del Festival i del manifest de l’exposició, igualment influenciats per don Luis. Del dissabte 24, amb la inaguració presentada per Isabel Prinz, al dissabte 31, amb eixa modélica cloenda presentada per Lluvia Rojo, cinema – als films citats s’uniren La mujer de la montaña, de Benedikt Erlingsson, premi Lux 2018 del parlament europeu, i Carmen y Lola, d’ Arantxa Echevarria- amb projeccions en la platja, llevat d’ Un perro andaluz, projectada en el castell amb música de Paco Vrilnoise.

Concerts de música, treballs de dj, clips-metratges de Manos Unidas, cinema en super 8 organitzat per la Filmoteca Andaluza, curt-metratges premiats en el Festival de Cinema Social – FECISO- de Toledo i Cuenca, presentats pel seu director, Tito Cañada, cinema per a xiquets, masters i preparació per a realizar nous clips-metratges de la mà de Chus Gutiérrez, Pablo Sara, Olga de Castro, Javier Espada, Borja Crespo, Javier Pintos, Lolo Hernández, la maquilladora María José Martínez, María Cancio, etc. Una setmana farcida d’activitats i sorpreses amb l’actuació abans de cada sessió del grup cordobés recentment creat DisparaTres amb Manuel, Tomás i Carlos tractant de quedar bé davant d’un públic exigent que els va donar tota classe d’acceptacions. Especialment, quan parodiaven alguna pel.lícula ( ho feren amb Regreso al futuro i amb Un perro andaluz, i en part amb Carmen y Lola amb òptims resultats).

TONI LLORÉNS