betevé: crisi de model, de lideratge intern o de tot una mica?

Comparteixo aquest article publicat originàriament al portal Comunicació21.cat fa un parell de setmanes. Des de llavors, la polèmica sobre l’estratègia de la direcció de betevé i els seus resultats a nivell d’audiència i altres, ha continuat: amb declaracions del seu director, Sergi Vicente, com de rèplica a aquestes per part del comitè d’empresa, a les que s’hi ha sumat un comunicat del seu consell d’administració. De la lectura d’uns i altres posicionaments, em refermo en els arguments que expressava en aquesta anàlisi, que s’emmarca en una reflexió més àmplia sobre el futur dels mitjans de comunicació audiovisuals de proximitat o locals

Començàvem l’any amb un duríssim comunicat dels professionals de betevé sobre la situació del mitjà de comunicació públic de Barcelona, que enguany farà 25 anys. La llista de crítiques és prolixa i, a diferència d’altres declaracions similars, en aquesta no en destaquen les reivindicacions laborals, sinó que el protagonisme se l’emporta un qüestionament frontal a la seva direcció i les seves decisions, acompanyat d’algunes dades d’audiència certament preocupants.

Si el manifest parla de la pèrdua d’un 75% de l’audiència des de l’entrada de la nova direcció (gener de 2015), les dades poden ser encara més negatives si comparem l’1,2% de share assolit l’agost del 2015 amb el 0,2% de l’octubre de l’any passat, després d’haver-se estabilitzat a la baixa entre un 0,4 i un 0,5% entre finals del 2016 i bona part del 2017.

Les potencialitats per superar aquestes dades hi són. A l’enquesta Òmnibus de l’Ajuntament de Barcelona de juny del 2018, betevé apareixia com a segon mitjà de comunicació esmentat pels barcelonins i barcelonines a l’hora d’informar-se sobre l’actualitat de la ciutat –incloses les xarxes socials– i només per darrere de TV3 (això sí, a força distància). Dades negatives d’aquesta enquesta? També n’hi ha i són un parell: prop d’un 40% de la ciutadania no veu mai betevé, i entre els adults joves (25-34 anys) aquest percentatge ja és més de la meitat; i que, a més, aquesta franja d’edat la situa molt avall en la llista de mitjans citats com a fonts informatives de la ciutat. Una dada preocupant pel que fa a l’estratègia digital del mitjà que, amb el canvi de denominació adoptat a inicis del 2017, afirmava apostar per una oferta transmèdia molt més enllà del canal televisiu, pensant especialment en les noves generacions que han anat marxant de la pantalla de televisió convencional.

On és el problema (o si més no una part d’ell)? Amb el risc de fer una anàlisi des de fora, n’apunto un d’estratègic. Quan fa dos anys BTV canvià el nom per l’actual, es difongué com a argument un missatge de trencament amb un suposat localisme estret, que calia oferir continguts d’interès més ampli. Concretament s’afirmà que es volia “deixar enrere Barcelona com a territori”, ja que s’entenia que en l’actual ecosistema digital, la vocació local estaria superada davant la globalització dels consums mediàtics i audiovisuals. Greu error.

Certament, vistos els resultats, aquesta declaració de principis no es pot pas considerar exitosa ni de bon tros. Fa uns anys vaig tenir l’oportunitat de conèixer, al bell mig de Manhattan, la redacció de New York One, canal televisiu privat nascut poc abans de betevé. Amb la lògica evolució cap a l’oferta digital (un web molt dinàmic en continguts i comptes altament actius a Twitter, Facebook, Instagram i Snapchat), NY1 no ha variat la seva aposta fundacional: ser el mitjà d’informació de referència del que passa a la ciutat de Nova York 24/7, amb diversos magazins informatius tots els dies de la setmana i programes temàtics, dedicats especialment al món de la política municipal i la cultura, sense oblidar informacions de servei bàsiques com el temps, el trànsit o els transports públics.

L’aposta per una informació local i de qualitat ha estat i és el valor diferencial que té i ha de reforçar tant betevé com la resta de mitjans de comunicació de proximitat existents al nostre país, que en són molts. I de l’aposta decidida per ser mitjans de confiança informativa i anar oferint una bona i diversa oferta de serveis a la comunitat a la qual t’adreces, es troba la fórmula del seu futur. Aquí i als Estats Units. I betevé té un excel·lent equip de professionals per afrontar exitosament aquest repte. Ho afirmo per moltes experiències professionals amb els seus periodistes, i també des de dins, per la meva col·laboració durant dues temporades en un dels programes de l’antiga BTV, La Rambla, que malgrat els tres anys que han passat des de la seva polèmica supressió de la graella encara t’atura alguna persona pels carrers de la capital per dir-te que se’n recorda de les teves intervencions.