Rebecca Ashdown (Londres) | Freelance impact producer
És una apassionada pel poder que té el cinema per inspirar i fomentar la imaginació, el diàleg, el debat i l’impacte entorn de qüestions socials globals i també especialista en l’ús de les expressions artístiques per al canvi social. Va dirigir la campanya d’Amnistia Internacional per a la pel·lícula NO, de Pablo Larrain, en col·laboració amb Network Distribution i Picturehouse Cinema i va coordinar l’estratègia d’impacte de documentals com PLANETARY i THE HUNTING GROUND per Together Films. Ha treballat també en el British Film Institute, BBC Media Action i el Festival internacional de Cinema de Toronto.

Mitjançant l’anàlisi de casos reals, parlarà dels passos a considerar en la construcció d’una campanya de distribució efectiva d’impacte a partir dels conceptes bàsics de context, responsabilitat del cineasta amb l’obra i de les pretensions de l’abast de la campanya, a través de l’anàlisi d’audiències, la gestió de les relacions i l’elecció de diferents formes de distribució.

El vincle entre el cinema i l’audiència s’ha enfortit gràcies a noves eines i plataformes digitals que involucren els públics de maneres diferents. L’audiència ha deixat de ser passiva i s’ha convertit en activa. L’espectador, a més, vol ser vist i escoltat. L’interès del públic ha de ser generat arran de les seves expectatives i és per això que cal arribar a l’espectador de moltes maneres diferents per poder captar-ne l’atenció.

Una sala de cinema ha de ser un espai viu. El cinema no és solament un lloc per veure cinema sinó que participa d’un entorn cultural que s’expandeix. En una època en la qual podem veure pel·lícules en diverses tipologies de pantalles, encara existeix la necessitat de llocs on la gent es trobi, comparteixi experiències i creïn memòries.

Marc Prades (Barcelona) | Screenly
És especialista a dissenyar i impulsar projectes de comunicació i investigació relacionats amb el cinema, la cultura audiovisual i internet. És, amb Alberto Tognazi, cocreador de Screenly, una plataforma que proposa una manera de veure i viure l’experiència d’anar al cinema. Una eina amb la qual l’espectador es converteix en promotor d’esdeveniments i amb la qual creadors, distribuïdors i exhibidors utilitzen internet com a aliat, trobant i implicant el seu públic.

Moderarà la sessió en la qual descobrirem tendències europees de noves formes de fer circular el cinema contemporani, atraient i fidelitzant el públic, i acollint noves expressions audiovisuals que es comparteixen en comunitat, a través de l’experiència dels següents ponents:

Agnès Salson (Tolosa) | Tour d’Europe des cinémas
Després d’un recorregut per nombrosos cinemes d’Europa, Agnès Salson i el realitzador Mikael Arnal van crear el projecte Tour d’Europe des cinémas per recollir les idees i tendències més innovadores quant a l’exhibició del cinema independent. Van descobrir que les sales emergents tenen formes molt diverses i assumeixen plenament les noves pràctiques de l’era digital. Van trobar que la sala genera la identitat del lloc on s’emplaça i que gràcies a un reeixit ús de les xarxes socials la vinculació amb el públic és més forta. Les sales que van estudiar incorporen orgànicament noves pràctiques, mitjans i tecnologies i exploren les noves adreces del que pot arribar a ser el cinema, i implementen a més en la seva programació realitat virtual, nits temàtiques de videojocs, sessions de videoclips, etc.

Petra Rockenfeller (Oberhausen) | CICAE (Confédération internationale des cinémas d’art et d’essai)
És programadora i directora del cinema Lichtburg Filmpalast de Oberhausen des de fa deu anys. Com a membre de la CICAE, és l’especialista al cinema per a nens i nenes. El seu objectiu és preparar al públic infantil i juvenil perquè apreciïn i triïn assistir a la sala de cinema, que és un espai per compartir experiències i generar noves idees que inspirin les seves vides.

Com aconseguir que el públic apreciï la sala, com introduir les pel·lícules per aconseguir l’impacte que l’autor desitja i com dirigir un debat posterior a la projecció són algunes de les eines que utilitza per crear a l’espectador d’avui i demà.

Paolo Moretti (Nimes) | Festival international du film de la Roche-sur-Yon
Ha treballat com a programador de nombrosos festivals internacionals, com el Festival Internacional de Cinema de Venècia i el Festival Internacional de Cinema de Roma. També en el Centre Pompidou, Cinéma du Réel, la Filmoteca Espanyola i la Cinemateca Portuguesa. És membre del comitè́ de selecció del FID Marsella, conseller del Festival Visions du Réel de Nyon i director del Festival international du film de la Roche-sur-Yon. Té una manera molt concreta de programar cinema, amb la qual busca estratègicament conjugar la dimensió popular amb la investigació formal.

Programa un cinema arriscat, únic, reflexiu i de narratives molt diferents que aconsegueix atreure tant l’espectador especialitzat com el generalista. Amb quin cinema i de quina forma aconsegueix ampliar el rang d’audiència d’una pel·lícula, de vegades de difícil assimilació, és la incògnita a aïllar en l’equació de la seva ponència.

Les demostracions artístiques i les expressions culturals inspiren nous camins i solucions de les quals el món de la política ha de nodrir-se per a la confecció de noves lleis, plans i estratègies. La cultura i l’art són una necessitat; una font d’energia i innovació social.

Ara que experts en programació i sales de cinema ens han explicat com aconseguir connectar amb el públic a través de les pel·lícules i activitats relacionades, és moment de centrar-se en una altra preocupació, ja que al nostre país les produccions i rodatges descendeixen i el pressupost mitjà de les pel·lícules també baixa. Conscients de la precarietat laboral que en molts casos comporta dedicar-se al cinema d’art i assaig, hem de saber quines preguntes ens hem de fer perquè les institucions puguin respondre a les nostres necessitats i aconseguir el canvi.

Samuel Alarcón (Madrid) | “El cine que viene” (Radio 5)
És cineasta i periodista. Ha estat pensionat en la Real Acadèmia d’Espanya a Roma, on produeix el seu segon llargmetratge, LA CIUDAD DE LOS SIGNOS (2009). En l’actualitat prepara OSCURO Y LUCIENTES, un llargmetratge documental que compta amb el suport de TVE i de l’ICAA. Dirigeix el programa radiofònic “El cine que viene”, de RNE Radio 5, que indaga en pel·lícules independents de factura nacional i que en molts casos queda fora de la distribució i exhibició comercial.

Moderarà aquesta taula que serà retransmesa en directe per rtve.es i que tindrà la forma del programa de ràdio que condueix i dirigeix: “El cine que viene. Debate”. Es discutiran les noves possibilitats del cinema contemporani, els canvis necessaris perquè tant la producció com l’exhibició siguin fructíferes i la necessitat de donar cabuda a un cinema necessari que és art, cultura, educació, promoció de qualitat, memòria i futur de la nostra societat.

Jo Grass (Barcelona) | Altafonte Network
Jo és llicenciada en Belles Arts. Va formar part de l’equip que va dissenyar l’ESCAC, on va exercir de cap d’estudis, direcció de màsters i postgraus i relacions públiques, a més d’ensenyar llenguatge audiovisual, fotografia i il·luminació.

Actualment és la responsable de captació de continguts, noves plataformes, relacions amb clients i desenvolupament d’Altafonte Films, la nova divisió de cinema d’Altafonte Network, distribuïdora física i digital de continguts que va destacar per la seva aposta en la música independent i que ha decidit trobar-se amb el repte de gestionar continguts cinematogràfics per a les diferents plataformes digitals arreu. A partir dels èxits i fracassos que ja va recórrer la indústria musical per adaptar-se al món digital, Jo comparteix una visió optimista cap al futur del cinema.

Felipe Lage Coro (A Coruña) | Zeitun Films
Les pel·lícules que produeix són arriscades, macerades i triomfadores i són pel·lícules per veure en sales de cinemes.

Dirigeix Zeitun Films, productora cinematogràfica creada el 2009 amb un marcat compromís artístic i cultural que aposta per projectes d’autors emergents. Amb la seva primera producció, TODOS VOS SODES CAPITANS, d’Oliver Laxe, va guanyar el premi de la Crítica Internacional FIPRESCl. La seva última pel·lícula, MIMOSAS, es va alçar amb el Gran Premi de la Setmana de la Crítica a Canes. Fins i tot rebent reconeixement internacional, la producció d’un cinema experimental i reflexiu segueix trobant traves en el finançament públic. Així i tot, les seves pel·lícules no solament es realitzen, sinó que s’estrenen internacionalment i els festivals se les rifen.

Marta Selva (Barcelona) | Drac Màgic
Historiadora i professora universitària. Va ocupar el càrrec de presidenta de l’Institut Català de la Dona. Col·labora en diversos mitjans de comunicació com a analista política i és responsable, juntament amb Anna Solà, de la secció “Pensar el cinema” de la revista Cuadernos de Pedagogía. Ha publicat diversos treballs sobre les relacions entre pedagogia i cinema i sobre l’anàlisi del cinema i els mitjans de comunicació, televisió i publicitat.

És una de les impulsores de la cooperativa Drac Màgic, que pretén aportar eines per reflexionar sobre l’audiovisual i que es defineix com un espai de reflexió i de propostes per a l’entorn educatiu i per al conjunt de la societat. El 1993 la cooperativa tira endavant la Mostra Internacional de Films de Dones per donar visibilitat a creadores i cineastes, no solament com a directores sinó també com a impulsores del debat. Qüestiona fins a quin punt hi ha realment una evolució positiva, lineal, en els arquetips del cinema comercial, ja que a part d’aquest cinema no li interessa superar-los sinó jugar-hi, emmascarar-los i disfressar-los.

Jordi Ambròs (Barcelona) | Televisió de Catalunya TV3
Ha estat guionista i després director, productor executiu i commissioning editor a la Televisió de Catalunya TV3. Actualment, i des de l’any 2000, exerceix com a responsable de coproduccions documentals i director d’“El documental”, programa setmanal enfocat a documentals socials i de creació. En l’àmbit documental, col·labora regularment amb diferents organismes i institucions, nacionals i internacionals com a consultor, jurat, professor, tutor o ponent.

La televisió pública està sofrint el descens en els índexs d’audiència en part a causa de la caiguda de la inversió en producció pròpia, símptoma de la falta de recursos econòmics perquè puguin dur-se a terme. No obstant això, cada vegada és més important tenir el suport d’una televisió perquè la institució pública doni suport econòmic a una producció cinematogràfica. La televisió pública era un dels grans aliats d’un cinema artístic i les televisions privades aposten per un cinema asèptic i d’entreteniment. Aleshores, com es podran dur a terme les produccions a què donaven suport fins ara?