En una dècada, s’ha multiplicat per cinc l’oferta de canals de TDT en castellà, ja que en el procés de digitalització no s’ha tingut en compte la diversitat cultural i lingüística de l’Estat• També ha crescut de manera molt notable la televisió de pagament i les noves formes de distribució audiovisual per internet, on l’oferta en català és pràcticament inexistent• En l’àmbit de la ràdio, en canvi, on Catalunya disposa de competències en l’adjudicació de llicències d’FM, el català ha tingut un fort creixement en els darrers anys
L’Informe sobre l’audiovisual a Catalunya al 2015, elaborat pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), revela que en la darrera dècada s’ha multiplicat per cinc l’oferta de canals de TDT en llengua castellana. Aquest fet, sumat al creixement de la televisió de pagament i a la irrupció de les noves formes de distribució audiovisual per internet, amb nous actors de caràcter global, que de manera molt majoritària s’expressen en castellà, ha comportat una important davallada de la televisió en català.
En concret, l’audiència de tots els canals en català l’any 2005 era del 29,7%, mentre que una dècada més tard, el 2015, havia retrocedit fins al 19,8%. TV3, malgrat que s’ha mantingut líder de forma ininterrompuda des del 2010, en la dècada esmentada, ha tingut un retrocés de la seva audiència de 10 punts percentuals.
L’informe assenyala que en la implantació de la TDT, a Catalunya, tot i que va ser capdavantera -gràcies a les emissions en simulcast de TVC des del 1999 i a les polítiques actives del Govern de la Generalitat i del CAC-, els resultats s’han vist afectats pel fet de no disposar de les eines apropiades per dissenyar polítiques de comunicació integrals. En aquest sentit, cal tenir en compte que la Generalitat no compta amb competències plenes en la planificació de l’espectre radioelèctric.
D’aquesta manera, l’informe explica que en el procés de digitalització que es va iniciar el 2005, no s’ha tingut en compte la diversitat cultural i lingüística de l’Estat, malgrat que aquest precepte estava inclòs en la Llei de l’Estat 7/2010, general de la comunicació audiovisual. Aquesta normativa, de caràcter bàsic, estableix a l’article 4 que “Els operadors de serveis de comunicació audiovisual han de promoure el coneixement i la difusió de les llengües oficials a l’Estat i de les seves expressions culturals”.
No obstant aquesta obligació dels prestadors audiovisuals, accentuada en els de titularitat pública, la realitat és que una dècada després, l’evolució de l’oferta de canals en català i en castellà ha estat l’oposada.
En l’entorn analògic del 2005 es partia d’un cert equilibri en l’oferta de televisió terrestre: sis canals de cobertura estatal en castellà (TVE 1, La2, Antena 3 TV, Telecinco, Canal+/Cuatro i, encara sense emissió el 2005, laSexta) i dos canals de cobertura nacional en català (TV3, K3-33), a banda de les televisions locals (principalment BTV i Citytv).
En canvi, a finals del 2015, l’oferta disponible a Catalunya havia basculat clarament a favor dels canals en castellà: 32 canals de cobertura estatal (en castellà) per 8 de cobertura nacional (en català), a més de les desconnexions de RTVE-Catalunya i de les televisions locals. Cal tenir en compte, a més, que a partir de la nova planificació de l’espectre radioelèctric que va comportar el Reial decret 805/2014, la CCMA va perdre la gestió d’un dels dos múltiples que gestionava.
Concentració empresarial, pluralisme i pastís publicitari
Pel que fa al nombre de grups mediàtics, també hi ha hagut una contracció, malgrat les previsions en la implantació de la TDT sobre pluralisme i llibertat d’elecció dels ciutadans. El 2005 hi havia quatre grans grups en el panorama de la TDT: Planeta (Antena 3 TV), Mediaset (Telecinco), Prisa (Canal+/Cuatro) i Imagina (laSexta).
El 2015, l’estructura econòmica de la TDT a Espanya es va reduir a un duopoli (Atresmedia, hereva d’Antena 3 TV i Mediaset, hereva de Telecinco). Aleshores, cada grup comptava amb un sol canal analògic. A finals del 2015, Atresmedia comptava amb 8 canals i Mediaset amb 9.
A més, tant Atremedia com Mediaset van obtenir el 2015 dos nous canals en alta definició, que comercialitzen amb les marques Atreseries HD i Be Mad, respectivament. Això ha estat possible gràcies al concurs de sis noves llicències de TDT de cobertura estatal, que s’afegien a les 26 preexistents i que el Govern espanyol va resoldre l’octubre de 2015.
Una situació, d’altra banda, que ha comportat també una concentració important de la inversió publicitària: el 2015 el percentatge del mercat publicitari acumulat per Atresmedia i Mediaset copa el 86% del total recaptat (1.890M €).
La ràdio, una situació diferent
En el capítol de ràdio, on la Generalitat és competent en l’adjudicació de llicències de ràdio en FM, la situació és molt diferent. Així, tot el sector radiofònic que opera a Catalunya, amb independència del grup matriu al qual pertany, està subjecte a la normativa catalana. Per exemple, totes les ràdios generalistes han d’utilitzar el català com a mínim el 50% del temps d’emissió. El mateix passa en relació amb la música, que ha d’incorporar un mínim del 25% de cançons en català.
L’informe assenyala que a Catalunya operen 321 emissores de ràdio en FM. Si es prenen les emissores amb una audiència superior a 200.000 oients, es constata que dos terços corresponen a ràdios de grups radicats al Principat.
Els reptes de futur: enfortir el sector i més competències reguladores
L’informe conclou que un dels reptes que té el sector audiovisual és garantir la presència de la llengua catalana, tot i la manca d’igualtat competitiva dels prestadors catalans en relació amb els dels àmbits espanyol i global. En aquest sentit, el CAC està elaborant per encàrrec del Parlament el Llibre blanc, que presentarà un conjunt de propostes per consolidar i enfortir l’audiovisual català i en català.
Així mateix, l’informe apunta que cal actualitzar el model regulador, ateses les urgències d’elaborar i desplegar polítiques de comunicació ajustades a les necessitats del país. Per això, l’informe apunta que convindria tenir competències plenes sobre l’espectre radioelèctric, així com sobre regulació de xarxes i de continguts d’internet. I, en conseqüència, caldria que l’organisme regulador català evolucionés cap a una autoritat catalana de les comunicacions, amb competències sobre tots els àmbits d’aquest macrosector.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015
