No haurà passat desaparcebut al sector que al discurs d’investidura del nou president Rajoy una de les primeres mesures que s’anuncíen és la reforma “immediata” de les televisions públiques. Realment no suposa cap sorpresa, perquè ja havia estat anunciat pel PP als darrers anys… El secretari general de la Forta, Enrique Laucirica, ha estat un dels primers en reaccionar entorn a aquesta reforma i s’ha mostrat convençut “que el futur equip de Govern té “perfectament estudiat” el “conglomerat” de lleis que caldrà modificar per permetre que les comunitats autònomes triïn el model de gestió que vulguin per a les seves televisions, entre elles la Llei General de Comunicació audiovisual i la Llei del Tercer Canal. (…) El que entenc -seguueix dient Laucirica- és que es permetrà que cada comunitat autònoma decideixi el model de gestió que consideri més adequat i més viable per a la seva ràdio televisió pública, cosa que en aquests moments estava limitat per la pròpia llei”. Sobre l’objectiu de la mesura, reduir costos en les cadenes públiques, el secretari general de la Forta ha dit que “la reducció de despeses es realitza de manera exhaustiva” en les cadenes autonòmiques en els últims anys i ha explicat que actualment a Espanya hi ha 13 televisions públiques autonòmiques i “cadascuna és una cas singular”.
A la fí, un cop feta la reforma, cal entendre que cada comunitat autònoma haurà de decidir el model de gestió públic o privat -amb tots els seus ets i uts- però amb una doble constricció: atenent-se a la nova normativa espanyola i sense perdre de vista que UTECA, l’Assocaició de Televisions Comercials està també ultimant un estudi sobre les televisions autonòmiques per a proposar un sistema de finançament que permeti el·liminar la publicitat (cosa que al seu dia ja va conseguir aquest “looby” amb TVE). Entre un i altre correctiu, amb unes i altres pressions cal pensar que vol dibuixar-se un escenari amb els dos grans conglomerats privats sorgits de les fusions (Telecinco y Cuatro per un cantó més ara Antena3 y La Sexta), TVE com a gran televisió pública que no competeix amb els anteriors i en una segona divisió les autonòmiques relegades a una funció “antropològica i folklorica”. Com sempre aquest esquema del “cafe para todos” que podria ser vàlid per algunes regions espanyoles -on les televisions autonòmiques són una incoherencia- resulta un disbarat imaginant la seva aplicació en el cas català…
