L’expedient que ha obert el Consell de l’Audiovisual Català contra televisions locals es la gota que fa sobreixir el vas de l’arbitrarietat i la manca de.sentit. El CAC s’ha convertt en un “petit monstre” alimentat pel pressupost públic i que fa poca cosa més que posar multes per justificar la seva activitat… Paradoxalment, quan podrien haver fet alguna cosa interessant no hi son: Aquest mateix estiu tothom va queixar-se de com TVE donaba la informació del dit a l’ull de Mourinho a Tito . Fins i tot el Comité de Sant Cugat va denunciar la manipulació de les imatges de TVE perquè només van emetre l’empenta de Tito al Mourinho i no l’acció anterior del dit a l’ull… Llavors el CAC no va dir res. Estaveu de vacances no?…
Realment el primer problema que fa quimeric el treball del CAC és el resultat final d’aquesta gran disbauxa que es el repartiment de frequencies a la TDT… Ens agradi o no, ara com ara, als catalans ens arriba de l’ordre del 75% dels Canals televisius de fora de Catalunya.Sobre aquest percentatge de la programació el CAC no pot dir-hi res perque no hi te cap poder…. Per aquesta raó la única tasca de l’entitat és analitzar amb “lupa” la programació de la Corpo, els quatre canals del Godó (aicò donaria per un altre “post”,,,) i llavors matxacar -això si- als locals: uns canals locals que no tenen forma humana de mantenir-se… Si les grans cadenes ho passen malament, els canals locals amb la dificultat per aconseguir publicitat local i amb les penalitats dels Ajuntaments están a un pas de tancar…
Si Ensenyament té unes normes que s’han d’acomplir i per això té un cos d’inspectors que van als centres formatius, per vigilar que tot es faci segons la Llei i el mateix passa amb els contadors del gas a
Indústria o qualsevol altre aspecte de la vida econòmica i social, quin sentit té mantenir un “artefacte” que costa tant i fa tan poc?… Inclus mantenint algunes atribucions del CAC, no fora millor aprimar aquest organisme i donat que considerem la informació “material sensible” que actués com un organisme consultor del Departament corresponent de la Generalitat?
Amb els vuit milions de pressupost del CAC repartits entre un centenar de televisions locals seria un recolzament fantàstic al teixit productiu audiovisual català, al foment de la televisió de proximitat
i un baló d’oxigen per a la supervivencia d’aquests canals…