Un any més les televisions anomenades “de proximitat” s’han citat a Granollers, Una cita en què concorren molts efectes externs al propi sector. D’una banda,. la pressió de la crisi, que dificulta qualsevol idea de negoci tradicional i a més l’expectativa dels canvis municipals derivats de les últimes eleccions catalanes, que generen incertesa no només a nivell municiapal sinò també en el de les Diputacions que venien mantenint una política de suport al sistema televisiu de proximitat.
De la incertesa que genera la crisi poc podem afegir que no sigui redundant. Si el model de televisió de proximitat es basa en part en el finançament d’anunciants i patrocinadors sembla clar que la retallada de presupostos de les empreses afecta decisivament a les seves inversions publicitàries. L’altre suport de les televisions de procximitat han estat les pròpies corporacions locals. En uns casos gestionant televisions públiques pròpies, donant suport a les locals de la seva pròpia demarcació i fins i tot en sistemes mixtss de talevisiones locals gestionades per societats de capital mixt públic i privat. En qualsevol d’aquests casos la composició dels nous ajuntaments pot alterar les seves polítiques en relació als seus mitjans locals. El canvi de “color” de bona part dels ajuntaments, o dit més planerament la predominança de CiU en tots els àmbits de l’administració catalana: ajuntaments, Generalitat etc … afecten decisivament en les noves polítiques comunicatives:. Es ve d’una cultura en què mentre la gran televisió autonòmica vehiculitzava els missatges de CiU en el poder, les locals reflectien subtilment missatges més propers als ajuntaments d’altres colors, especialment socialistes Què faran ara els nous ajuntaments en mans de CiU amb arques sota mínims?. Per sobre d’aquesta reflexió política, al nivell més bàsic, estaria íambé en qüestió la pròpia supervivència de la XAL, la Xarxa de Televisions Locals, que en la seva major part ha finançat la Diputació de Barcelona, ​​de majoria socialista. En la conferència inaugural el portaveu del Govern Francesc Homs ja deia que caldria revisar ls volums importants de diners públics que des de les Diputacions s’havien destinat a mantenir les xarxes de televisions locals. En aquesta mateixa línia el responsable de Mitjans de Comunicació de la Generalitat, Antoni Molons es preguntava si tenia sentit que ell mateix vivint a Sant Joan Despí pogués captar televisions de Badalona o l’Hospitalet, és a dir fora de la demarcació assignada i que moltes vegades transmetien el mateix senyal. Malgrat aquesta observació que no seria molt favorable a la política de xarxes que fins ara han portat les televisions locals a Catalunya, Molons assegurava en la conferència inaugural del MAC que no es portarien a terme canvis en el sistema de televisions sorgit amb la TDT sense tenir en compte les pròpies televisions. En qualsevol cas aquesta necessitat de canvis en el model està ara generalitzada i, en general, podria parlar d’un cert “fracàs” del model que es va idear en el seu dia …

LA REINVENCIÓ CONSTANT
Seguint amb aquests “posts” de reflexió de Granollers, hi ha un fil de continuïtat en diferents ponències que van relacionar Televisió i Producció Audiovisual amb Internet.  Ja en la conderencia inaugural Alfons Cornella d’Infonomia va explicar algunes de les tendències a les quals ens condueix l’ anomenada “nova economia”. El mateix títol de la conferència “la Nova realitat serà inventar-se constantment” ja apunta cap on van els trets … La qüestió central ara seria preguntar-nos “que sabem fer bé” i entrar d’alguna manera en aquest concepte que anomenen “chinització”, és a dir , fer molta quantitat, molt competitiu i molt econòmic … En una amena explicació Alfons recomanava revisar moltes de les necessitats quotidianes que van apareixent i ser capaços de donar-los respostes imaginatives … Una cosa tan rudimentari com un “velcro” aplicat a una “tablet” ens permet des posar en el frontal del cotxe per guiar-nos fins a veure el tablet televisió estirats al llit amb el “velcro” sostenint l’equip … Era un exemple divertit que va aportar i pot ser el millor punt per tancar aquesta mateixa nota mentre un mira al seu voltant i veu les moltes utilitats la solució o disseny no sembla molt ben resolt ….

CONTINGUTS AV ONLINE
Seguint amb temàtiques d’Internet plantejades en aquesta edició del Mac de Granollers va resultar especialment atractiva la ponència d’Oriol Ibars de Multiplica que va explicar les sortides “en línia” per a continguts audiovisuals a Internet. Es va plantejar el nou escenari d’Internet, on sembla que Steve Jobs i la seva Itunes han creat ja una nova tendència: l’usuari està disposat a pagar … encara que poc. Va repassar com es finança el treball audiovisual a Internet i va atendre a diversos models de negoci: cotnenidos fiannciados per publicitat com Youtube i Daliymotion, subscripció com Filmin a Espanya ia Amèrica Hulu en sèries o Spotify., O per venda cmo Apple TV …
Oriol va advertir de les moltes opcions de l’audiovisual a Internet sempre que s’estigui disposat a treballar molt econòmicament i molt ràpid. De fet, les grans empreses que vénen del món de l’espot televisiu creen tendència en internet en potenciar vídeo-catàlegs per explicar els seus productes …
A VOLTES AMB EL CROWFUNDING
Un altre tema recuerrent en el Mac de Granollers ha estat la tendència a finançar obres audiovisuals a partir de petites aportacions aconseguides en xarxa. Ja en el nombre 110 de araevisual parlem d’aquest fenomen en pàgines centrals … De nou al Mercat del Adiovisual es va fer referència a aquest model. En la intervenció ja comentada d’Oriol Ibars de Mupltiplica ja va parlar d’experiències americanes d’aquestes iniciatives com www.kikstarter.com, www.indiegogo i com a exemple més proper El Cosmonauta … A més d’aquestes experiències, a les quals caldria afegir les que apareixen en la pròpia reflexió de l’últim areavisual la XAL, la xarxa proposa ara l’anomenat Mac 2.0, una plataforma que afavoreix el finançament col.lectiva de projectes. Com va explicar Marina Martori coordinadora del Mac i ponent sobre Mac 2.0 “si s’arriba a una determinada xifra del total amb la participació d’inversors – productors (de fet) a través de la xarxa, la XAL assumeix altra part de risc del projecte”.