l’Acadèmia del Cinema Català arrenca la primera volta de votacions per la divuitena edició dels Premis Gaudí, fins al dia 10 de desembre. El dimarts 4 de novembre, els acadèmics i acadèmiques donen la benvinguda a la Fàbrica Damm a les vuitanta-cinc produccions que competiran aquest any en aquesta primera ronda. De fet, és la xifra  més alta registrada a la història dels guardons de l’Acadèmia (quaranta llargmetratges de ficció, setze documentals, quatre pel·lícules d’animació, quinze curtmetratges i deu produccions europees preseleccionades).

En la nota de premsa de l’Acadèmia, la seva presidenta Judith Colell, subratlla el rècord històric de candidatures i la consolidació del català als Gaudí 2025: “Celebrem un rècord en la producció en català, fet que, sumat a la consolidació de la mitjana pressupostària, ens acosta als estàndards europeus. Observem tendències positives en gairebé tots els indicadors de la nostra indústria, una prova que el cinema català ha recuperat salut i força. Ara, el gran repte és assegurar que aquestes històries arribin al públic, els interpel·lin i deixin petjada, perquè només així podrem continuar fent créixer la nostra cultura cinematogràfica”.

Catorze títols opten a la nominació a la Millor pel·lícula del 2025: Centaures de la nit, de Marc Recha; Duro, de Francesc Cuéllar; Emergency Exit, de Lluís Miñarro; Esmorza amb mi, d’Iván Morales López; Estrany riu, de Jaume Claret Muxart; Frontera, de Judith Colell; Hada, d’Àlex Mañas; La furgo, d’Eloy Calvo; La invasió dels bàrbars, de Vicent Monsonís; Les irresponsables, de Laura Mañá; L’impuls nòmada, de Jordi Esteva; Molt lluny, de Gerard Oms; Parenostre, de Manel Huerga; Wolfgang, de Javier Ruiz Caldera.

En l’altra categoria que corona el palmarès, la de Millor pel·lícula en llengua no catalana, els aspirants són vint-i-sis llargmetratges: Barcelona mon amour, de Jaume Fargas i Roser Teixidó; Campamento garra de oso, de Sílvia Quer; El padre de todos nosotros, de David Desola; El secreto del orfebre, d’Olga Osorio; Jone, batzuetan, de Sara Fantova Barrena; La buena letra, de Celia Rico; La canción de Sima, de Roya Sadat; La furia, de Gemma Blasco; La huella del mal, de Manuel Ríos San Martín; Leo&Lou, de Carlos Solano; Lo que queda de ti, de Gala Gracia; Los aitas, de Borja Cobeaga; Los Tortuga, de Belén Funes; Mi amiga Eva, de Cesc Gay; Morlaix, de Jaime Rosales; Pequeños calvarios, de Javier Polo; ¿Quién quiere casarse con un astronauta?, de David Matamoros; Romería, de Carla Simón; Ruido, d’Ingride Santos; Siempre es invierno, de David Trueba; SinÉl, d’Emilio Martínez-Borso; Sirat, d’Oliver Laxe; Sorda, d’Eva Libertad; También esto pasará, de Maria Ripoll; Una jirafa en el balcón, de Diego Yaker; Una quinta portuguesa, d’Avelina Prat.

La collita de 2025 també compta amb quatre pel·lícules d’animació: La llum de l’Aisha, de Shadi Adib; L’Olívia i el terratrèmol invisible, d’Irene Iborra Rizo; El tresor de Barracuda, d’Adrià García, i Hanna i els nadals oblidats, d’Elena Ruiz.

Les categories de documental, curtmetratge i pel·lícula europea

En les categories de documental, curtmetratge i pel·lícula europea, l’Acadèmia designa una comissió independent encarregada de fer una preselecció. En el cas de la categoria de pel·lícula documental, la comissió s’activa quan el nombre de títols inscrits supera les quinze produccions. Els setze títols que opten a nominació d’entre els vint-i-tres inscrits són: Casa Reynal, de Laia Manresa; Constel·lació Portabella, de Claudio Zulian; Dios lo ve, d’Alex Guimerà, Guillem Ventura; El canto de las manos, de María Valverde; El rugir de las llamas, de Robin Petré; Grup natural, de Nina Solà Carbonell; Jaume Cabré la música de les paraules, d’Antoni Verdaguer; La marsellesa de los borrachos, de Pablo Gil Rituerto; Mares, d’Ariadna Seuba; Miralles, de Maria Mauti; Omega Wants to Dance, de Ramon Tort; On eres quan hi eres?, de Jana Montllor Blanes; Sunu Gaal (El nostre cayuco), de Josep T. París; Supernatural, de Ventura Durall Soler; Tardes de soledad, d’Albert Serra, i Temps mort, de Fèlix Colomer i Vallés.

Els quinze curtmetratges aspirants, d’entre els seixanta inscrits, són: Buffet Paradís, d’Héctor Zafra Matos, Santi Amézqueta Porteros; Campolivar, d’Alicia Moncholí Lueje; De sucre, de Clàudia Cedó; El jardí del diable, de Pol Rebaque; Furia, de Fran Moreno Blanco, Santi Pujol Amat; Juanita, d’Uliane Tatit, Karen Joaquín; Kapitan, d’Andrei Simkin; La desesperació de la pell, de Mireia Vilapuig; La nostra habitació, de Jaume Claret Muxart; Las chicas, de Laura Obradors; Lluna de sal, de Mariona Martínez; Nens, d’Anna Martí Domingo; Plàncton, d’Irene Moray; Ruth, de Sonia Martí Gallego; The painter’s room, de María Colomer Canyelles.

Finalment, pel que fa a les deu pel·lícules europees preseleccionades, que participaran en la primera ronda de votacions de l’edició d’enguany són: Conclave, d’Edward Berger; Dahomey, de Mati Diop; Flow, un mundo que salvar, de Gints Zilbalodis; Grand Tour, de Miguel Gomes; La llavor de la figuera sagrada, de Mohammad Rasoulof; La llum que imaginem, de Payal Kapadia; On Falling, de Laura Carreira; The Brutalist, de Brady Corbet; Tres amigas, d’Emmanuel Mouret, i Vermiglio, de Maura Delpero.

El català continua creixent en la producció candidata

El cinema en català manté la trajectòria a l’alça d’anys anteriors. Si analitzem les produccions sense preselecció, de les quaranta-quatre candidates, divuit s’han rodat en versió original catalana, vint-i-cinc en castellà i una en àrab. Incorporant també els documentals i curtmetratges preseleccionats, el balanç mostra que quaranta de les setanta-cinc produccions catalanes de 2025 (un 53%) s’han rodat en versió original catalana, una dada que representa un increment respecte del 47% del 2024 i del 40% del 2023. En el cas dels curtmetratges, la presència del català és especialment rellevant: dotze dels quinze s’han rodat en aquesta llengua.

Un pas endavant en l’equilibri de gènere

El balanç de gènere en la direcció de les produccions de l’actual convocatòria conclou un ascens en comparació a les xifres de l’anterior edició en termes globals. Enguany, un 48% de les pel·lícules candidates compten amb dones directores al capdavant (respecte del 34% de l’any passat, i amb una xifra gairebé idèntica a la de 2023). Continuant amb els rols de lideratge, un 50% de films candidats tenen dones encapçalant les tasques de guió (davant el 41% de 2024 i el 48% el 2023), i un 38% en les de producció, xifra que supera el 36% del 2024 i el 34% del 2023).

La relació entre finançament, llengua i gènere en els llargmetratges de ficció

Les candidatures als Premis Gaudí continuen sent un termòmetre de la producció catalana. Una de les claus per comprendre l’estat de la indústria és analitzar els pressupostos dels llargmetratges de ficció combinats amb les variables de llengua i gènere en la direcció. Catorze títols igualen o superen els 3 milions d’euros de pressupost. D’aquests, set han estat signats per una directora i tres s’han rodat en versió original catalana. Onze pel·lícules se situen entre 1,5 i 3 milions, nou entre 0,5 i 1,5 milions i sis més no arriben als 500.000 euros.

Les produccions catalanes mantenen, igual que en la darrera collita, un increment en el seu pressupost mitjà, en aquest cas del 8%. Els llargmetratges de ficció en versió original catalana s’han realitzat amb una mitjana d’1,83 milions (1,69 milions l’any passat). Per la seva banda, les produccions en altres llengües superen els 2,54 milions – i si excloem un títol amb pressupost per sota dels 50.000 €, la mitjana arriba a 2,65 milions (2,32 milions en l’anterior exercici). Aquesta diferència posa de relleu que la ficció en català continua creixent, tot i situar-se per sota dels pressupostos de la majoria de produccions en altres llengües.

Pel que fa als documentals, la mitjana de pressupost se situa en 403.742 €, amb una diferència destacable segons el gènere de la direcció: les dones presenten una mitjana superior, de 435.294 €, mentre que en els homes és de 375.233 €.

Si ens fixem en la relació entre gènere i finançament, veiem que el pressupost mitjà per aixecar un llargmetratge a Catalunya dirigit per una dona ha pujat respecte de les dades de l’any passat (1,9 milions d’euros), situant-lo en 2.349.315€, xifra pràcticament igual a la mitjana quan el director és un home (2.364.311€). Si analitzem les dades en el cas de direcció novella, observem que la mitjana pressupostària d’òperes primes se situa en 1.745.808 i presenta un desequilibri de gènere més pronunciat: les dones debuten amb un pressupost un 32 % més baix que els homes, amb una mitjana d’1,3 milions d’euros, mentre que els homes arriben als 1,9 milions d’euros.

La diversitat al cinema català

Fa cinc anys, l’Acadèmia del Cinema Català, juntament amb Dones Visuals i el Col·lectiu Ficcial, va crear una comissió de treball per reforçar el seu compromís amb la diversitat i avançar cap a una representació més inclusiva. La iniciativa recull dades de les produccions inscrites relatives al gènere, l’orientació sexual, l’edat, l’origen o la diversitat funcional, entre altres variables. D’una banda, s’analitzen aspectes relacionats amb les pròpies pel·lícules —com els arguments, les temàtiques i els personatges que apareixen a la pantalla— mitjançant un formulari obligatori per a les produccions inscrites. De l’altra, es recopila informació sobre les persones que formen part dels equips tècnics i artístics, a través d’un qüestionari voluntari i anònim.

Les dades recollides el 2025, provinents de 168 professionals i 514 personatges, confirmen que tant davant com darrere de la càmera predomina el patró de dones i homes cis —un 92% en pantalla i un 98% entre els equips que fan possibles les pel·lícules—, d’origen caucàsic (78% i 83%, respectivament) i amb un 5% de diversitat funcional tant en els personatges com en els equips. L’heterosexualitat és l’orientació majoritària, present en un 51% dels personatges i en un 56% dels equips.

Pel que fa a l’edat, els equips de rodatge estan formats en un 58% per professionals d’entre 30 i 50 anys, mentre que a la pantalla es mostra una distribució molt més equilibrada entre les diferents franges. Finalment, pel que fa a la representació de classe social, un 20% dels personatges pertanyen a la classe alta, un 49% a la mitjana i un 12% a la baixa.

Cursa XVIII Premis Gaudí

  • Festa de candidates: 4 de novembre de 2025 a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm
  • Primera ronda de votacions: del 5 de novembre al 10 de desembre de 2025
  • Lectura de nominacions: 16 de desembre de 2025 a La Pedrera
  • Segona ronda de votacions: del 16 de desembre de 2025 al 26 de gener de 2026
  • Gala de lliurament: 8 de febrer de 2026 al Gran Teatre del Liceu