Probablement el seu nom no ressona tant com les pel·lícules que ha produït o exhibit, però sense cap dubte, Marin Karmitz és un dels pares  del cinema d’autor per la seva aportació com a realitzador, productor i exhibidor audiovisual.  Amb el seu pols ferm i selectiu, va lluitar per guanyar-se el prestigi , havent de recórrer molt camí per ser reconegut, i ha hagut de dir que no als projectes que no encaixaven amb la seva filosofia, no es plantejaven amb prou rigor o bé s’hi afeginen continguts de violència que són línies vermelles que considera  inacceptables per la moral de la col.lecitvitat. El mestre, ha estat a Barcelona , convidat per el productor i professor Català Paco Poch , per compartir impressions amb els estudiants del doctorat de l’escola de cinema ECIC.

El moviment de la Nouvelle Vague li deu molt a Karmitz ja que els autors més coneguts varen passar per el trampolí de les seves sales de cinema. Actualment, la seva reputació a França és  extraordinària, i arreu del món se’l coneix per haver produït les millors pel·lícules de Claude Chabrol, Jean-Luc Godard,  Alain Resnais, Krzysztoz Kieslowski, Abbas Kiarostami, Theo Angelopooulos, Hong Sang-Soo i Xavier Dolan. Tots parlen idiomes diferents però no ha estat un problema entendre-s’hi ja que el cinema és un idioma UNIVERSAL.

Marin Karmitz ha estat com un caça talents del cinema independent del s.XX. Com a realitzador, l’origen del seu cinema va anar lligat als moviments del maig del 68 contra la guerra amb Argèlia, els joves com ell no tenien mitjans per protestar contra el feixisme i les ganes de militar , de lluitar i el plaer de discutir, la creació cinematogràfica els oferia aquest espai de protesta. Així, no només realitzaven pel.lícules, també se les produïen i les exhibien. La primera sala de cinema va néixer en un barri obrer de París, era una sala d’un gimnàs que va anomenar “14 juliol “ ubicada al barri obrer de la Bastilla,  Karmitz adorava el simbolisme que allò representava, quan tothom li deia que estava boig al muntar una sala d’art en un gimnàs al costat d’una sala de cinema pornogràfica, ell veia un espai de debat i de contracultura que mica a mica va anar creixent fins arribar a les 26 sales d’exhibició cinematogràfica que funcionen actualment entre França i Espanya. 

Amb una humiltat infinita i un to encoratjador s’ha dirigit als futurs creadors de cinema i els ha aconsellat “ No és tan important aprendre com desprendre el que s’aprèn a la universitat ”. I que no temin equivocar-se, a ell mateix la millor lliçó de vida, li va donar un fracàs,  quan va portar la seva primera pel·lícula al festival de Cannes,  la gent el cridava i no entenien que allò que ell havia realitzat meticulosament com una obra d’art, pensant que era molt bonica, el varen desmotivar. Avui en dia amb l’avenç de la tecnologia és més fàcil explicar històries. La dificultat és la mateixa però hi ha més mitjans i també és més fàcil arribar al públic. Ha explicat el procés de creació de la pel.lícula “Comédie” que va codirigir el 1966 amb Jean Ravel, Samuel Beckett y Jean-Marie Serreau el 1966. També ha comentat amb un somriure com va contactar amb l’autor Samuel Beckett i la relació que es va forjar mentre escribien una obra veient-se cada dia durant un any sencer.  La pel.lícula es va rodar i va ser seleccionada el mateix any que es va inaugurar la Mosta de Venècia, va ser tot un escàndol per la forma avanguardista de realització, fins 40 anys més tard el film no va ser premiat a la Bienal de Venècia i avui en dia es pot trobar a tots els museus del món. Amb els pas del temps, va guanyar habilitat per coordinar les obres dels directors amb les exigències del  públic i els jurats dels festivals, sobretot a Cannes .

Definitivament el Sr. Karmitz ha estat un visionari del sector audiovisual, un gran professional que s’ha mantingut fidel als seus principis, responsable de les seves obres que ja surten de fàbrica amb el segell de l’èxit. El productor Paco Poch ha destacat de Marin Karmitz la seva rectitud, el nivell d’exigència de la conversa , la seva mirada intel.ligent, sempre disposat a escoltar, el seu rigor i la seva excel.lència.

Per Fina Fernández Homs