Dimecres 17 d’aquest mes de setembre s’estrena el documental “Boris Skossyreff, l’estafador que va ser rei”, als cinemes Girona de Barcelona. La pel·lícula, dirigida per Jorge Cebrián i produïda per Qucut Producció SL i amb la col·laboració del govern d’Andorra, s’ha rodat en aquest país, a Sitges, a la Seu d’Urgell, a Mallorca, França, Portugal, Alemanya i Holanda. Amb una aposta per fer més atractiva aquesta història, el format del film és el d’un docudrama, on Boris Skossyreff està interpretat per l’actor Manel Piñero, conegut fa anys per ser L’Homo APM del programa de TV3 “Alguna pregunta més?”. En aquest film, el seu personatge està molt allunyat del que vàrem veure per televisió.

El mateix 17 de setembre, la pel·lícula s’estrenarà als cinemes Illa Carlemany d’Andorra; el 30 de setembre, al Cinema Igualada; el 2 d’octubre, als cinemes Guiu de la Seu d’Urgell, i el 30 d’octubre a la sala de cinema Rívoli de Palma. A més, es projectarà aquesta tardor en dos cinemes francesos i un de Madrid.

És un film que ja ha guanyat els premis al Millor Docu Drama i a la Millor Banda Sonora Original, al Rani Durgavati International Film Festival, a l’Índia. La seva estrena mundial va ser a Montreal, al festival Cinemania. També ha participat a la Selecció Oficial de l’Iberofest Tallinn International Film Festival; al Festival Frankofono de Riga; al Latino American Film Festival de Connecticut, i també al República 14, a Olhao (Portugal). El passat mes de juliol es va projectar al Barcelona Indie Filmmakers Festival (BARCIFF), i a l’agost, al Fort Smith International Film d’Arkansas. El mes d’octubre, també es podrà veure dins del programa de la 16a edició del festival Som Cinema de Lleida.

El docudrama es basa en una extensa i completa investigació, portada a terme pel director Jorge Cebrián durant una dècada, en col·laboració amb un equip internacional d’historiadors i assessors. Gràcies a aquest estudi compta amb informació inèdita i centenars de proves documentals, tant de serveis d’intel·ligència com privats, extrets d’arxius de diferents països d’Europa i Amèrica. També han aconseguit el testimoni directe de qui el va conèixer i la cessió d’arxius familiars fins ara desconeguts públicament. Un material que permet narrar audiovisualment la increïble història d’un personatge, altament carismàtic i aventurer. Un Boris Skossyreff que va ser membre de la noblesa russa, espia britànic, ajudant de la reina d’Holanda, col·laboracionista nazi, falsificador i estafador professional, gigoló i organitzador d’orgies, intern en algunes de les principals presons europees, i fins i tot autoproclamat Rei d’Andorra l’any 1934; fet que dona nom al film.

Col·laboració catalano-andorrana: modesta, però que dona bons fruits

El docudrama, després de passar per les sales de cinema, el documental es podrà veure a Filmin, al programa “Sense Ficció” de TV3, a IB3 i a RTVA. Una plataforma i tres televisions que han col·laborat amb el film, en una positiva dinàmica entre televisions públiques de parla catalana que no serà la primera vegada que he aplaudit i que, tant de bo es pogués mantenir amb À Punt.

I no és el primer cas d’ambiciosa producció audiovisual amb suport andorrà. Voldria recordar aquí el film «El fred que crema», dirigit per Santi Trullenque, i amb Sandra Forn com a productora executiva. Una molt meritòria pel·lícula que va guanyar el premi a la millor producció al FIC-CAT del 2022, on vaig tenir l’honor de formar part del seu jurat.

Andorra vol anar més enllà

El mateix govern andorrà vol modificar l’actual línia de suport a la producció audiovisual, modesta econòmicament, i va anunciar abans de l’estiu que aviat presentaria públicament un nou model molt més ambiciós.

Cal recordar que des del 2012 se celebra a Andorra el festival audiovisual Ull Nu, dedicat a les noves tendències del llenguatge audiovisual i als nous creadors, del qual ja se n’està preparant l’edició de l’any vinent, programada entre el 20 i el 24 de maig.

Pensant en el fet que el Parlament, si tot va com sembla, començarà en els mesos vinents els treballs per a la redacció d’una nova llei de l’audiovisual, serà bo que els diputats tinguin al cap la necessitat, estratègica, d’afavorir les col·laboracions que impliquin empreses productores i institucions públiques del conjunt dels Països Catalans.