En darreres setmanes, Christopher Nolan, el director de Oppenheimer, aprofitant la sortida de la versió en Blu-Ray de la pel·lícula ha posat emfàsi en la importància de la preservació dels suports físics digitals.

Nolan, ha explicat el risc que les pel·lícules, el que ara han passat a ser “continguts digitals” estiguin només a les plataformes de streaming: “Alla, poden ser retirades, venen i van”…  També, fent broma, deia a la gent que al comprar el Blue-Ray us “assegureu que cap servei de transmissió malvat us el pugui robar”.

També Guillermo del Toro explicava a la xarxa X, que “el suport físic té un nivell de responsabilitat de gairebé Farenheit 451” on -com recordareu- les persones desafiaven la prohibició de llegir llibres i es dedicaven a memoritzar-los. Del Toro remarcava: “Si posseeix un excel·lent 4K HD, Blu-ray, DVD, etc., d’una pel·lícula o pel·lícules que li encanten… vostè és el custodi d’aquestes pel·lícules per a les generacions venidores”.

Aquestes dues reflexions que han estat recollides per Elena Neira a “El Periódico” ens porten a una pregunta a fer-nos col·lectivament: Realment té sentit que ens estem desprenent dels DVD i Blu-Ray que teníem a les estanteries confiant en la molt manida sensació que “tot està a la xarxa”?.

A mida que anem utilitzant les plataformes de streaming a les que estem abonats ens adonem que la presencia d’unes produccions o altres depèn del interès que despertin i els seus algoritmes ens fan aparèixer unes o altres pel·lícules o sèries… No hi ha, per tant, cap garantia que alguna pel·lícula que ens hagi despertat un especial interès en algun moment de la nostra vida es pugui recuperar a les plataformes. Si a més ha estat una pel·lícula marginal, minoritària o amb escas recorregut encara serà més complex trobar-la.

Certament, sabem que els habitatges cada vegada són més minúsculs, dels pisos amplis a les grans ciutats s’han fet particions i s’incrementa el negoci dels trasters… Pot ser quimèric mantenir una gran videoteca en suport DVD O Blue-Ray per alguna vegada que puntualment volem re-visitar una pel·lícula…  

Per això cal recordar que tenim Biblioteques amb fons videogràfics encara que limitats, i especialment els darrers videoclubs que subsisteixen a les ciutats. En aquest sentit, a Barcelona, no podem oblidar el  videoclub que tenim al carrer Viladomat tocant a Rosselló i que presenta a les seves estanteries milers de pel·lícules de tots els temps… Entorn a aquesta activitat caldria que entre tots i totes (professionals, públic cinèfil i també administracions) en garantim la continuïtat…

En aquesta defensa del suport físic digital, i dels “temples” on es conserven hi ha encara una argumentació final a la que no reparem prou atenció: El sistema DVD o Blue-Ray és molt més sostenible que les plataformes de streaming. Aquestes plataformes tenen una “petjada” energètica molt i molt gran, i tot i que serà difícil que es coneguin les xifres sembla evident que un visionat en un aparell lector familiar de DVD consumirà molt menys…

Repensem-hi doncs …