Creatura i Saben aquell, les pel·lícules més nominades en aquesta edició, en quinze i tretze categories respectivament

Creatura i Saben aquell, amb quinze i tretze nominacions respectivament, són els títols que parteixen com a grans favorits en la setzena edició dels premis de l’Acadèmia del Cinema Català. Les segueixen ben de prop 20.000 especies de abejas (amb nou nominacions), Un amor (amb vuit), El maestro que prometió el mar i La contadora de películas (totes dues amb sis). El palmarès es donarà a conèixer el diumenge 4 de febrer de 2024 en una gala que tindrà lloc al CCIB (Centre de Convencions Internacional de Barcelona) i que presentaran les humoristes Oye Sherman i Ana Polo, creadores del popular pòdcast Oye Polo.

En la lectura celebrada avui a l’Auditori de La Pedrera, Vicky Luengo i Pol López, guanyadors l’any passat dels premis a millor interpretació protagonista per Suro, han fet públiques les nominacions en les vint-i-cinc categories dels guardons. Amb una xifra de candidatures rècord a la història dels Gaudí de setanta títols de producció catalana (trenta-set llargmetratges de ficció, setze documentals, cinc pel·lícules d’animació, dues per a televisió i deu curtmetratges), als que cal sumar una desena de films europeus, un total de trenta-tres títols (vint-i-vuit produccions catalanes més cinc europees) han passat a la segona volta de votacions, que arrenca avui i es manté oberta fins al 29 de gener de 2024. La presència majoritària de dones finalistes, una tendència apuntada des de fa dues edicions, continua en ascens, i assoleix enguany tres punts més que el 2023, amb un 57%, per davant del 43% d’homes finalistes.

Les millors pel·lícules del 2023

A la categoria de Millor pel·lícula competiran quatre produccions en llengua catalana: Creatura, d’Elena Martín, parteix com a gran favorita amb quinze nominacions, després de ser premiada a la Quinzaine des Cinéastes al Festival de Canes. El segon film dirigit per Martin proposa una valenta mirada a la sexualitat femenina, a l’autodescobriment, les frustracions, el plaer i la culpa. I ho fa a partir de la història d’una dona en tres moments vitals diferents: la infantesa, l’adolescència i l’adultesa. Amb tretze nominacions la segueix de prop Saben aquell, el retrat íntim signat per David Trueba sobre el mític Eugenio, centrat en la relació que l’humorista va tenir amb la Conchita, la seva primera esposa. El film, una història d’amor i de renúncies, posa el focus en el canvi radical de vida d’un home que, de la nit al dia, i sense cap vocació, es va veure inesperadament convertit en una celebritat, suggerint els impossibles equilibris entre les rialles que regalava i la tristor que el consumia per dins. A Els encantats, Elena Trapé reflexiona sobre la maternitat i els nous inicis, a partir de la peripècia d’una dona sobrepassada i perduda que viu els efectes de la custòdia compartida, i, separada de la seva filla per primera vegada, decideix passar uns dies al poble. I, finalment, La imatge permanent, primer llargmetratge de Laura Ferrés Moreno, sacseja el cinema social més convencional amb una història que bascula entre l’artifici i el naturalisme, mostrant el xoc de personalitats entre una directora de càsting que treballa buscant cares per campanyes de publicitat i una carismàtica dona amb qui podria tenir un vincle arrelat en un passat traumàtic. Hibridant ficció amb elements propis del documental, La imatge permanent arriba als Premis Gaudí després de la seva presentació a Locarno i de guanyar l’Espiga d’Or al Festival de Valladolid.

Estan nominades a Millor pel·lícula en llengua no catalana els films 20.000 especies de abejas, Un amor, El maestro que prometió el mar i Upon Entry (L’Arribada). A 20.000 especies de abejas, la debutant Estibaliz Urresola Solaguren posa una delicada mirada als conflictes de les infanteses trans, seguint les vacances d’estiu d’una família, trasbalsada quan l’Aitor, de vuit anys, manifesta que es diu Lucía, verbalitzant per primera vegada una identitat diferent de l’adjudicada en el seu naixement. Aquest trànsit centra el relat de la nena, però també el de la mare que obre els ulls, i el d’un entorn desconcertat. Sofía Otero, la nena protagonista, va guanyar l’Os de Plata a la Millor interpretació al darrer Festival de Berlín. Amb Un amor, Isabel Coixet adapta la novel·la homònima de Sara Mesa, per mostrar el canvi de vida d’una dona en crisi, que s’instal·la en un entorn rural, i desperta desconfiances absurdes en els veïns. Un film que explora temes com la intimitat, el desig o les relacions socials marcades per microviolències quotidianes. Amb El maestro que prometió el mar, la directora Patricia Font explica la història real d’Antoni Benaiges, un tarragoní republicà i ateu que va aterrar en un petit poble de Burgos per fer-se càrrec de l’escola. Benaiges utilitzava un mètode pedagògic basat en l’intercanvi d’idees, l’antiautoritarisme i la cooperació, que pretenia educar els nens en la llibertat de pensament, una utopia tràgicament trencada pel franquisme. Tanca la categoria Upon Entry (L’Arribada), el claustrofòbic relat d’una parella que en arribar als Estats Units es veu retinguda a l’aeroport i  immersa en un interrogatori on l’abús de poder treu el cap sense reserves. Nominat en tres categories dels rellevants Independent Spirit Awards, el debut de la parella de cineastes formada per Juan Sebastián Vásquez i Alejandro Rojas reflexiona sobre la migració i les fronteres a través d’un asfixiant exercici d’estil, quatre actors i l’únic escenari d’una sala d’interrogatoris. 

Cineastes experimentats i novells

En la categoria de Millor direcció, competiran Elena Martín, per Creatura, que podria guanyar el seu primer Gaudí després de veure com la seva òpera prima, Júlia ist (2017) era finalista a Millor pel·lícula en llengua no catalana; Isabel Coixet, guanyadora del Gaudí a Millor documental l’any passat per El sostre groc, que rep ara la seva segona nominació a Millor direcció per Un amor, després de la rebuda per La llibreria (2018); David Trueba, que viu la seva primera nominació als Gaudí per Saben aquell; i finalment, Agustí Villaronga, amb nominació pòstuma per Loli Tormenta. Traspassat el 23 de gener, el cineasta balear va guanyar el Gaudí a Millor direcció per Pa negre (2010) i hi va optar per El rei de l’Havana (2015), Incerta glòria (2017) i El ventre del mar (2021).

Cinc cineastes debutants aspiren al Gaudí a Millor direcció novella, categoria incorporada en la passada edició al palmarès dels Gaudí. La parella formada pels veneçolans Juan Sebastián Vásquez i Alejandro Rojas beuen d’experiències pròpies reals per dibuixar el malson quotidià d’Upon Entry (L’Arribada). Amb La imatge permanent, Laura Ferrés Moreno buscarà el seu segon Gaudí després del que va guanyar per Los desheredados, Millor curtmetratge en l’edició de 2018, també premiat al Festival de Canes. Per la seva banda, Alejandro Marín defensarà Te estoy amando locamente, un lluminós al·legat a la llibertat d’estimar a qui es vulgui, situat a la Sevilla de 1978, i que recorda les primeres manifestacions del llavors incipient moviment LGTBIQ+. Format a l’ESCAC, el cineasta malagueny debuta en solitari després de ser un dels onze signants del llargmetratge col·lectiu La filla d’algú (2019). Finalment, tanca la categoria la directora alabesa Estibaliz Urresola Solaguren, per posar sobre la taula amb sensibilitat una problemàtica que forma part del debat social a 20.000 especies de abejas.

Les grans interpretacions del 2023

La collita actoral de les pel·lícules catalanes de 2023 es veurà reconeguda amb sis guardons. Pel que fa a la categoria de Millor protagonista femenina, se la disputaran quatre actrius ben reconegudes: Laia Costa mirarà de repetir aquell Gaudí que va guanyar per Victoria (2015), la pel·lícula que va suposar la seva revelació; ara hi opta per la seva feina a Un amor, on interpreta una traductora plena de contradiccions que haurà de sobreviure a l’hostilitat de l’entorn rural on s’instal·la. Bruna Cusí també buscarà el seu segon Gaudí després de l’aconseguit com a Millor actriu secundària per Estiu 1993 (2017), i de les seves nominacions en la mateixa categoria per Incerta glòria i La vampira de Barcelona. A Upon Entry (L’Arribada), Cusí pateix l’interrogatori salvatge de dos policies nord-americans, juntament amb la seva parella, un cop arriben als Estats Units. Patricia López Arnaiz rep la seva primera candidatura al Gaudí amb 20.000 especies de abejas, on dona vida a la comprensiva mare d’una nena trans que s’enfronta a la intolerància ambiental. Tanca el pòquer de nominades l’actriu extremenya Carolina Yuste, interpretant la Conchita, la dona de l’humorista Eugenio, a Saben aquell. 

A la categoria de Millor protagonista masculí coincidiran tres candidats que ja saben què és aixecar un Gaudí i un quart intèrpret que s’estrena com a finalista. Nominat l’any passat per Girasoles silvestres, i després dels que ja va aconseguir com a secundari per Incerta glòria (2017) i per Petra (2018), Oriol Pla podria sumar el tercer Gaudí de la seva carrera pel seu personatge a Creatura, on interpreta la parella de la protagonista en la seva edat adulta, compartint amb ella una difícil relació amb el sexe i la intimitat. David Verdaguer també té dos premis Gaudí com a protagonista, per 10.000 Km (2014) i per Tierra firme (2017), i després de ser nominat també per 100 metros (2016), Estiu 1993 (2017), Els dies que vindran (2019) i Uno para todos (2020), ara aspira a l’estatueta per la seva transmutació en el còmic Eugenio a Saben aquell. Enric Auquer, per la seva banda, ja té un guardó per Quien a hierro mata (2020), i l’any passat va estar nominat per Un año, una noche; ara és de nou aspirant per la seva interpretació del professor Antoni Benaiges a El maestro que prometió el mar. Tanca la categoria, amb la seva primera nominació, l’hispano-argentí Alberto Ammann, que a Upon Entry (L’Arribada) experimenta el mateix tracte racista que viuen tants i tants nou arribats als Estats Units.

Com a Millor actriu secundària, hi trobem una habitual a les nominacions en aquesta categoria com és Clara Segura, guanyadora del premi per Les dues vides d’Andrés Rabadán (2009) i Tots volem el millor per a ella (2013) i nominada per Els nens salvatges (2012), Barcelona, nit d’hivern (2015), 100 metros (2016) i Durant la tempesta (2018). Segura hi aspira ara per Creatura, on interpreta la mare de la protagonista. Aina Clotet buscarà el seu primer Gaudí per la seva feina a Els encantats, després d’haver-hi aspirat com a actriu protagonista a Elisa K (2010), Rastres de Sàndal (2014) i La filla d’algú (2019), i com a secundària a Els nens salvatges (2012), Barcelona, nit d’hivern (2015) i 7 raons per fugir (2019). Tanquen la categoria les veteranes Ane Gabarain, la mirada còmplice de la petita protagonista de 20.000 especies de abejas, i Ana Torrent, una de les intèrprets de Sobre todo de noche, el debut de Víctor Iriarte, una suggeridora barreja de thriller i melodrama sobre el trauma dels nadons robats.

A la categoria de Millor actor secundari hi trobem un Hugo Silva que debuta als Gaudí per la seva feina a Un amor, on es converteix en el veí amable i amb segones intencions de Laia Costa. Tampoc havia estat mai nominat Pedro Casablanc, qui, per la seva banda, és l’ambiciós manager d’Eugenio a Saben aquell. L’actor catalanoalemany Daniel Brühl sí que tenia experiència prèvia als premis de l’Acadèmia, i, després de les seves dues nominacions anteriors, com a secundari per Eva (2011) i com a protagonista per Salvador (Puig Antich) (2006), ara hi opta per La contadora de películas. Tanca la categoria un habitual com Alex Brendemühl, que, a la pell del superat pare de família de Creatura, busca sumar un tercer Gaudí després dels aconseguits l’any passat per Historias para no contar i en l’edició de 2009 per Les dues vides d’Andrés Rabadán, i de viure cinc nominacions més (El bosc, Stella cadente, Petra, Madre i L’ofrena).

Pel que fa a la categoria de Millor interpretació revelació, incorporada a la gala l’any passat, l’Acadèmia posa el focus en quatre noves cares. Ainara Elejalde opta al premi per la seva primera experiència davant de les càmeres a Els encantats. També debutant al cinema és Clàudia Malagelada, l’actriu encarregada d’interpretar la Mila de Creatura en la seva edat adolescent.  Més experiència tenia Alícia Falcó quan va ser escollida per donar vida a la protagonista de Las buenas compañías, la pel·lícula de Sílvia Munt que recorda la lluita i l’activisme feminista durant la Transició que després acabaria impulsant la llei de l’avortament al nostre país. Tanca la candidatura d’interpretació revelació l’artista trans La Dani, nom professional de Dani F. Pozo, que a Te estoy amando locamente posa llum a aquella Espanya fosca que, mitjançant la Ley de Peligrosidad Social, assetjava les persones del col·lectiu LGTBIQ+.

L’escriptura de guions originals i adaptats

Una altra de les novetats dels Gaudí de l’any passat va ser el desdoblament dels guardons corresponents a Millor guió. La categoria de Millor guió original se la disputaran Estibaliz Urresola Solaguren per 20.000 especies de abejas; Elena Martín i Clara Roquet per Creatura; Juan Sebastián Vásquez i Alejandro Rojas per Upon Entry (L’Arribada), i Víctor Iriarte, Isa Campo i Andrea Queralt per Sobre todo de noche. 

Pel que respecta a la candidatura a Millor guió adaptat, els nominats són Albert Val per El maestro que prometió el mar, sobre el llibre homònim de Francesc Escribano; Pablo Berger per Robot Dreams, adaptació de la novel·la gràfica de la nord-americana Sara Varon; Isabel Coixet i Laura Ferreiro, per la seva lectura de la novel·la de Sara Mesa Un amor; i David Trueba i Albert Espinosa, per explicar una part de la biografia d’Eugeni Jofra a Saben aquell.

La diversitat del cinema català

La riquesa del cinema català de 2023 es veu també representada en les categories de documental, pel·lícula d’animació, curtmetratge i pel·lícula per a televisió. Pel que fa a Millor pel·lícula documental, els acadèmics i acadèmiques han triat Mentre siguis tu, l’aquí i l’ara de Carme Elias, dirigida per Claudia Pinto Emperador, un testimoni lúcid i generós del dia a dia de la prestigiosa actriu des que va ser diagnosticada amb la malaltia de l’Alzheimer; Alteritats, de les cineastes Alba Cros Pellisé i Nora Haddad Casadevall, un recorregut per les vides de diverses dones lesbianes de diferents procedències i generacions que expliquen les seves experiències en un món heteronormatiu; Hermano caballo, on Marcel Barrena retrata la figura del domador Santi Serracamps, posant el focus en les seves insòlites capacitats de comunació amb els cavalls; i Muyeres, la mirada de Marta Lallana a un grup d’ancianes d’una àrea rural asturiana, que, acompanyada del músic Raúl Refree, mira de preservar un llegat musical tradicional abans que el temps el faci desaparèixer.

Enguany, quatre de les cinc produccions d’animació candidates als guardons opten a ser la Millor pel·lícula d’animació de l’any, una collita de rècord en la història dels premis. Amb Robot Dreams, Pablo Berger reflexiona sobre les ruptures i els nous inicis a partir de la relació inesperadament trencada entre un gos i un androide. Fernando Trueba i Javier Mariscal signen Dispararon al pianista, on posen llum a la foscor que va envoltar la desaparició del músic brasiler Tenório Jr., després d’actuar amb Vinicius de Moraes i Toquinho al teatre Gran Rex de Buenos Aires, l’any 1976, en plena sagnant dictadura de Videla. Amb Hanna i els monstres, Lorena Ares proposa una faula sobre la diferència i contra els prejudicis a partir de les peripècies d’una nena amb un trastorn de pigmentació a la pell que descobreix que els monstres no ho són tant com alguns éssers humans. I finalment, Joan Tomàs Monfort signa Heavies tendres, amb la que recupera els personatges de la sèrie homònima creada per Juanjo Sáez. 

Quatre curtmetratges de ficció i dos documentals opten a endur-se el Gaudí a Millor curtmetratge: amb un important recorregut internacional que inclou la seva selecció a la Berlinale i una nominació als Premis EFA, La herida luminosa és una producció de l’ESCAC signada per Christian Avilés que fabula, amb eines de la ciència-ficció, el fenomen del turisme massiu de joves britànics a la costa balear. La parella formada per Anna Solanas i Marc Riba, guanyadors del Gaudí per Les bessones del carrer de Ponent (2010) i nominats per Candela (2020) aspiren al premi ara per Tots els meus colors, on continuen experimentant amb stop-motion per parlar del dol infantil. Fa uns anys, la directora Sandra Reina va pujar per atzar en un autobús que transportava un grup de presos de Can Brians que sortien del centre penitenciari per passar el cap de setmana, i en aquesta experiència es basa el documental El bus. Finalment, Neus Ballús (dues vegades guanyadora del Gaudí a Millor direcció per La plaga i Sis dies corrents) presenta Blow!, premiada al Festival de Gijón, i que proposa una experiència immersiva sobre la convivència dels humans amb altres espècies, a partir de les misterioses aparicions de balenes a les costes catalanes durant unes setmanes a l’any.

Pel que fa a les candidates al Gaudí a la Millor pel·lícula per a televisió, enguany hi haurà dues aspirants: Miró, d’Oriol Ferrer, un retrat dels anys de joventut del pintor Joan Miró en els temps en què va abandonar Barcelona per instal·lar-se en l’efervescent París d’entreguerres, i Quico Sabaté, sense destí, de Sílvia Quer, centrat en la lluita antifranquista i en les contradiccions íntimes del maqui (interpretat per Roger Casamajor) un cop acabada la Guerra Civil Espanyola.

Nominacions XVI Premis Gaudí 2024

 Millor pel·lícula

  • Creatura. Dirigida per Elena Martín, escrita per Elena Martín i Clara Roquet, i produïda per Marta Cruañas, Ariadna Dot, María Zamora, Stefan Schmitz, Tono Folguera, Jake Cheetham, Pau Suris i Oriol Sala-Patau.
  • Saben aquell. Dirigida per David Trueba, escrita per David Trueba i Albert Espinosa, i produïda per Edmond Roch, Jaime Ortiz de Artiñano i Oriol Sala-Patau.
  • Els encantats. Dirigida per Elena Trapé, escrita per Elena Trapé i Miguel Ibáñez Monroy, i produïda per Marta Ramírez, Adolfo Blanco i Oriol Sala-Patau.
  • La imatge permanent. Dirigida per Laura Ferrés Moreno, escrita per Laura Ferrés Moreno, Ulises Porra Guardiola i Carlos Vermut, i produïda per Adrià Monés Murlans i Gabrielle Dumon.

 Millor pel·lícula en llengua no catalana

  • 20.000 especies de abejas. Dirigida i escrita per Estibaliz Urresola Saliguren, i produïda per Lara Izaguirre y Valérie Delpierre.
  • El maestro que prometió el mar. Dirigida per Patricia Font, escrita per Albert Val, i produïda per Francesc Escribano, Tono Folguera, David Felani, Laura Fernández Brites i Carlos Fernández.
  • Un amor. Dirigida per Isabel Coixet, escrita per Isabel Coixet i Laura Ferrero, i produïda per Sandra Hermida Múñiz i Marisa Fernández Armenteros.
  • Upon Entry (L’Arribada). Dirigida i escrita per Juan Sebastián Vásquez i Alejandro Rojas, i produïda per Carles Torras, Carlos Juárez, Xosé Zapata, Sergio Adrià i Alba Sotorra.

 Millor direcció

  • Elena Martín per Creatura
  • David Trueba per Saben aquell
  • Isabel Coixet per Un amor
  • Agustí Villaronga per Loli Tormenta

 Millor direcció novella

  • Alejandro Marín per Te estoy amando locamente
  • Estibaliz Urresola Solaguren per 20.000 especies de abejas
  • Juan Sebastián Vásquez i Alejandro Rojas per Upon Entry (L’Arribada)
  • Laura Ferrés Moreno per La imatge permanent

 Millor guió original

  • Elena Martín i Clara Roquet per Creatura
  • Estibaliz Urresola Solaguren per 20.000 especies de abejas
  • Juan Sebastián Vásquez i Alejandro Rojas per Upon Entry (L’Arribada)
  • Isa Campo, Andrea Queralt i Víctor Iriarte per Sobre todo de noche

 Millor guió adaptat

  • Albert Val per El maestro que prometió el mar
  • David Trueba i Albert Espinosa per Saben aquell
  • Isabel Coixet i Laura Ferrero per Un amor
  • Pablo Berger per Robot Dreams

 Millor protagonista femenina

  • Bruna Cusí per Upon Entry (L’Arribada)
  • Carolina Yuste per Saben aquell
  • Laia Costa per Un amor
  • Patricia López Arnaiz per 20.000 especies de abejas

 Millor protagonista masculí

  • Alberto Ammann per Upon Entry (L’Arribada)
  • David Verdaguer per Saben aquell
  • Enric Auquer per El maestro que prometió el mar
  • Oriol Pla per Creatura

 Millor interpretació revelació

  • Ainara Elejalde per Els encantats
  • Alicia Falcó per Las buenas compañías
  • Clàudia Malagelada per Creatura
  • La Dani (Dani F. Pozo) per Te estoy amando locamente

 Millor actriu secundària

  • Aina Clotet per Els encantats
  • Ane Gabarain per 20.000 especies de abejas
  • Ana Torrent per Sobre todo de noche
  • Clara Segura per Creatura

 Millor actor secundari

  • Alex Brendemühl per Creatura
  • Daniel Brühl per La contadora de películas
  • Hugo Silva per Un amor
  • Pedro Casablanc per Saben aquell

 Millor pel·lícula documental

  • Mentre siguis tu, l’aquí i l’ara de Carme Elias. Dirigida i escrita per Claudia Pinto Emperador, i produïda per Claudia Pinto Emperador, Óscar Bernàcer, Joana M. Ortueta, Jordi Llorca, Iván Martínez Rufat i Pilar Llorca.
  • Alteritats. Dirigida i escrita per Alba Cros Pellisé i Nora Haddad Casadevall, i produïda per Andrea Herrera Catalá i Almudena Monzú.
  • Hermano caballo. Dirigida per Marcel Barrena, escrita per Marcel Barrena i Camilo Villaverde, i produïda per Adrián Guerra Armas i Núria Valls Villanueva.
  • Muyeres. Dirigida i escrita per Marta Lallana, i produïda per Oriol Maymó i Núria Domènech.

 Millor pel·lícula d’animació

  • Robot Dreams. Dirigida i escrita per Pablo Berger, i produïda per Sandra Tapia, Ibon Cormenzana, Ignasi Estapé, Ángel Durández, Pablo Berger, Jérôme Vidal, Sylvie Pialat i Benoît Quainon.
  • Dispararon al pianista. Dirigida per Fernando Trueba i Javier Mariscal, escrita per Fernando Trueba, i produïda per Cristina Huete.
  • Hanna i els monstres. Dirigida per Lorena Ares, escrita per David Matamoros, Ángeles Hernández, Raúl Portero, José Pérez i Cristina Broquetas, i produïda per Ángeles Hernández i David Matamoros.
  • Heavies tendres. Dirigida per Joan Tomàs Monfort, escrita per Iván Morales, Mario Torrecillas, Natalia Durán i Yago Alonso, i produïda per Juanjo Sáez i Laia Servera.

 Millor curtmetratge

  • Blow!. Dirigit i escrit per Neus Ballús, i produït per Miriam Porté i Neus Ballús.
  • La herida luminosa. Dirigit i escrit per Christian Avilés, i produït per Sergi Casamitjana Melich i Lita Roig.
  • El bus. Dirigit per Sandra Reina, escrit per Sandra Reina i Francisco Menchón, i produït per Valérie Delpierre i Jaume Fargas Coll.
  • Tots els meus colors. Dirigit i escrit per Anna Solanas i Marc Riba, i produït per Anna Solanas.

 Millor pel·lícula per a televisió

  • Miró. Dirigida per Oriol Ferrer, escrita per Lluís Muntada i Jordi Rediu, i produïda per Oriol Marcos, Tiffany Ruoz i Oriol Sala-Patau.
  • Quico Sabaté, sense destí. Dirigida per Sílvia Quer, escrita per Mireia Llinàs, i produïda per Albert Solé i Oriol Sala-Patau.

 Millor direcció de producció

  • Andrés Mellinas per Creatura
  • Eduard Vallés per Saben aquell
  • Elisa Sirvent i Patricio Pereira per La contadora de películas
  • Eva Taboada per Un amor

 Millor direcció artística

  • Josep Rosell per El maestro que prometió el mar
  • Sylvia Steinbrecht per Creatura
  • Marc Pou per Saben aquell
  • Izaskun Urkijo Alijo per 20.000 especies de abejas

 Millor muntatge

  • Ana Pfaff per Sobre todo de noche
  • Ariadna Ribas per Creatura
  • Bernat Aragonés per La contadora de películas
  • Raúl Barreras per 20.000 especies de abejas

 Millor música original

  • Andrea Motis per Saben aquell
  • Alfonso de Vilallonga per Robot Dreams
  • Clara Aguilar per Creatura
  • Maria Arnal i Nora Haddad Casadevall per Alteritats

 Millor fotografia

  • Alana Mejía González per Creatura
  • Agnès Piqué Corbera per La imatge permanent
  • Bet Rourich per Un amor
  • Gina Ferrer per 20.000 especies de abejas

 Millor vestuari

  • Isis Velasco per Te estoy amando locamente
  • Lala Huete per Saben aquell
  • Maria Armengol per El maestro que prometió el mar
  • Mercè Paloma per La contadora de películas

 Millor so

  • Albert Gay, Enrique G. Bermejo i Carlos Jiménez per Un amor
  • Xavi Mas, Eduardo Castro i Yasmina Praderas per Saben aquell
  • Eva Valiño, Koldo Corella i Xanti Salvador per 20.000 especies de abejas
  • Leo Dolgan, Oriol Donat i Laia Casanovas per Creatura

 Millors efectes visuals

  • Bernat Aragonés per La contadora de películas
  • Cristina Garmón per Creatura
  • David Martí i Montse Ribé per Secaderos
  • Wesley Barnard i Míriam Piquer per Saben aquell

 Millor maquillatge i perruqueria

  • Caitlin Acheson, Nacho Días i Benjamín Pérez per Saben aquell
  • Danae Gatell i Àlex Salvat per Creatura 
  • Patricia Reyes per El maestro que prometió el mar
  • Patricia Reyes i Jesús Martos per La contadora de películas

Millor pel·lícula europea

  • La sociedad de la nieve. Dirigida per J.A. Bayona i escrita per J.A. Bayona, Bernat Vilaplana, Jaime Marques i Nicolás Casariego, i produïda per Belén Atienza, Sandra Hermida i J.A. Bayona (Espanya).
  • El triángulo de la tristeza. Dirigida i escrita per Ruben Östlund, i produïda per Erik Hemmendorff i Philippe Bober (Suècia).
  • Aftersun. Dirigida i escrita per Charlotte Wells, i produïda per Adele Romanski, Amy Jackson, Barry Jenkins i Mark Ceryak (Regne Unit).
  • Las ocho montañas. Dirigida i escrita per Felix van Groeningen i Charlotte Vandermeersch, i produïda per Hans Everaert, Lorenzo Gangarossa, Mario Gianani i Louis Tisné (Itàlia).
  • Close. Dirigida per Lukas Dhont, escrita per Lukas Dhont i Angelo Tijssens, i produïda per Jacques-Henri Bronckart, Michiel Dhont, Arnold Heslenfeld, Dirk Impens, Michel Saint-Jean, Laurette Schillings i Frans van Geste (Bèlgica)