A la recta final del mes de gener s’han organitzat dues taules rodones a Barcelona que han tingut un nexe en comú: la situació de l’audiovisual en català avui i que es podria fer a partir d’ara per modificar la seva delicada situació.

Dilluns 18 s’organitzà una taula rodona de presentació de l’estudi de Mèdia.cat “Joves i ús del català: una radiografia del sector audiovisual”, elaborat per Èric Lluent. Acte que va comptar amb la participació d’alguna de les persones de referència que van ser entrevistades en aquest estudi: Laia Servera, cap de continguts infantils de TV3; Jordi Font director de negoci del portal Adolescents.cat, i Norman López, creador de continguts en català a Twitch, que van ser moderades per Carme Verdoy, editora de Mèdia.cat.

A la taula rodona es va plantejar la necessitat que els nous continguts en català per a infants i joves creïn comunitat; que generin un entorn de seguidors i petjada dins i fora de les xarxes socials, a partir d’estratègies transmèdia, davant la impossibilitat de competir amb l’enorme oferta provinent de les grans plataformes audiovisuals en línia.

Si bé l’estudi assenyala algunes dades rellevants, com el fet que més del 90% dels joves majors d’edat visionen aquestes plataformes digitals, cal destacar-ne l’apartat de propostes, que es resumeixen en tres de principals: produir continguts en català molt atractius per als joves, amb clara voluntat d’internacionalització; incrementar la musculatura financera de la nostra indústria audiovisual, i impulsar ajuts públics als creadors en català de l’entorn digital: Twitch, TikTok, Youtube…

Dimarts 19, el diari ARA va organitzar un debat, moderat pel cap de la secció de Mèdia, Àlex Gutiérrez, que portà com a títol «Com assegurem el català a l’audiovisual». En l’acte hi van participar la consellera de Cultura, Natàlia Garriga; Judith Colell, presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català; Enric Gomà, escriptor i divulgador de la llengua; Núria Llorach, presidenta en funcions de la CCMA, i Francesc Escribano, director de la productora Minoria Absoluta.

A banda de les lamentacions «clàssiques», com l’insuficient pressupost de la CCMA, l’escassa quantitat de films de VO catalana, o que l’educació audiovisual que encara no ha arribat a les escoles esdevindria una eina valuosíssima per crear nous públics, va haver-hi un intens debat sobre el doblatge. Novament, es van barrejar -i això és estèril- la necessària política cultural i industrial de promoció de la producció audiovisual en català, amb la també necessària política lingüística en favor dels continguts doblats en català, davant l’abassegadora presència de sèries i films doblats en castellà. Totes dues són positives, necessàries i complementàries.

I com Núria Llorach va reconèixer que «des de fa 10 anys TV3 no pot fer de motor de l’audiovisual català», parlem de diners.

CCMA: el 2010 el seu pressupost era un 70% superior a l’actual

Els pressupostos de la CCMA per al 2022, aprovats a finals d’any pel Parlament de Catalunya. són uns 300,6 M€ en total, sumant a l’aportació de la Generalitat les previsions d’ingressos publicitaris. Una xifra que queda molt lluny dels diners disponibles fa poc més d’una dècada, concretament el 2010. Era l’any que tot just es tancaven les emissions de la televisió analògica i TV3 només tenia la competència de les grans televisions privades estatals, TVE i l’oferta per satèl·lit; res a veure amb l’escenari actual. Si fem un càlcul aproximat de què suposarien avui els 450 milions del pressupost que havia tingut la CCMA llavors, tot comptant l’increment del cost de la vida en tot aquests anys, podem dir que enguany la «Corpo» tindrà només el 57% dels recursos financers que tenia fa dotze anys o, dit d’una altra manera, que el 2010 la CCMA comptava amb un 70% més de diners que ara. Cal recordar que al Llibre Blanc de l’Audiovisual de Catalunya, elaborat pel CAC el 2016, ja es demanava que la CCMA veiés incrementat el seu pressupost en 137 milions d’euros per a noves produccions audiovisuals. El que ha passat, però, des de la presentació d’aquest informe, és que els seus pressupostos s’han continuat situant al voltant dels 300 milions anuals, un cop sumats uns ingressos publicitaris que han anat a la baixa.

Pel que fa a la producció audiovisual de continguts de ficció, animació i documentals, als escassos recursos que hi pugui destinar enguany la CCMA, caldrà sumar-hi els ajuts i subvencions de l’ICEC. El 2021 hi va aportar uns 25 milions d’euros al sector audiovisual, entres ells els 6 destinats a l’acord amb la CCMA. El fet que enguany el seu pressupost global hagi crescut en una 1/3 part, fa pensar que aquest 2022 la xifra serà clarament superior, més encara quan el Departament de Cultura ha situat l’audiovisual com una de les seves prioritats. Però la suma de tots aquests recursos, importants, quedarà encara lluny dels diners necessaris per poder fer un gran salt endavant.

I mentrestant, recentralització a marxes forçades

En altres articles he analitzat el procés de turbo-concentració de la indústria audiovisual de l’Estat espanyol a Madrid, encapçalada pel gegantí Madrid Content City, on Netflix passarà dels seus actuals 5 platós a 10. Doncs bé, al costat d’això, es van posant en marxa altres decisions que recentralitzaran àmbits d’actuació que fins ara havien tingut una certa dinàmica pròpia.

Parlo del paper futur que puguin tenir la Barcelona-Catalunya Film Comission i Catalan Films després del que es va anunciar el passat dia 19 a Madrid, a la presentació dels Spanish Screenings XXL. Al costat del projecte de reforçar el paper de mercats internacionals dels festivals de Màlaga i Sant Sebastià, sota un mateix paraigua estatal, es posarà en marxa un gran portal digital de promoció i negoci audiovisual, que unificarà les activitats de les diverses films comission i entitats similars existents a tot l’Estat. Un portal que comptarà amb un pressupost de 3 milions d’euros. Dels 200 milions que el govern espanyol va anunciar que destinaria a l’impuls de la indústria audiovisual, 45 ja es destinaran directament als Spanish Screenings XXL. Veurem quants diners podrà acabar aconseguint l’ambiciós projecte Catalunya Media City.