Disposar a Catalunya d’una xarxa d’espais que configurin platós moderns, amplis, ubicats en llocs estratègics i ben comunicats ha estat una línia en la que s’ha anat treballant força des de fa anys. Els conceptes, les denominacions han estat variats: parcs audiovisuals, ciutats de la imatge, ara hubs… De fet, venim de propostes d’espais com el que ja fa molts anys es plantejava a una cala de Sitges. Més tard, es va parlar de Zona Franca… De tot plegat, al final s’han concretat espais a @22 -l’Aranyó- i especialment el Parc Audiovisual de Catalunya, a Terrassa, que ha estat especialment reeixit, amb incidència a la darrera etapa amb Cristina Bradner.

De nou es torna a parlar dels espais per l’audiovisual a Catalunya, ja que hi ha la vista posada en els fons europeus de Next Generation i les expectatives que s’han obert a diversos nivells: Dins la lògica del Spanish Hub que es promou des del govern central, es cerca que el concepte sigui suficientment descentralitzat perquè arribi també aquí. A banda dins les prioritats del govern català pels fons europeus està també dins dels 27 projectes emblemàtics la creació d’un “hub” audiovisual

El projecte del Cluster Audiovisual, presentat al darrer Mac de Granollers, en els espais que ocupen les Tres Xemeneies a Sant Adrià sobre el paper és engrescador. Queda clar que la proposta hauria de formar part d’una xarxa d’espais complementaris per l’audiovisual a diferents indrets de Catalunya…

De fet, donat l’espai que es disposa és immens aquest projecte podria ser complementari d’altres usos tan privats com públics. Per exemple, està sobre la taula el projecte de l’arquitecte Lluís Alonso amb el consultor Rafael Salanova amb l’actor i empresari egipci Mohamed Aly de construir una piràmide convertint el conjunt en una “universitat-museu” -amb voluntat ambiciosa- amb voluntat de crear ponts entre Europa i Africa…

Per apuntar només algunes “pegues” que hi veig és que els terrenys dels quals estem parlant són encara de les empreses privades Endesa i Metrovacesa agrupades en Front Marítim del Besòs, i s’han d’encaixar amb el Pla Director Urbanístic que va aprovar la Generalitat per aquest entorn, (en el qual, per cert, no va haver consens polític). A banda, s’acaba d’obrir un procés participatiu i que té la voluntat de perllongar-se durant tot el 2022.

En qualsevol cas, tothom sap que els processos administratius seran llargs perquè cal respectar uns terminis concrets, s’ha de posar a exposició pública etc i tot plegat portarà uns quants anys … Al meu entendre, el problema que té Les Tres Xemeneies del Besòs seria el “compte enrera” al que estem abocats si volem arribar als Fons Europeus.