La 74 edició del festival donostiarra ha acollit la 12a Trobada de Festivals LGTBIAQ+
beroamericana. El Festival tendeix una finestra a la diversitat amb aquells certàmens que tenen problemes socials i/o econòmics i que se celebren a Uruguai, Perú, Mèxic, Espanya, i en edicions anteriors Guatemala i Cuba, per exemple, que promouen i defensin la diversitat.
Per això acull cada any diversos esdeveniments exclusius per a representants de festivals convidats i indústria del SSIFF, l’acte inaugural del qual va tenir lloc a la seu de GEHITU+ després d’una Presentació Institucional per part de Ion Gambra (Director General de Drets Humans i Cultura Democràtica de la Diputació Foral de Gipuzkoa), Arantxa López (Regidora de Diversitat Culturlal i Inclusió de l´Ajuntament de Donostia), Julio del Valle (Director General per a la Igualtat Real i Efectiva de les Persones LGTBI+ del Ministeri d’Igualtat), Joxean Zapirain (President de GEHITU+, associació de gais, lesbianes, transgèneres i bisexuals del País Basc).

El berlinès Gerrit Woltemath, membre de la Junta de la Fundació dels Premis Teddy que s’atorguen anualment durant la celebració de la Berlinale, va presentar i lliurar el 14è Premi Sebastiane Llatí al film SIS MESOS A L’EDIFICI ROSA AMB BLAU.de Bruno Santamaría Razo (Mèxic), que tracta de quan un diagnòstic de VIH positiu transforma la vida familiar.

Al Conversatori titulat DIÀLEG ENTRE FESTIVALS, es van debatre les similituds i diferències existents entre l’organització de festivals a Europa i Llatinoamèrica, per part del QueerCineMad, aquest representat per Miguel Lafuente (Director artístic i programador del Festival QueerCineMad i Jurat del 14è Premi Sebastiane del Festival Internacional de Cinema de Guadalajara i Jurat també.

Al Saló d’Actes del Museu de San Telmo va tenir lloc un esdeveniment exclusiu per a representants de festivals convidats i indústria del SSIFF:

La Taula rodona va ser controvertida per les temàtiques que es van tractar, ja que: NARRAR AMB EL COS va acollir autobiografies que abasten la realitat i ficció al cinema LGBTI. Va estar moderada per Selva González (productora) i van participar Ana Tiagx Vélez (cineasta, docent i persona transgènere), Lluís Garau (artista multidisciplinar) i Afioco Gnecco (director i guionista).En ella, Gnecco va exposar que “el motiu per rodar el meu primer film és tindre la pel·lícula que de petit no vaig tindre”. És a dir, quan el món audiovisual es converteix en una teràpia personal per als realitzadors, poden sorgir obres d’art i promoure a l’espectador l’interès mediàtic per aquest format expressiu. D’aquí en sorgeix el positivisme de certes tendències temàtiques poc exposades cinematogràficament parlant.

I la presentació de CINEMA I EDUCACIÓ va tenir el cinema com a eina per llegir el món, coordinada per Fernando Vera Moreno, responsable de l’àrea de cinema a IKERTZE, organitzador del Festival de Cinema BEGIRADAK, exclusivament per a principiants, amb entusiasme d’expressar-se a través de les seves “òpera prima”.

El Taller d’aquest any ha comptat amb la col·laboració de l’AECID els Centres Culturals i altres eines de sinergia cultural dels quals uneixen Europa i Llatinoamèrica, dirigit per Eloísa Vaello Marco, subdirectora de Cooperació i Acció Cultural per al Desenvolupament Sostenible.

L’interès màxim el va produir una taula rodona excepcional titulada IDENTITATS PERIFÈRIQUES. Va estar molt ben representada per identitats intersexuals, transgènere masculines i asexuals al cinema. Es van tractar la invisibilització i construcció d’identitats als marges, amb Ian de la Rosa, director d’IVAN & HADOUM, el qual va exposar la poca visió que dóna el cinema de la transsexualitat masculina, ja que sempre s’aborda la femenina al cinema, va destacar els prejudicis de productores i cineastes cap a aquests temes, corroborant-ho Asmi Ananda Molina (GEHITU + Kaleidos, de l’Organització INTERSEX per la diversitat), d’altra banda, Ibai Velasco (Asexual Community Espanya) es va queixar que al cinema difícilment podem veure un film el protagonista del qual sigui asexual. El públic va particionar assenyalant únicament 4 films de tota la història cinematogràfica, fins a l’actualitat. Ibai i la defensa de l’asexualitat es va quedar en una reivindicació pendent i que va tenir el suport d’unànimes aplaudiments del públic, també participant.

SOCIETAT FOTOGRÀFICA DE GIPUZKOA Trobada de la Diversitat al 74 SSIFF x 27è Premi Sebastiane Meeting al voltant de l’obra de l’artista multidisciplinar mort Álvaro Ledesma.

El 27è premi Sebastiane l’ha obtingut el film TANGLES de Leah Nelson (Canadà), film d’animació que aborda el tractament de l’Alzheimer.

El guardó LGTBIAQ+ premia el llargmetratge del festival que reflecteix millor la diversitat i les realitats del col·lectiu. En definitiva, se celebren anualment aquestes Trobades tan necessàries com la realitat que viuen a diversos països d’Amèrica Llatina -en referència a la repressió- els cineastes que volen expressar sentiments reprimits per polítiques contràries a la llibertat d’expressió, masclistes i homòfobes. Xavier-Daniel AREAVISUAL.cat