L’Alternativa, Festival de Cinema Independent de Barcelona, torna del 14 al 24 de novembre amb la seva 31a edició, reafirmant la seva aposta per la creativitat independent. S’han presentat el títols de la seva programació, entre el cinema experimental, la recerca estètica i els compromisos socials, D’aquesta manera, l’Alternativa continua sent fidel al seguiment i suport continuat a cineastes que han estat part del festival en edicions anteriors. Així doncs, molts cineastes tornen amb les seves noves obres compartint espai amb talents emergents. Una bona part d’aquests títols tindran al festival la seva estrena a Catalunya.

Diferents espais de la ciutat de Barcelona acolliran el festival, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona CCCB, la seva seu central, juntament amb la Filmoteca Catalunya i el cinema Maldà. A més, a la plataforma en línia Filmin s’hi podrà veure una selecció de la programació per un temps limitat, el mes de gener (del 20 de gener al 2 de febrer de 2025).

MATI DIOP I MIGUEL GOMES, PER INAUGURAR I TANCAR EL FESTIVAL
Aquest any, el festival obrirà amb Dahomey, de la cineasta franco-senegalesa Mati Diop, que arriba a L’Alternativa després de fer-se amb l’Os d’Or a la Berlinale amb aquesta pel·lícula en la qual documenta la restitució de les obres d’art robades pel colonialisme francés. Algunes de les seves peces s’han pogut veure en edicions passades del festival, i ara Diop torna a l’Alternativa per inaugurar-la amb aquesta proposta, reapropiant-se de la història dels territoris colonitzats i interpel·lant els joves universitaris de la República de Benín, que tenen a la pel·lícula un encès debat sobre la imposada cultura colonial.
La pel·lícula Grand Tour, del cineasta portuguès Miguel Gomes, tancarà l’edició d’aquest any de L’Alternativa combinant magistralment ficció i documental. El film, ambientat a Birmània l’any 1918, narra la fugida d’Edward, un funcionari britànic que, el mateix dia que arriba la seva promesa Molly per casar-se amb ell, decideix escapar. Gomes proposa un joc visual fascinant entre les reconstruccions d’època i imatges documentals contemporànies. El cineasta, reconegut per films com Tabu i la trilogia As Mil e Uma Noites, ha estat guardonat amb el premi a la Millor Direcció al Festival de Cannes 2024 per aquest treball hipnòtic i
captivador.

RETROSPECTIVA DE NICOLÁS PEREDA I SESSIONS ESPECIALS
Nicolás Pereda, un dels noms habituals de L’Alternativa, és el protagonista d’un cicle retrospectiu, amb la col·laboració de la Filmoteca de Catalunya, on es podran recuperar la majoria dels seus llargmetratges i alguns dels seus curtmetratges. Comptarem amb la seva presència al festival, on presentarà també el seu últim treball, Lázaro de noche, mantindrà una trobada amb els espectadors i espectadores, i impartirà el taller pràctic Cinema epistolar.
Entre els primers noms confirmats a les Sessions Especials d’aquesta 31a edició, hi figuren cineastes ben familiars pel festival, com és el cas del francès Nicolas Philibert (que a la passada edició hi va presentar En el Adamant i va realitzar una masterclass), que
tornarà a ser protagonista del festival, en aquesta ocasió amb els seus dos últims treballs, Averroès & Rosa Parks i La machine à écrire et autres sources de tracas, peces que tanquen la seva trilogia sobre el Grup Psiquiàtric Central de París. També hi tindrem Serguei Loznitsa amb The Invasion, on continua amb la seva crònica ucraïnesa, mostrant la vida diària i la resistència del poble durant la invasió russa sense dramatismes ni judicis. Però també comptem amb noves propostes, com la distòpica òpera prima d’Anna Cornudella, The Human Hibernation, estrenada mundialment a la secció Fòrum de l’última edició de la Berlinale, on es va fer amb el premi Fipresci. També se suma a la cartellera de sessions Especials la cineasta francesa Claire Simon, que
l’any passat aconseguia el Premi a Llargmetratge Internacional de l’Alternativa. Ho farà en aquesta ocasió amb el film Apprendre, en el qual retrata el procés educatiu d’una escola pública als afores de París, Makarenko. La pel·lícula col·loca els alumnes al centre, fugint d’una imatge estereotipada de les banlieues, i sense els estigmes associats habitualment al seu entorn.

VELLS CONEGUTS A COMPETICIÓ

Entre els 10 títols a competició a la secció Oficial Llargmetratges trobem alguns cineastes que tornen a L’Alternativa. Els últims treballs de Nicolás Pereda, Lola Arias, Sofie Benoot, Eryk Rocha i Gabriela Carneiro, Ben Russell i Ben Rivers, competiran amb obres d’Eva Trobisch, Alexe Poukine i els primers treballs de Chee Sum Chia i Celeste Rojas Mugica.
Sofie Benoot torna a L’Alternativa per presentar Apple Cider Vinegar, un assaig que, partint de la pedra com un dels elements més fonamentals i més ignorats del nostre món, planteja qüestions ecològiques urgents.
També repeteixen Eryk Rocha i Gabriela Carneiro da Cunha, directors de Edna, la pel·lícula de cloenda de l’Alternativa 2021, i ara competeixen amb A Queda do Céu (The Falling Sky), on mostren la resistència dels pobles indígenes brasilers i ens endinsen en un ritual Yanomami.
Lola Arias, cineasta i dramaturga de la qual es va programar la seva anterior pel·lícula Teatro de guerra, trenca les convencions del musical a Reas, fusionant realitat i ficció, i utilitzant el gènere com a eina per explorar la memòria dels protagonistes que recreen les seves vides en una presó de Buenos Aires. A més la cineasta impartirà una masterclass sobre el seu procés creatiu.
El cineasta experimental Ben Rivers també torna a la programació. Deu anys després de Two Years at Sea, a Bogancloch torna a retratar Jake Williams, el seu ermità protagonista, però aquest cop obrint el focus al seu escenari habitual on ara interactua amb altres personatges.
El debut en el llargmetratge de Celeste Rojas Mugica, Una sombra oscilante, és un diàleg de la cineasta i fotògrafa amb l’arxiu fotogràfic del seu pare. Explora el pes íntim i polític de les imatges per pensar-les com a superfícies obertes i com a acte de resistència.
El cinema de Nicolás Pereda és un altre tipus de resistència. A més de la retrospectiva que li dediquem, també competeix amb el seu últim treball, Lázaro de noche, on condensa les seves obsessions: torna a parlar de la interpretació i aprofundeix en la seva exploració dels límits del realisme amb els seus habituals intèrprets.
La veritable resistència és la que examinen a Direct Action, Guillaume Cailleau i Ben Russell. Documenten la vida quotidiana d’una ZAD (zona a defensar), una de les comunitats d’activistes més destacades a França, mostrant la utopia com un procés continu i col·lectiu.
També és obra d’un debutant Oasis of Now. Chee Sum Chia ens ofereix el retrat delicat i auster d’una immigrant vietnamita indocumentada a Malàisia. Amb fotografia de Jimmy Gimferrer, aborda temes com la maternitat o el desplaçament en comunitats marginades.

Qui cuida dels cuidadors? És la pregunta que es planteja Eva Trobisch a Ivo. Una ficció amb un enfocament gairebé documental que segueix una infermera de cures pal·liatives a domicili que lluita amb les profundes conseqüències emocionals de la seva tasca.

En la mateixa línia es presenta Sauve qui peut (Who Cares), d’Alexe Poukine, que ens endinsa en un centre de formació, on cuidadors reals i pacients simulats representen consultes mèdiques per desenvolupar les qualitats humanes dels terapeutes. Però, en quines condicions podem continuar sent compassius dins d’un sistema abusiu?
Vint-i-cinc seran els títols que competiran a la secció Oficial Curtmetratges Internacionals.
Agrupats en tres sessions, a la primera, sota el títol de Senderes, es podran veure The Looking Game (Ann Upton), Sauna Day (Anna Hints i Tushar Prakash), O Jardim em Movimento (Inês Lima), Fioritura (Raluca Croitoru i Elena Butică), Mientras tanto estoy acá
(Gastón Calivari), As if it could (Ada Güvenir) i Cuando la llanura encuentra el piedemonte (Jonas Radziunas).
El seguirà el bloc Espirals, la segona de les sessions, amb Mars (Yann les Jours), On Plains of Larger Rivers & Woodlands (Miguel de Jesus), Descent (Syd Farrington), Dear Shadow, My Old Friend (Timoteus Anggawan Kusno), Où sont tous mes amants? (Jean-Claude
Rousseau), La historia se escribe de noche (Alejandro Alonso), Rendez-vous (Guérin Christophe), Pleine nuit (Manon Coubia), Nothing We Say Can Change What We’ve Been Through (Francesca Bassa) i Denials, Decoys (Micah Weber).
Finalment, a Perdicions, es trobaran Silent Panorama (Nicolas Piret), Blue, Woman, Dress (Jinhyun Kim), Hypnagogia (Cecilia Araneda), Sombras Nada Más (Kathy Mitrani), A film with sound (take three) (Josh Weissbach), Razeh-del (Maryam Tafakory), Kindergarten (Yann les Jours) i Nunca fuimos un desierto (Agustina Comedi + Chiachio & Giannone).

EL NOU CINEMA NACIONAL S’OBRE PAS
Obrim el repàs als llargmetratges de la secció Nacional amb dues pel·lícules que van passar com a projectes per Cinema Pendent. D’una banda, Salvaxe, salvaxe, d’Emilio Fonseca, premi al Millor Documental en l’última edició del Festival de Màlaga, un assaig fílmic que dona un nou significat a les imatges de la naturalesa i qüestiona la relació entre humans i no humans.
També va passar per Cinema Pendent Filmei paxaros voando, de Zeltia Outeiriño González. El seu debut en el llargmetratge és una història plena d’amor, cures i sanació explicada en primera persona, on explora el desarrelament cap a la seva terra i la seva família. Les tensions familiars i els cures també són protagonistes a Por donde pasa el silencio, de Sandra Romero. Un retrat íntim i realista en un entorn rural andalús, que captura l’amor no educat, la culpa, i la desconnexió emocional d’una família obrera atrapada entre tradicions i noves formes de resistència.
Hermes Paralluelo presenta Las muertes de Chantyorinti (Iyamanepee Chantyorinti), una pel·lícula sobre la transmissió silenciosa de la cosmovisió d’una cultura al límit de l’extinció. El cineasta aprofundeix en l’espiritualitat d’una comunitat amazònica amb el seu estil reflexiu i contemplatiu habitual.

Estrenada mundialment a Visions du Réel, A nuestros amigos, Adrián Orr signa un coming-of-age d’extraradi on ofereix un retrat generacional, sense jutjar, captant les contradiccions i l’evolució del seu protagonista, difuminant les fronteres entre documental i ficció.
Concha Barquero i Alejandro Alvarado, després del curtmetratge Descartes (programat a l’Alternativa 2022), amb Caja de resistencia tornen a estirar el fil de la història de Fernando Ruiz, director de Rocío, la pel·lícula que va protagonitzar el primer cas de segrest d’un film en l’era democràtica. Realitzen una lectura des del present de tot el material del director que va quedar oblidat, en un gest polític i de resistència. Finalment, Raúl Alaejos amb Objeto de estudio, recent guanyadora del premi a la Millor
Pel·lícula a MajorDocs, planta la seva càmera en un remot territori del Pol Nord per filmar els inuits i rastrejar la història de l’explorador nord-americà Robert Peary, que fa un segle va voler deixar el seu llegat per a la història en aquest lloc. Un assaig visual que ens mostra les seves costures amb humor.
A la secció Nacional competiran també 17 curtmetratges que es programaran en tres sessions diferents. El primer bloc, sota el títol Territoris, estarà conformat per les pel·lícules Colonos del espacio (Fernando Alcántara), Cumpleaños Feliz (Miguel Ariza), Muestrario (Sofía Hansen), Manera 2 (Élan d’Orphium), Ojo de agua (Héctor Gardez), La palmera (Maryam Harandi) i Sightings (Pere Ginard).
Miratges és el títol del segon bloc on es podran veure els curtmetratges Alas / Tierra (Maddi Barber), Ojitos mentirosos (Elena Duque), Elisa (Paula González García), purposes & expectations (Antoni Pinent), Cuatro hoyos (Daniela Muñoz Barroso), Hombre de palo (Pablo Agma), Torre 1 (Nil Manrique) i Tiempo de carnavales (Antonio Munáiz).
Finalment, Las novias del sur (Elena López Riera) i Cambium (Maddi Barber i Marina Lameiro) formaran part del bloc titolat Genealogies.

SATÈL·LITS: ISAKI LACUESTA, ISABEL HERGUERA I MAURO HERCE
En l’edició del 25è aniversari vam tenir Isaki Lacuesta inaugurant amb Entre dos aguas. En aquesta ocasió, l’hem convidat a la nostra secció Satèl·lits, en la qual cineastes afins al festival ens acosten la seva obra a través d’una carta blanca on estableixen ponts amb referents de la seva filmografia i comparteixen el seu procés creatiu en una activitat oberta.
Lacuesta compartirà la seva visió sobre el cinema en la masterclass Relat/retrat on plantejarà com escapar de les narratives tradicionals, buscar inspiració fora del convencional i obrir-se a noves formes d’experiència estètica i emocional. A més, ha escollit
Les Trois Couronnes du Matelot, de Raoul Ruiz per a conversar amb cinc de les seves pel·lícules: Los pasos dobles, Los puntos cardinales, Microscopias, La matança del porc i Où en êtes vous.
D’altra banda, Isabel Herguera, de la qual vam programar l’any passat el seu llargmetratge El sueño de la sultana, també serà protagonista d’un Satèl·lit. A més d’impartir una masterclass sobre el seu procés creatiu, presentarà una sessió per a escoles d’El sueño de la sultana, i a més la cineasta programarà en su carta blanca els curtmetratges Crossroads, de Raimund
Krumme, Free Radicals, de Len Lye, Hezurbeltzak, una fosa común, d’Izibene Oñederra, Dimensions of Dialogue, de Jan Svankmajer, i La voix des Sirenes, de Gianluigi Toccafondo, juntament amb dos dels seus treballs La mujer ilustrada i Ámár.
El tercer Satèl·lit d’aquesta edició estarà protagonitzat per Mauro Herce, guardonat director de fotografia en pel·lícules com Mimosas, de Oliver Laxe, El mar nos mira de lejos y Aqueronte, de Manuel Muñoz Rivas, o Slimane, de José Ángel Alayón, totes programades a l’’Alternativa. Herce mantindrà una conversa amb el periodista i cineasta Samuel Alarcón.
Ha escollit les pel·lícules Highway, de Serguei Dvortsevoy i L’ordre, de Jean-Daniel Pollet, per conversar amb el seu llargmetratge Dead Slow Ahead.

HALL ES TRANSFORMA EN UN COS POLIFÒNIC
La programació de Hall d’enguany pren la forma d’un cos polifònic i inclou diversos programes: cos sonor, cos en transformació, cos en resistència i cos en participació. En cos sonor, es presenten propostes expandides, en directe i sonores amb artistes com
Valentina Alvarado que, en voy raspando la voz, combina imatge, text i so en un relat personal fragmentat que pensa com la memòria del paisatge es desplaça. O Esperanza Collado, que ens ofereix una immersió al món del cineasta Val de l’Omar. Amb el seu Umbràfono, Enrique del Castillo transforma sons harmònics i textures en estímuls lluminosos, i Iván Torres i Xoán-Xil López ens transporten a través del cruixir del gel a bord de l’Urho, en un viatge entre realitats.
Al segon programa, cos en transformació, es presenta un doble format. El projecte Entrañas ens convida a reflexionar sobre la pertinença en relació amb el cos i el territori, qüestionant les estructures de poder i els sistemes d’opressió. D’altra banda, el Col·lectiu 1080 ens apropa a imaginaris intersexuals i subversius mitjançant una trilogia conformada per l’obra del cineasta Pol Merchand, amb qui tindrem l’oportunitat de conversar després. En cos en resistència, es presenta una sessió d’Alto el foc! en col·laboració amb La Escocesa i Sassouki Salma com a crit compartit per un cessament del genocidi a Palestina.
En aquesta sessió es presenten diferents mirades en relació amb el conflicte, tant des de l’actualitat amb films de directores i directors actuals, com peces de Jocelyne Saab, pionera del cinema àrab que va documentar en primera línia els moviments de resistència.

Des d’un altre espai-temps, presentem un programa de Lotty Rosenfeld, de la mà de la seva filla Alejandra Rosenfeld, que ens acompanyarà en la sessió en un diàleg obert juntament amb Victoria Sacco, curadora independent, i Paola Lagos, investigadora en cinema i comunicació audiovisual. Lotty és una figura clau en la resistència femenina durant la dictadura xilena, coneguda per les seves intervencions urbanes i accions artístiques com a mitjans de resistència i denúncia social.

I en col·laboració amb el CCCB, en el marc de la seva exposició Amazònies, abordarem la crítica situació del poble yanomami amenaçat per la mineria il·legal. L’artista Yanomami Ehuana Yaira reflexionarà sobre el cos-territori de les dones de la selva en un diàleg juntament amb la periodista Eliane Brum i l’antropòloga Ana Maria Machado.
Finalment, en cos en participació, tornem amb dues meravelloses sessions del programa Selecciona en col·laboració amb Secció Oficial. La iniciativa de Microcurts d’aquest any convida a explorar les interrelacions entre l’aspecte visual i sonor a través de les actuacions corporals. A més, Pantalla Lliure proporciona una oportunitat per a cineastes que desitgin presentar les seves creacions a la comunitat. Continuem un any més amb la nostra col·laboració amb u22, el Festival de Cinema Jove de Barcelona, i en aquesta edició s’organitzarà un taller de cinema sense càmera, de la mà d’Eduardo Filippi, en col·laboració
amb Xcèntric.

 

L’ALTERNATIVA TAMBÉ PER ALS JOVES I LA FAMÍLIA
Tenim confirmades dues activitats d’Escoles de cinema, en sessions matinals gratuïtes per a grups d’estudiants. D’una banda, projectarem El sueño de la sultana, presentada per la seva directora, Isabel Herguera, en el marc del Satèl·lit que li dediquem en aquesta edició després d’haver competit amb la pel·lícula a l’edició de 2023.
A més, amb la col·laboració de l’ECAM, es farà la masterclass Pelats, però ilusionats II, on, a través d’un cas d’estudi, s’analitzarà com rodar amb un pressupost mínim. Aquesta vegada a partir del curtmetratge Cleo vendrá esta noche, amb la presència dels seus directors, Aitana Ahrens i Miguel Guindos.
I un any més, tornem a unir forces amb El Meu Primer Festival per proposar conjuntament dues sessions de cinema molt especials per als més petits: Petits experiments. La primera de les sessions serà relaxada i dirigida a públic a partir de 5 anys, la segona per a públic a partir de 8 anys.
Marina Sáez, autora de la novel·la gràfica Aguagim (Garbuix Books, 2024), impartirà el taller familiar de creació col·lectiva Molts metres de pel·lícula, que proposa la realització d’un film col·lectiu emulant la tècnica d’animació sense càmera, dibuixant sobre pel·lícula i donant moviment posteriorment amb stop-motion.

JOHN LURIE POSA MÚSICA A L’ESPOT DE L’ALTERNATIVA 2024
L’espot d’enguany és obra d’Ona Planas. En aquesta ocasió el tema cedit pel músic, actor i pintor John Lurie, dona títol al vídeo, I’m a Doggy, una peça refrescant que ens transporta fins a aquest estat de llibertat i descans en el qual el temps sembla relaxar-se. Es pot veure aquí.
L’Alternativa compta amb el suport del CCCB, l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), l’Ajuntament de Barcelona (ICUB) i Ministerio de Cultura (ICAA); i amb la col·laboració de la Filmoteca de Catalunya, Acción Cultural Española (AC/E) que mitjançant
el “Programa para la Internacionalización de la Cultura Español” (PICE) a la modalitat “Visitantes”, apropa professionals internacionals (Ana David, Andrea Stavenhagen, Abdelatif Bazi, Juan Pablo Franky i Marie-Pauline Mollaret) al festival per tal que coneguin les nostres produccions, Europa Creativa Media Desk Catalunya, Catalunya Film Festivals,
El Meu Primer Festival,