Instituto de Crédito Oficial (ICO). Aquesta entitat es podria definir com un «banc públic» depenent de l’Estat tot i que els recursos financers amb els que operen no surten al 100% del pressupost de l’Estat. L’entitat «promou activitats econòmiques que contribueixen al creixement sostenible, la generació de feina i la distribució de la riquesa» com ens va explicar Juana Moreno Caballero, Gestora de Finançament Audiovisual, que representava l’ICO en el Financial Day. Ella mateixa va comentar que l’ICO en part finança crèdits a empreses pre-concedits pels Bancs corrents, als quals aporta una part de capital i també ofereix finançament directe a PIMES.

En el nostre sector Juana Moreno va explicar-nos que són molt actius en l’activitat de «descomptes» tan a RTVE o plataformes, actuant com un «pont» per tal d’avençar els diners compromesos per aquestes entitats. També ho fan per avals Crea, projectes acollits a red.es etc… La representant de l’ICO va resaltar la flexibilitat amb la que actuen entenent molt bé les dificultats de finançament puntual en que es poden trobar moltes productores del sector que s’han de avençar molts diners abans de cobrar de les entitats oficials amb qui tenen acords.

Institut Català de Finances (ICF). Al igual que l’ICO actua com a entitat financera pública de l’Estat, l’equivalent a Catalunya seria l’ICF: «La seva missió és impulsar i facilitar l’accés al finançament al teixit empresarial de Catalunya, per tal de contribuir al creixement de l’economia catalana». Així ho explicava Lourdes Ridameya, Cap de Promoció Direcció i Desenvolupament de Negoci d’aquesta entitat. Va dir-nos que tot i tenir un comportament similar al negoci bancari que dóna prèstecs que s’han de tornar, Lourdes Ridameya va explicar que les condicions a les quals ofereix els diners són mes avantatjoses que les d’un banc privat habitual, tant amb tipus d’interès, com període de retorn i carència. Va dir que són un «capital pacient» . Aquesta activitat la fan a traves de seccions específiques amb tres categories: pimes i mitjanes empreses fins a 100 milions de facturació, empreses fins a 500 milions i projectes de grans empreses i estratègics de país que són de més valor…

Per últim va posar l’emfasi amb la facilitat per finançar activitats amb el CNAE de producció, postpo o distribució que admet la línia creada per Europa amb el FEI que actua com a «cofinançador» d’aquesta mena d’operacions, a la qual entrarien els prèstecs del ICF Cultura.

Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC). Com a darrera intervenció dins la segona taula, Francisco Vargas, Director de l’Àrea Audiovisual de l’ICEC va comentar que la seva entitat «treballa pel desenvolupament i la consolidació del sector cultural impulsant les empreses i els professionals de la cultura per millorar-ne la competitivitat i la professionalització». En el «calaix»ICEC s’aten una diversitat d’indústries sectorials com serien el llibre, la música, arts visuals, arts escèniques i lògicament l’audiovisual en funció que aquesta activitat va ser transferida al seu dia a la Generalitat de Catalunya que té la competència per actuar en aquest àmbit. També depen d’aqusta institució la Filmoteca que aviat tindrà una Llei pròpia i serà autònoma i el Centre d’Arts Santa Mònica. L’ICEC que té un pressupost prorrogat al 24 de 120M d’euros destina el 80% a Ajuts en forma de subvencions. Francisco Vargas va destacar especialment que l’ICEC actua sobre la totalitat de la cadena de valor audiovisual, però que en darrers anys ha privilegiat el que té a veure amb la preproducció o desenvolupament de projectes per facilitar que els projectes audiovisuals tinguin millors guions i millors estratègies des de l’inici del projecte.,, Del total de pressupost del ICEC l’audiovisual suposa de l’ordre dels 50 milions en els darrers anys que podrien ser 54 en l’any corrent… Per a entendre la magnitud que ha suposat l’audiovisual val a dir que al 2014 es destinaven només 10 milions al nostre sector…