“La mesita del comedor” es una pel·lícula de baix pressupost rodada bàsicament a Terrassa, de terror quotidià, molt i molt negre. És una producció “rodona” perquè dit “ras i curt”el guió està ben armat i té uns excel·lents diàlegs, la direcció és adient perquè no hi sobra ni hi falta res, i els actors són absolutament credibles i divertits…
És una pel·lícula feta aquí, dirigida per Caye Casas i produïda per Norbert Llaràs… Segurament és una de les produccions més terribles que mai haureu vist… Això és així, però ha calgut que en parles Stephen King perquè s’hagi reconegut aquí el seu valor…
Filmin passarà la producció a partir del 17 de maig, i permetrà que arribi a molta gent que no l’ha vist. “La mesita…” que es va estrenar a TerrorMolins, i no a Sitges, com explica el propi director “no ha tingut un camí fácil i dona per fer-ne un documental. Hem viscut absolutament de tot, coses bones i dolentes…i curiosament, Espanya era el país on menys es podía veure… no hi havia plataformes ni distribuidores que volguessin apostar per la nostra historia”.
… I seguint amb el que ha explicat Caye a TerrorMolins “Ara la pel·lícula podrá arribar i traumatitzar molta gent. Sé que molta gent l’odiarà, a molta gent li encantarà, però el que dic sempre és que no l’oblidaràn. Per fi arribem al públic d’aquest país que ha costat moltíssim…”
Enhorabona a tot l’equip i a Terror Molins i Filmin per asumir riscos: Serà una pel·lícula que agradarà perquè és “com les d’abans”: aquestes pel·lícules que aconsegueixen captivar-nos i mantenen l’atenció del espectador, fins el final. Una reflexió que ve al cas quan estem veient moltes produccions locals, fetes amb gran esforç i entusiasme -això sí- però que no tenen narrativa o que està tan soterrada i subtil que són purament una recreació estètica, productes de laboratoris de festivals, produccions suposadament d’autor que dificilment porten espectadors al cinema i que acaben creant un segell de pel·lícula “catalana i rara”…
