L’Acadèmia del Cinema Català ha incorporat sis nous Membres d’Honor, una categoria que ha distingit des del 2009 una setantena de professionals de diversos àmbits de la indústria cinematogràfica. L’acte de nomenament va tenir lloc el 31 de maig al Mirador Maria Aurèlia Capmany de l’Ajuntament de Barcelona, i ha estat conduït per l’actriu i acadèmica Betsy Turnez.

Vicky Peña, una vida dedicada a la interpretació

Tot i que l’actriu Vicky Peña (Barcelona, 1954) comença estudiant infermeria, molt aviat decideix introduir-se en el món de la interpretació, en el qual aviat complirà cinc dècades de prolífica trajectòria. Al seu debut cinematogràfic el 1976 amb Cambio de sexo, de Vicente Aranda, seguirien nombrosos papers, entre els quals destaquen El llarg hivern, de Jaime Camino; El pianista, de Mario Gas; Catalunya, Über alles!, de Ramon Térmens, amb el que va guanyar el Gaudí a Millor actriu secundària; Un berenar a Ginebra, de Ventura Pons; o Libertad, de Clara Roquet, per la qual obté la nominació a Millor actriu secundària als Gaudí. En paral·lel, la seva intensa vinculació amb el teatre, que neix el 1974, la porta a treballar amb dramaturgs com Mario Gas, en obres emblemàtiques com Sweeney Todd, Jaime Camino o Mario Camus. Per la seva interpretació a La casa de Bernarda Alba rep el premi de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya. A més dels Premis Gaudí, Peña ha estat guardonada amb el Premio Nacional de Teatro, el Premi RNE Sant Jordi i el Premi Memorial Margarida Xirgu, entre molts altres reconeixements.

Pioneres que han obert camí

Tres veteranes que enguany es reconeixen com a Membres d’Honor de l’Acadèmia, afegeixen a la seva aportació cinematogràfica el mèrit d’haver obert camí en àmbits històricament vinculats al món masculí. És el cas de Lola Salvador com a guionista, de Núria Vidal com a crítica cinematogràfica i de Lala Gomà com a realitzadora.

La guionista, directora i productora Lola Salvador (Barcelona, 1938), mestra de cineastes que signa moltes de les seves obres com Salvador Maldonado, és autora de guions com El crimen de Cuenca, de Pilar Miró; Las bicicletas son para verano, de Jaime Chávarri; o Barrios altos, de José Luis García Berlanga. El 2001 escriu i produeix Salvajes, pel qual rep el Goya al Millor guió adaptat. Productora executiva de Camino, de Javier Fesser; o de la sèrie Operación Malaya, de Manuel Huerga, entre d’altres, ha exercit també com a guionista a televisió, en títols com Barrio Sésamo o Querido maestro. Distingida la seva valuosa trajectòria amb premis com la Medalla d’Or al Mèrit de les Belles Arts o el Premi Nacional de Cinematografia, DAMA va batejar un Premi de Guió amb el seu nom. Directora artística de la Cineteca de Madrid entre els 2016 i el 2018, des d’on va crear la Ciudad de Madrid Film Office, ha estat sempre compromesa amb la defensa dels drets col·lectius del sector i manté una intensa activitat docent.

Nascuda a Mèxic, la crítica de cinema Núria Vidal (1949) va ser una autèntica pionera en la seva professió. S’inicia professionalment com a documentalista i programadora a la Filmoteca Nacional d’Espanya i després a la Filmoteca de Catalunya, i a partir de llavors, ha dedicat dècades a la crítica en mitjans com Fotogramas, La Vanguardia o El Periódico, i programes com Cinema 3 o La finestra indiscreta. Ha format part dels equips de programació i de direcció dels grans festivals de cinema europeus, entre els quals destaquen els de Berlín, Sitges i Rotterdam. La també directora i guionista de Documenta 2013-2014, Crònica d’un renaixement, Cantonades viscudes, amb Mariona Omedes, i de Y el cine marcha, de Manuel Huerga, és autora del primer llibre sobre Pedro Almodóvar, el 1988. Premi de Comunicació Alfonso Sánchez, de l’Academia de Cine, ha col·laborat en una quinzena de publicacions més i ha impartit nombrosos cursos.

La directora Lala Gomà (Barcelona, 1947), especialitzada en realització televisiva a l’Institut del Teatre, era als anys 80 l’única dona realitzant programes culturals a Televisió de Catalunya, amb espais com Aula visual, Perifèric o Stromboli. Amb Xavier Muntanyà codirigí el programa Música per a camaleons; el primer documental coproduït per ARTE i TVE Granados i Delgado, un crim legal, i Winnipeg, paraules d’un exili, dedicat als 2.500 republicans que van salvar la vida gràcies a Pablo Neruda. El seu interès pels infants, present des dels seus inicis, ha travessat la seva obra, amb exemples de sèries com El sol de la nit o Vosaltres els blancs. Premi Nacional de Cultura, de la seva darrera etapa, destaquen documentals com Free, Hadijatou contra l’Estat, codirigit amb Rosa Cornet, que va obtenir el premi Biznaga de Plata al Festival de Málaga 2017, o Pioneres: dones universitàries de la Segona República.

Referents del cinema experimental i el muntatge

El director Jesús Garay (Santander, 1949) es va traslladar a Barcelona a principis dels anys setanta, on fundà La Fábrica de Cine de Barcelona. Cineasta allunyat de les pautes del cinema comercial, Garay s’inicia en la direcció amb pel·lícules de caràcter experimental i signa els vuitanta dues de les seves obres més icòniques: Més enllà de la passió, per la qual rep el Premi de Cinematografia de la Generalitat, i La banyera. També dirigeix documentals, com Expocaña 82 i El 10 de la Plaza Real, In Pío o Mirant el cel. Amb Rosa Novell adaptaria a la pantalla obres de Samuel Beckett i per a la Televisió de Catalunya va dirigir sèries com La Mari, i TV movies, entre elles Germans de sang. A més dels projectes com a director, Jesús Garay va treballar a la Filmoteca Espanyola de Barcelona, i posteriorment a la Filmoteca de Catalunya.

Ernest Blasi (Barcelona, 1945), un dels muntadors catalans de més projecció, debutaria el 1982 amb La Plaça del Diamant, de Francesc Betriu. Des de llavors ha muntat una cinquantena de títols de ficció, documentals, i TV movies. Seus són els muntatges dels llargmetratges Lola, de Bigas Luna; La Febre d’Or, de Gonzalo Herralde; Volverás, d’Antonio Chavarrías, premi a Millor muntatge al Barcelona Film Awards; Les mans buides, de Marc Recha; Més enllà de la passió, de Jesús Garay; Antártida, de Manuel Huerga; A los que aman, d’Isabel Coixet; o Madeinusa, de Claudia Llosa, entre d’altres. Debuta en el món del documental el 2002 amb Balseros, de Carles Bosch i Josep Maria Domènech, nominat als Oscars de l’acadèmia nord-americana i des de llavors la seva contribució al gènere és molt extensa: a tots els documentals de Carles Bosch, s’hi afegeixen títols com Màscares, d’Esteve Riambau i Elisabeth Cabezas, o Bajarí, d’Eva Vila, nominada a Millor documental als Premis Gaudí.

L’acte està organitzat per l’Acadèmia del Cinema Català, amb el suport de Institut Català de les Empreses Culturals i Diputació de Barcelona. El patrocinador oficial és Estrella Damm i compta amb al col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona, Cazcarra – Ten Image, Jean Leon, Gramona, Frit Ravich, Avellana de Reus i Forn Elias.