Fa unes setmanes se celebrà la 25a edició dels «Rendez Vous à Paris», organitzada per Unifrance, el gran aparador de l’audiovisual francès a l’inici de cada any. De bona part de la seva oferta audiovisual, ja que des de l’any passat, a més del cinema hi són presents també altres continguts, especialment adreçats a canals de televisió i plataformes OTT: documentals i sèries de ficció.
Enguany es van presentar diverses produccions dins la temàtica de les sèries policíaques. Gènere de ficció en el qual França té una llarga trajectòria, molt ben rebuda a nivell internacional. Un dels trets que defineixen bona part d’aquestes produccions és el treballat equilibri entre la trama de la investigació policial i les vides dels personatges protagonistes, dins i fora de la seva activitat professional. Equilibri dinàmic que requereix un esforç tant de guió, d’interpretació, de direcció i lògicament de producció, per tal de donar la màxima credibilitat a les històries i els seus personatges i alhora mantenir l’interès de l’espectador en cada capítol. Una tensió narrativa que ha d’existir tant en la trama policial com en les relacions que es vagin establint entre els distints personatges que hi van apareixent.
Un exemple molt rellevant és la sèrie OPJ: Pacific Criminal, que ja va per la quarta temporada, que comptarà amb un nou personatge que afectarà la vida de tota la resta de l’equip policial. Una sèrie que ha estat molt ben acollida pel públic que l’ha pogut veure fins ara. Per exemple, les emissions de la seva segona temporada a France 3 van aconseguir unes audiències molt destacades, amb un 20,3% de share, una xifra històrica a la cadena pública francesa.
De Nova Caledònia a l’Illa de la Reunió
La sèrie, titulada en francès «OPJ: Pacifique Sud» va fer els rodatges de la seva primera temporada a Nova Caledònia i els tres següents, motivats per les restriccions de la pandèmia, s’han realitzat a l’illa de la Reunió. Un desplaçament de milers que quilòmetres i dos distints oceans, del Pacífic a l’Índic, que ha situat l’escenari de la sèrie en dos territoris d’administració francesa que compten amb una singular bellesa paisatgística, però també amb una realitat social i cultural pròpia.
Sobre aquesta realitat diferenciada, el productor Stéphane Meunier va assenyalar, en una entrevista en exclusiva per a ÀreaVisual, que «la sèrie té la voluntat de mostrar una societat que a priori no és gens coneguda. Quan vas a Palerm, a Sicília, reconeixes la part històrica; o a Barcelona, encara que no coneguis realment Catalunya, saps que Catalunya és una particularitat amb relació a Espanya, o l’Alsàcia a França, que parla també l’alemany. Però la gent no coneix l’illa de la Reunió; on tenim el grup de la policia francesa, i on hi ha personatges de les Antilles, de Nova Caledònia, amb caledonians blancs i canacs i també de l’illa de la Reunió».
Meunier ha volgut destacar que l’elecció d’aquests territoris i el plantejament de la sèrie respon a «una voluntat de servei públic, de mostrar que França és múltiple, pel que fa a ètnies i a religions». Una voluntat que va molt més enllà, per tant, d’haver buscat uns escenaris molt atractius visualment: «No es tractava de fer res folklòric, res de rodar a Hawaii. L’illa de la Reunió és un altre país».
Treballar els personatges i fugir de trames esquemàtiques
Una de les particularitats d’aquesta sèrie és el que les històries transcorren en dos episodis. Un plantejament de guió i producció que incideix en el plantejament tant de la investigació com de la vida personal dels personatges que hi participen. Per a Stéphane Meunier, això «permet dues coses: el desenvolupament de les històries al territori de l’Illa de la Reunió, que és magnífic i d’una gran bellesa, i també les interaccions a través dels personatges amb la població d’allí. Un territori que des d’un punt de vista tècnic sembla el Brasil, amb molta barreja ètnica i religiosa».
L’actor Nathan Dellemme, qui interpreta el tinent de la policia Jackson Bellerose, apunta que «la força de la sèrie són els personatges, les investigacions policials passen, però hi ha tot un desenvolupament íntim dels seus protagonistes, que els hi dona autenticitat». I Dellemme afegeix que «és una sèrie per al gran públic sense renunciar a una ambició artística».
Produir a milers de quilòmetres de París: una oportunitat i no pas una dificultat
Quan se li planteja si produir una sèrie de gran complexitat com aquesta tan lluny de la França metropolitana ha estat un problema, Meunier respon que no ha estat així i dóna una xifra per a il·lutrar-ho: «un 90% de l’equip de la sèrie és local. L’illa de la Reunió compta amb una estructura cinematogràfica moderna que ens acompanya, i France Télévisions hi ha invertit, no ha centralitzat pas la producció» fora d’aquest territori de l’oceà Índic.
Dins d’aquesta presència tan destacada de talent local, cal destacar que dins l’equip de directors de la quarta temporada trobem a Marine Hervé, qui ja havia participat en tasques tècniques en una anterior i exitosa sèrie de ficció, Cut, que tingué la mateixa productora al darrere. De l’illa també prové l’actriu Yaëlle Trulès, qui dona vida a la cap del grup policial, la comandant Clarissa Hourau.
Sèrie ambiciosa, resultat de la gran estructura productiva francesa
Aquesta sèrie també demostra la potència de les grans productores franceses que s’han anat consolidant en els darrers anys, amb un creixement internacional inqüestionable. La productora d’OPJ, Terence Films, forma part del grup Banijay que, a casa nostra, n’és la propietària de dues empreses emblemàtiques: Diagonal TV i Gestmusic. Quelcom similar passa amb un altre gran grup francès, Mediawan, que és el titular de la productora Veranda; empresa de la qual el grupo Godó en va ser cofundadora, però que actualment no forma part del seu accionariat.
Més enllà d’aquestes compres o absorcions empresarials, cal afegir que les seus d’aquests dos grans grups a l’Estat espanyol són a Madrid i no pas a Barcelona, com ha passat amb totes les grans empreses de producció nord-americanes fins ara. Una dada gens negligible quan s’ha d’analitzar el nostre ecosistema audiovisual. Normalment, per no dir sempre, es fa una mirada general, fixant-se només on és la seu social de les empreses, dada molt rellevant sens dubte, però no de qui en té la propietat, ni tampoc on està ubicada la direcció empresarial del grup al qual pugui pertànyer dins el territori peninsular. Totes sumen, sí, però no totes sumen igual.
