El 23 i 24 de novembre, Barcelona va acollir el primer congrés europeu d’animació, l’Animar_BCN, en el qual s’han posat les bases de les estratègies de finançament, formació i coproducció internacional del sector de l’animació europeu, per ser més fort i més competitiu davant de les indústries nord-americana i asiàtica.
El congrés, impulsat per la federació PROA, té el seu origen en els acords presos durant la trobada celebrada també a Barcelona a finals de juny i que va servir de cloenda del programa europeu ALICE. Durant aquestes dues jornades, una setantena de representants de la indústria audiovisual, provinents de 21 estats de la UE, han debatut i acordat quines haurien de ser els eixos bàsics per a l’impuls de la indústria de l’animació de la UE. Tots ells parteixen de la base, prou coneguda, que els grans projectes de l’animació requereixen fortes inversions que només són possibles sota la fórmula de coproduccions internacionals.
Unes propostes de treball que seran traslladades als organismes europeus i a cadascun dels estats membres de la UE per fer solucionar les principals dificultats que pateix el sector: les diferències entre les diverses legislacions europees (ajuts fiscals, criteris de finançament en coproduccions…) l’infrafinançament a les sèries i pel·lícules d’animació, la retenció del talent davant el poder d’atracció de les grans indústries no-europees o la conservació i, per tant, explotació econòmica dels drets de propietat intel·lectual.
Són sis les recomanacions sorgides d’aquest congrés:
Primera, l’harmonització dels sistemes públics de finançament dels estats de la UE, per tal de facilitar les coproduccions internacionals, per exemple en qüestions com els criteris de territorialitat o nacionalitat.
Segona, la formació, adreçada tant als productors del sector com a la resta d’agents públics i privats que s’hi poden relacionar per tal de facilitar la seva col·laboració o participació en el sector.
Tercera, la necessitat que el finançament públic enforteixi la musculatura de les empreses productores, per poder retenir la propietat intel·lectual. En aquest sentit, es considera prioritari aquest suport públic en la fase de desenvolupament de projectes, ja que aquest pot facilitar la producció de continguts més competitius.
Quarta, facilitar l’entrada d’inversions privades al finançament de noves produccions, a través del fons Media Invest de Creative Europe.
Cinquena, que les normatives estatals sobre les obligacions d’inversions en noves produccions de televisions i plataformes en línia, derivades de la Directiva europea sobre serveis de comunicació audiovisual, incloguin una presència més gran de l’animació de forma harmonitzada, igual que la definició de “productora independent”. Precisament, aquesta qüestió va ser una de les qüestions més polèmiques de la nova llei general de l’audiovisual, provocant la crítica unànime de les diverses associacions i federacions de productores independents existents a Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol.
I sesena, la priorització o racionalització dels fons de finançament cap aquells projectes amb major potencialitat comercial, per tal de maximitzar el volum de negoci del sector de l’animació europeu.
Tant el president de ProAnimats, Iván Agenjo (al centre de la imatge que encapçala l’article junt amb Philippe Alessandri, president d’Animation in Europe) com el nou director de lCEC, Edgar Garcia, van fer una valoració molt positiva d’aquest primer congrés, que tindrà una segona edició l’any vinent, que servirà per valorar l’avenç que hagin tingut les recomanacions acordades.
Sinergies amb altres sectors de les indústries culturals?
L’impuls a un sector tan creatiu com és el de l’animació, no només és totalment necessari i positiu, sinó que en un país com el nostre compta amb importants aliats. Parlo de l’ecosistema d’empreses de videojocs que està en ple creixement, junt amb el talent present al sector de la il·lustració i el còmic i la indústria editorial que hi ha al darrere. Tot plegat podria ser terreny adobat per a projectes transmèdia molt prometedors. Fa uns anys vaig fer un apunt sobre el desenvolupament sinèrgic de les empreses productores d’animació i de les especialitzades en els efectes especials (VFX) quebequeses, que se sumaven al pol industrial dels videojocs preexistent. Precisament, durant la recent edició del MIPCOM de Canes, es va organitzar una trobada entre empreses catalanes i quebequeses de l’animació.