DES DE LA COMUNITAT AREAVISUAL US DESITGEM BONES FESTES I EL MILLOR PEL 2023.
…PERÒ NO ENS PODEM ESTAR DE RECÒRRER A L’ANÀLISI DE CIDOB SOBRE L’ANY QUE TENIM EN PORTES, AMB LA “BOLA BLANCA” DEL BILLAR AMERICÀ, ENCARA EN MARXA… ..
2023 és l’any que posarà a prova els límits individuals i col·lectius: la inflació, la seguretat alimentària, la crisi energètica, més pressions en la cadena de subministrament i en la competició geopolítica global, la descomposició dels sistemes de seguretat i governança internacional, i la capacitat col·lectiva per donar-hi resposta.
Els impactes d’aquesta permacrisi incideixen de manera directa en l’empitjorament de les condicions de vida de les llars, i això es tradueix en un augment del malestar social i les protestes ciutadanes, que aniran a més. S’acceleren i aprofundeixen les fractures: geopolítiques, socials i d’accés als béns bàsics.
La guerra d’Ucraïna ha deixat al descobert que, quant majors són els riscos que acompanyen la confrontació geoestratègica, més obsolets semblen els marcs de seguretat col·lectiva edificats per fer-los front. S’agreuja el desajust entre mitjans, desafiaments i instruments dissuasius.
El 2023 és l’any que posarà a prova els límits individuals i col·lectius: la inflació, la seguretat alimentària, la crisi energètica, més pressions en la cadena de subministrament i en la competició geopolítica global, la descomposició dels sistemes de seguretat i governança internacional, i la capacitat col·lectiva per donar-hi resposta. Si la invasió russa d’Ucraïna va ser l’escenari inesperat el 2022, que va acabar determinant l’acceleració del procés d’erosió de l’ordre post 1945, és a partir d’ara que el món començarà a notar el veritable abast i la profunditat de l’impacte global de la guerra. No ens trobem només davant una crisi de dimensions ingents, sinó davant un nou procés de canvi estructural que no sabem encara on acaba.
Com en una taula de billar americà, la guerra a Ucraïna és la bola blanca que ha impactat en les diferents transformacions i crisis en curs, i que, projectades per la força centrífuga que suposa el nou escenari bèl·lic, es mouen sobre el tauler, fent que les unes col·lideixin amb les altres, i augmentant, així, la sensació de desordre i acceleració global, d’incertesa geopolítica i d’agitació social. En quin moment es detindrà cadascuna d’aquestes boles que ara es troben sota l’impacte de la confrontació armada a Ucraïna? Quin grau de desordre imperarà en aquell precís moment? Quina podria ser, entre tanta crisi, la bola negra que, si cau per la tronera abans d’hora, derivi en una nova amenaça existencial? I, sobretot, en aquest escenari continuat de vulnerabilitat i incertesa que es configura com la nova normalitat, quines respostes col·lectives estan en construcció?
Com en un diagrama de Venn, tots aquests canvis accelerats per la guerra a Ucraïna se superposen o s’entrellacen, de vegades, forçats per la necessitat; a voltes, fruit de noves lògiques geopolítiques. Som davant de conflictes que s’entrecreuen, i de transicions que semblaven anar plegades cap a la construcció d’un món més sostenible i que ara entren, momentàniament, en col·lisió. És per això que, el 2023, la permacrisis —triada paraula de l’any 2022— abasta des de la desorientació estratègica de les potències occidentals fins a la vulnerabilitat que sent bona part de la població del planeta per l’encariment dels productes bàsics i la incapacitat de protegir béns comuns com els aliments, l’energia o el clima. La fragilitat impregna des de la seguretat col·lectiva fins a la supervivència individual.
Caldrà veure, però, si el 2023 serà l’any de l’escalada —ja sigui intencionada o accidental— o el moment de consolidar petites desescalades que rebaixin la tensió geopolítica i el seu impacte econòmic. El mirall del 2022 ens ha mostrat que com més grans són els riscos, més obsolets esdevenen els marcs reguladors i els sistemes de protecció que ens han de resguardar de tanta volatilitat.
