PER SEGUIR ELS PREMIS GAUDÍ DE DIUMENGE 6: NOMINACIONS

Per seguir els Premis Gaudí a les 22 h. del diumenge 6 reproduïm, a continuació, la Llista de nominacions dels Premis Gaudí

(amb enllaços a la Cartellera de Betevé)

Millor pel·lícula

• ‘El ventre del mar’, dirigida i escrita per Agustí Villaronga.
• ‘Sis dies corrents’, dirigida per Neus Ballús, escrita per Neus Ballús i Margarita Melgar.
• ‘Tros’, dirigida per Pau Calpe Rufat, escrita per Marta Grau Rafel.
• ‘Visitant’ dirigida i escrita per Alberto Evangelio.

A la categoria de Millor pel·lícula competiran quatre produccions en llengua catalana: amb El ventre del mar, Agustí Villaronga proposa una història d’època sobre la supervivència d’un grup de nàufrags d’un vaixell, un film poètic i atmosfèric amb arrels experimentals i teatrals que dialoga amb altres naufragis més actuals, els d’aquells que moren al mar intentant arribar a Europa. Amb Sis dies corrents, Neus Ballús juga amb lleugeresa i comicitat en els límits del cinema documental i de la ficció per explicar una setmana de feina de tres lampistes a l’extrarradi de Barcelona. Cinema de terror sobrenatural, la claustrofòbica Visitant suposa el debut en el llargmetratge del director valencià Alberto Evagelio, després de signar curtmetratges com Casa (2019), Les 7 llums (2019) o El viatge (2017), que també jugaven amb les constants del cinema de gènere. Finalment, Tros és un altre debut en la direcció, el de Pau Calpe Rufat, que adapta la novel·la homònima de Rafel Vallbona per explicar la turbulenta relació entre un pagès i el seu fill en el marc d’un relat rural que posa el focus en les patrulles nocturnes de pagesos que miren d’evitar robatoris de maquinària agrícola.

Millor pel·lícula en llengua no catalana

• ‘Las leyes de la frontera’, dirigida per Daniel Monzón, escrita per Daniel Monzón i Jorge Guerricaechevarría.
• ‘Libertad’, dirigida i escrita per Clara Roquet.
• ‘Mediterráneo’, dirigida per Marcel Barrena, escrita per Danielle Schleif.
• ‘Tres’, dirigida per Juanjo Giménez, escrita per Juanjo Giménez i Pere Altimira

Estan nominades a Millor pel·lícula en llengua no catalana Las leyes de la frontera, Libertad, Mediterráneo i Tres. Daniel Monzón posa imatges a la novel·la homònima de Javier Cercas, Las leyes de la frontera, i ens porta fins a la Girona de finals dels anys 70 per explicar la fascinació d’un jove per un grup de delinqüents, en un drama d’iniciació que és, també, la història d’un primer amor i un homenatge al cinema quinqui que va fer fortuna fa més de quatre dècades. La debutant Clara Roquet construeix amb Libertad un altre coming-of-age, el d’una adolescent de casa bona que pren consciència del seu privilegi de classe quan coneix i comença una relació d’amistat amb la filla de la cuidadora immigrant de la seva àvia. Compromesa amb el seu retrat de la crisi humanitària dels refugiats que arriben a les costes d’Europa en patera, Mediterráneo explica la gènesi de l’ONG Open Arms. El cineasta Marcel Barrena (que amb Món petit va guanyar el Gaudí a Millor documental) posa la mirada en el primer viatge d’Òscar Camps a Lesbos, obsessionat per ajudar a salvar vides. Finalment, Tres suposa l’esperat debut en el llargmetratge de Juanjo Giménez, després de conquerir la Palma d’Or a Cannes, una nominació a l’Oscar i un Gaudí amb el seu curt Timecode. Ara Giménez construeix un desconcertant relat al voltant de la peripècia d’una dissenyadora de so que comença a experimentar un estrany delay entre el que veu i el que escolta.

Millor direcció

• Agustí Villaronga, per ‘El ventre del mar’.
• Daniel Monzón, per ‘Las leyes de la frontera’.
• Clara Roquet, per ‘Libertad’.
• Neus Ballús, per ‘Sis dies corrents’.

Tres cineastes amb experiència i una debutant es disputaran el Gaudí a Millor direcció: guanyadora de quatre premis Gaudí amb la seva òpera prima, La plaga (2013), i amb quatre nominacions amb el seu segon film, El viatge de la Marta (2019), Neus Ballús aspira ara al guardó per Sis dies corrents. També té experiència recollint Gaudís el mallorquí Agustí Villaronga: en va guanyar dos amb Pa negre (2010), com a director i guionista, i Cartes a Eva (2012) es va endur el de Millor pel·lícula per a televisió. Nominat també per El rey de la Habana (2015) i per Incerta glòria (2017), ara Villaronga és candidat al premi per El ventre del mar. Un altre cineasta amb llarga trajectòria és Daniel Monzón, que, després de ser aspirant a Millor direcció per El Niño (2013), ara ho és per Las leyes de la frontera. I Libertad, l´òpera prima de Clara Roquet, col·loca la directora a la terna de nominats. Roquet ja té tres premis Gaudí: dos com a guionista, per 10.000 Km. (2014) i per Els dies que vindran (2019), i un pel seu curtmetratge El adiós (2016).

Millor guió

• Agustí Villaronga, per ‘El ventre del mar’.
• Clara Roquet, per ‘Libertad’.
• Neus Ballús i Margarita Melgar, per ‘Sis dies corrents’.
• Juanjo Giménez i Pere Altimira, per ‘Tres’.

En categoria de Millor guió repeteixen Neus Ballús (amb una feina compartida amb Margarita Melgar, pseudònim sota el què s’amaguen les guionistes Montse Gangés i Ana Sanz Magalló), Agustí Villaronga (amb la seva particular adaptació del text d’Alessandro Baricco) i Clara Roquet (amb una història que connecta directament amb el seu propi curtmetratge El adiós), i també estan nominats Juanjo Giménez i Pere Altimira per Tres, un original experiment fílmic que juga amb la dessincronització entre la imatge i el so per aprofundir en una història de relacions emocionals bloquejades.

Millor protagonista femenina

• Vicky Luengo, per ‘Chavalas’.
• Begoña Vargas, per ‘Las leyes de la frontera’.
• Maria Morera, per ‘Libertad’.
• Marta Nieto, per ‘Tres’.

La collita de l’any 2021 ens deixa grans interpretacions. La categoria de Millor protagonista femenina se la disputaran quatre intèrprets que aspiren al Gaudí per primera vegada: la jove Maria Morera (La vida sense la Sara Amat) ho farà pel seu paper a Libertad, on la seva mirada és l’eix de la pel·lícula. Vicky Luengo, que l’any passat va acumular premis per la sèrie Antidisturbios, està nominada per Chavalas, la lluminosa òpera prima de Carol Rodríguez Colás. Marta Nieto buscarà el Gaudí per la seva desincronitzada feina a Tres. I Begoña Vargas, la femme fatale de Las leyes de la frontera, tanca el pòquer de nominades.

Millor protagonista masculí

• Roger Casamajor, per ‘El ventre del mar’.
• Chechu Salgado, per ‘Las leyes de la frontera’.
• Eduard Fernández, per ‘Mediterráneo’.
• Mohamed Mellali, per ‘Sis dies corrents’.

Com a Millor protagonista masculí, els nominats són Roger Casamajor per El ventre del mar, que torna a buscar el guardó després d’endur-se’l per Pa negre; l’actor no professional Mohamed Mellali, el lampista marroquí de Sis dies corrents; Chechu Salgado, el líder de la banda de Las leyes de la frontera, i un habitual de la gala, Eduard Fernández, nou vegades nominat i amb quatre premis al sarró, per La mosquitera (2010), Una pistola en cada mano (2012), El Niño (2014) i El hombre de las mil caras (2016). Fernández aspira ara al Gaudí per la seva interpretació de l’activista Òscar Camps a Mediterráneo.

Millor actriu secundària

• Ángela Cervantes, per ‘Chavalas’.
• Nora Navas, per ‘Libertad’.
• Vicky Peña, per ‘Libertad.
• Anna Castillo, per ‘Mediterráneo’.

Pel que fa a la categoria de Millor actriu secundària, els acadèmics han volgut destacar la feina d’Anna Castillo, guanyadora fa tres anys per Viaje al cuarto de una madre, que torna a buscar el Gaudí amb Mediterráneo; Àngela Cervantes, una de les amigues de l’ànima de la protagonista de Chavalas; i dues actrius de gran recorregut que fan de mare i filla a Libertad i que també tenen premis Gaudí a casa: Vicky Peña, se’l va endur per Catalunya über alles! (2011), i Nora Navas, que en té dos, per Pa negre (2010) i per Tots volem el millor per ella (2013).

Millor actor secundari

• Sergi López, per ‘Mediterráneo’.
• Àlex Monner, per ‘Mediterráneo’.
• Valero Escolar, per ‘Sis dies corrents’.
• Miki Esparbé, per ‘Tres’.

I pel que fa a la categoria de Millor actor secundari, els candidats són el debutant Valero Escolar, el lampista de Sis dies corrents; Miki Esparbé, que amb Tres torna a aspirar al Gaudí després de dues nominacions anteriors per El rei borni (2016) i Les distàncies (2018), i dos dels coprotagonistes de Mediterráneo: Àlex Monner, que ja va aconseguir el Gaudí a Millor actor protagonista per Els nens salvatges (2012), i Sergi López, que buscarà el seu primer Gaudí després de vuit nominacions

Millor direcció de produccióBàrbara Ferrer, per ‘El ventre del mar’.

Goretti Pagès, per ‘Las leyes de la frontera’.

Albert Espel i Kostas Seakianakis, per ‘Mediterráneo’.

Bernat Rifé i Goretti Pagès, per ‘Sis dies corrents’.

En producció logicament les condicions de Mediterraneo són d’una extraordinària complexitat les escenes enregistrades a l’aigua. Aigua que també serà l’element comú al Ventre del Mar. Completaran la terna la producció ambientada a Girona als 70 de “Las leyes de la frontera” i la quotidianeitat d’un equip de reparacions a domicili a “Sis dies corrents”.

Millor direcció artística

• Laia Colet, per ‘El amor en su lugar’ (‘Love gets a room).
• Susy Gómez, per ‘El ventre del mar’.
• Balter Gallart, per ‘Las leyes de la frontera’.
• Marta Bazaco, per ‘Libertad’.

Gran esforç en direcció artística en “El amor en su lugar” que ens transporta al ghetto de Varsòvia, però també en “El ventre del mar” en un escenari tancat que ens representa l’embarcació a la deriva que està a l’origen de la història que ens explica “El ventre del mar”. També l’ambientació de “Las Leyes de la Frontera” a Girona i als 70 implica una tasca considerable…

Millor pel·lícula documental

• ‘Balandrau, infern glaçat’, dirigida per Guille Cascante.
• ‘El niño de fuego’, dirigida per Ignacio Acconcia.
• ‘El retorn, la vida després de l’ISIS’, dirigida per Alba Sotorra.
• ‘Un blues per a Teheran’, dirigida per Javier Tolentino.

La riquesa del cinema català del 2021 es veu representada en les categories de documental, pel·lícula d’animació, curtmetratge i pel·lícula per a televisió. Pel que fa a Millor pel·lícula documental, els acadèmics i acadèmiques han triat tres propostes que ens endinsen en les històries personals més extremes i una que ens descobreix un univers cultural fascinant. A Balandrau, infern glaçat, Guille Cascante relata en primera persona l’experiència dels supervivents d’una de les majors tragèdies viscudes a les muntanyes dels Pirineus, quan, l’any 2000, una inesperada tempesta de vent va acabar amb la vida de nou excursionistes. Amb El retorn: la vida després de l’ISIS Alba Sotorra ens porta fins al camp d’al-Roj, al nord-est de Síria, per mostrar-nos la dura realitat d’un grup de dones atrapades pel seu passat com a membres d’Estat Islàmic. Ignacio Acconcia construeix amb El niño de fuego una història de superació que dona veu al jove Aleixo Paz, supervivent d’un accident que va deixar cremades severes a quasi tot el seu cos, i que posa el focus en la seva lluita per recuperar les ganes de viure. Tanca les candidatures d’aquesta categoria Un blues per a Teheran, primer llargmetratge del periodista Javier Tolentino, que aposta per fer servir la música com a vehicle per retratar la realitat de l’Iran, fent alhora un homenatge als grans cineastes del país, com Abbas Kiarostami o Jafar Panahi.

Millor curtmetratge

• ‘Animal salvatge’, dirigit i produït per ESCAC Films.
• ‘Facunda’, dirigit per Marta Romero i produït per Allegra Films.
• ‘Farrucas’, dirigit per Ian de la Rosa i produït per Vayolet Films i Primo.
• ‘L’estrany’, dirigit i escrit per Oriol Guanyabens i produït per Corte y Confección i Fractal 7.

El relleu al cinema català està assegurat amb una gran collita de curts. Quatre d’ells opten a endur-se el Gaudí a Millor curtmetratge: Facunda, on la directora Marta Romero Coll viatja fins al cor de Ciudad Real per visitar la seva carismàtica tia àvia, disposada a boicotejar el documental que està rodant la seva neboda; Farrucas, d’Ian de la Rosa, que segueix quatre noies d’un barri perifèric d’Almeria, orgulloses de les seves arrels marroquines i andaluses; Animal salvatge, de la cineasta Maria Besora, retrata la Janira, una nena de tres anys amb dificultats en el llenguatge però amb insòlits vincles amb els animals; i finalment L’estrany, d’Oriol Guanyabens, un relat sobre la solitud a la infantesa a partir de la mirada d’un nen introvertit que viu un fet traumàtic en un campament d’estiu

Millor muntatge

• Bernat Aragonés, per ‘El ventre del mar’.
• Mapa Pastor, per ‘Las leyes de la frontera’.
• Ana Pfaff AMMAC, per ‘Libertad’.
• Neus Ballús i Ariadna Ribas, per ‘Sis dies corrents’.

Millor pel·lícula d’animació

• ‘Mironins’, dirigida per Mikel Mas i Txesco Montal.

Només una producció està nominada a Millor pel·lícula d’animació. Es tracta de Mironins (La pel·lícula), de Mikel Mas Bilbao i Txesco Montalt, que acosta el món de l’art als més petits, en una aventura protagonitzada per tres gotes de pintura d’una obra de Joan Miró que cobren vida.

Millor música original

• Marcús JGR, per ‘El ventre del mar’.
• Derby Motoreta’s Burrito Kachimba, per ‘Las leyes de la frontera’.
• Paul Tyan, per ‘Libertad’.
• Arnau Bataller, per ‘Mediterráneo’.

Millor fotografia

• Josep M. Civit i Blai Tomàs, per ‘El ventre del mar’.
• Carles Gusi, per ‘Las leyes de la frontera’.
• Gris Jordana AEC, per ‘Libertad’.
• Kiko de la Rica, per ‘Mediterráneo’.

Els directors de fotografia “consagrats” com en Civit, Gusi o el basc Kiko de la Rica presenten uns treballs d’excel·lent acabat – Griselda Jornada marca el moment de l’ irrupció de les dones directores de fotografia…

Millor so

• Isaac Bonfill, Oriol Tarragó i Marc Orts, per ‘Las leyes de la frontera’.
• Eva Valiño, Fabiola Ordoyo i Yasmina Praderas, per ‘Mediterráneo’.
• Amanda Villavieja, Elena Coderch i Albert Manera, per ‘Sis dies corrents’.
• Daniel Fontrodona, Oriol Tarragó, Marc Bech i Marc Orts, per ‘Tres’

Sens dubte, el treball de l’obra del Juanjo Gimenez a Tres centrada en la de-sincronització sonora, amb l’equip del Daniel Fontrodona ja va merèixer un Goya. El treball amb el só directe a “Mediterráneo” o “Sis dies corrents” és també molt notable….

Millor efectes visuals

• Lluís Rivera i Lluís Castells, per ‘Bajocero’.
• Anna Aragonès, per ‘El ventre del mar’.
• Raúl Romanillos i Míriam Piquer, per‘Las leyes de la frontera’.
• Alex Villagrasa, per ‘Mediterráneo’.

Millor vestuari

• Alberto Valcárcel, per ‘El amor en su lugar’ (‘Love gets a room’).
• Susy Gómez i Pau Aulí, per ‘El ventre del mar’.
• Vinyet Escobar, per ‘Las leyes de la frontera’.
• Alba Costa, per ‘Sis dies corrents’.

Millor maquillatge i perruqueria

• Montse Boqueras, per ‘Chavalas’.
• Alma Casal, per ‘El ventre del mar’.
• Sarai Rodríguez, Nacho Díaz i Benjamín Pérez, per ‘Las leyes de la frontera’.
• Barbara Broucke i Jesús Martos, per ‘Libertad’.

• ‘Berenàveu a les fosques’, dirigida per Sílvia Quer, escrita per Josep Maria Benet i Jornet.
• ‘Frederica Montseny, la dona que parla’, dirigida per Laura Mañá, escrita per Rafa Russo i Mireia Llinàs.
• ‘Tocats pel foc’, dirigida i escrita per Santi Lapeira, basada en la novel·la de Manuel de Pedrolo.
• ‘Un mundo para Julius’, dirigida i escrita per Rossana Díaz Costa.

Millor pel·lícula per a televisió

Les candidates al Gaudí a la Millor pel·lícula per a televisió ens traslladen al passat més recent. A Tocats pel foc, Santi Lapeira adapta una novel·la curta de Manuel de Pedrolo sobre la història d’amor entre la filla d’una família que viu a una barraca i un jove activista en la clandestinitat en la Barcelona de postguerra. També se situa a la mateixa època, adaptant en aquest cas l’obra de Josep Maria Benet i Jornet Berenàveu a les fosques, de Sílvia Quer, que centra el relat en set inquilins d’un edifici de l’Eixample que viuen la postguerra i el règim franquista de forma diferent. També d’època és el retrat que Laura Mañá fa d’una figura històrica a Frederica Montseny, la dona que parla, sobre la líder anarcosindicalista convertida, durant la Segunda República, en la primera dona ministra d’Espanya. I molt més lluny, fins al Perú, ens porta Un mundo para Julius, de Rossana Díaz Costa, sobre la pèrdua de la innocència d’un nen de classe alta a la Lima dels anys cinquanta.

Millor pel·lícula europea

• ‘Annette’, dirigida per Leos Carax.
• ‘Otra ronda’, dirigida per Thomas Vinterberg.
• ‘Quo Vadis, Aida?’, dirigida i escrita per Jasmila Žbanić.
• ‘Titane’, dirigida i escrita per Julia Ducournau.