Encetem l’any amb dos protagonistes que, des d’àmbits ben diferents, exemplifiquen l’excel·lència professional i l’amor al cinema: Àlex Gorina i Tomàs Pladevall. El primer per la celebració del 35è aniversari del programa «La finestra indiscreta» de Catalunya Ràdio, i el segon per l’atorgament del Premi d’Honor Miquel Porter, que li serà lliurat a la cerimònia dels Premis Gaudí del proper 6 de març.

Al capdavant del programa més veterà, sense interrupcions, de Catalunya Ràdio, Gorina ha estat un magnífic divulgador i esperonador de la cultura cinematogràfica al nostre país i, cal subratllar-ho, un periodista i crític compromès amb el cinema català. Un compromís que va traslladar també a la televisió, amb el programa «Sala 33» i, posteriorment, codirigint amb Esteve Riambau la magnífica sèrie «La gran il·lusió. Retrat intermitent del cinema català», que acostà a la ciutadania la història de la nostra cinematografia, des dels seus orígens fins als anys 60 del segle passat.

Per altra banda, ha estat un gran encert que enguany, el Premi d’honor Miquel Porter s’hagi atorgat a tot un referent de la direcció de fotografia, Tomàs Pladevall. Una decisió de l’Acadèmia de Cinema Català que obre el ventall dels perfils que fins ara -i ben merescudament- han estat guardonats; bàsicament grans actors i actrius i directors i productors: des del recentment desaparegut Josep Maria Forn a Montserrat Carulla. Cal recordar també, que Tomàs Pladevall ja havia rebut un altre reconeixement de l’Acadèmia de la qual en va ser un dels seus fundadors: el 2013 en va ser nomenat membre d’honor.

La recomanable brevetat d’articles en portals digitals com aquest, fan que no sigui possible fer ni un resum de la llarga trajectòria professional de Pladevall. Dels centenars de llargmetratges, documentals, espots publicitaris i curts dels quals en va ser, no només director de fotografia, sinó també en moltes ocasions operador de càmera; sense oblidar el seu vessant docent i d’estudiós de la imatge i la il·luminació. Però sí que voldria fer un recordatori d’un curtmetratge musical seu, realitzat el mateix any, 1976, en el que s’iniciava el Congrés de Cultura Catalana on ell participà: «Ramon Muntaner canta a Miquel Martí», dirigit per Jordi Cadena. Un recordatori que voldria ser un petit homenatge a qui, a més de posar en veu en diversos discos memorables a grans poetes del país i compondre i intrepetar la banda sonora del film «la plaça del Diamant», fou delegat a Catalunya de l’SGAE.