Els experts afirmen que els usuaris acabaran compartint més informació personal i que l’assetjament en xarxa es potenciarà

Mark Zuckerberg sens dubte passarà a la història com un dels homes clau a l’hora d’explicar la deriva de la humanitat els darrers vint anys. El seu mèrit? Crear la xarxa social Facebook i, amb aquesta xarxa, una forma de relacionar-nos. Després de gairebé dues dècades, el jove visionari va anunciar fa algunes setmanes que està preparant un innovador projecte batejat amb el prometedor nom de Metavers. 
La nova “criatura” de Zuckerberg, tal com ell mateix va explicar durant la presentació del projecte, és un espai d’interacció de màquines, avatars idealitzats i un nou món virtual on art, arquitectura, bellesa i ficció es troben per socialitzar, comprar o fer negocis. I tot això, “per obra” de la realitat virtual i augmentada.“Zuckerberg feia mesos que parlava del metavers, i
Facebook fa anys que inverteix quantitats astronòmiques a desenvolupar o comprar dispositius i funcionalitats de realitat virtual”, assegura Ferran Lalueza, professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i investigador del grup GAME (Aprenentatges, Mitjans de Comunicació i Entreteniment), el qual assenyala que, segons el responsable de Meta, aquest projecte trigarà encara una dècada a materialitzar-se. 

De fet, experts com César Córcoles, professor dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC, sostenen que encara queda molt camí per recórrer en la part tecnològica. “D’una banda, les pantalles han de créixer en resolució i freqüència de mostratge. D’altra banda, els cascos haurien de ser més còmodes o, com a mínim, més lleugers, si els volem fer servir diverses hores al dia”, assenyala el professor. I afegeix: “També hem de trobar dispositius que ens permetin interactuar millor amb els mons de realitat virtual: els comandaments dels quals disposem ara, així com el reconeixement de gestos, són més que suficients per a molts usos, però queden curts si volem que la tecnologia es desplegui entre el gran públic”.

Vivim els últims espeternecs de Facebook
Després de 17 anys de followers i likes, els experts asseguren que Facebook “se’n va en orris”. Els últims estudis revelen un estancament, i fins i tot una tendència a la baixa en el nombre dels seus membres. Així ho corroboren les dades de l’informe de The Social Media Family, publicat a epdata.es, on consta que el nombre d’usuaris de Facebook s’ha estancat, oscil·lant actualment entre els 20 i els 22 milions en els últims sis anys.D’altra banda, el perfil de l’usuari d’aquesta xarxa, segons l’Institut Nacional d’Estadística, és el d’una dona amb una edat compresa entre 16 i 74 anys. Aquest col·lectiu representa el 70,9 % del total, mentre que els homes de la mateixa franja d’edat representen el 66,8 %. Aquestes xifres sostenen la teoria que “com a xarxa social, Facebook ja és irrellevant per a les noves generacions“, opina Lalueza. Ara bé, això significa que els membres d’aquestes “noves generacions” seran els únics que seran usuaris del metavers? En quedaran fora els col·lectius de més edat? Segons Pierre Bourdin, professor dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC, “a algunes persones els costarà més que a d’altres i segurament sí que en quedaran fora. Però, en general, penso que serà accessible a consumidors de totes les edats. És possible fer la comparació amb l’aparició dels telèfons mòbils. Al principi, era una cosa poc comuna, per a aficionats a la tecnologia. No obstant això, avui dia hi ha poques persones que no tinguin mòbil”.

Un canvi d’imatge al moment oportú 
L’anunci del metavers es va fer amb la finalitat de córrer una densa “cortina de fum”. “És evident que la idea era desviar l’atenció respecte a les gravíssimes acusacions llançades per l’extreballadora Frances Haugen i a l’impacte que va tenir poc abans la ‘megaapagada’ de totes les plataformes del grup”, afirma Lalueza.La mala reputació que s’ha guanyat la xarxa social ja ha començat a esquitxar la resta de plataformes del grup com WhatsApp o Instagram, les quals “van ser incorporades al conglomerat a cop de talonari”, ens recorda Lalueza, el qual considera que “jugar-s’ho tot a una carta tan incerta com el metavers pot semblar arriscat, però probablement l’alternativa no és una altra que debilitar-se fins a enfonsar-se completament en un mar d’escàndols davant competidors que, com TikTok, ja ensenyen les dents i es consoliden com a clars aspirants al podi de les xarxes socials”.

Revolució o evolució natural? 
Es creu que la nova plataforma no estarà en funcionament fins d’aquí a una dècada. Amb aquest període hi ha prou temps perquè puguem viure’n la implantació com una evolució natural de Facebook? Això és el que sembla. Com a mínim és el que opina Pierre Bourdin, que no creu que es produeixi una ruptura, sinó més aviat una evolució. “Em sembla que hi haurà una convergència entre les tecnologies de les xarxes de comunicació, les tecnologies mòbils i la realitat virtual i augmentada o mixta. És a dir, penso que aviat tindrem un dispositiu mòbil connectat a les ulleres i potser un braçalet o un altre dispositiu d’aquesta mena que permetrà un accés a aquest metavers”, reflexiona l’expert.Ara bé, quina tecnologia farà possible el “miracle”? Els experts vaticinen que la tecnologia habilitadora d’aquest món virtual no serà 5G, sinó que s’implementarà la futura 6G. Aquesta tecnologia ens permetrà posar-nos unes ulleres de realitat augmentada i veure informació sobreimpresa al nostre camp visual, o unes ulleres de realitat virtual que ens donin accés a una infinitat d’experiències insospitades. “La 6G probablement s’obrirà camí en sectors com els videojocs, el cinema, la televisió, la moda, la música, la publicitat i, per què no, les agències de viatges, proposant vacances al metavers”, pronostica Bourdin. Defensant aquesta idea, el professor Córcoles apunta que “les amplades de banda i la latència de la tecnologia 6G en podria justificar l’ús en la realitat augmentada en mobilitat que inclou l’escenari descrit pel metavers”.Aprofundint en l’aspecte tecnològic del projecte, Córcoles assegura que el punt de més dificultat en l’àmbit de la realitat virtual és la interacció. I és que, “ara mateix no hi ha una solució definitiva per a aquest problema, i no crec que es pugui arribar al gran públic sense solucionar-ho”. De fet, l’expert no està totalment convençut que el metavers de Zuckerberg s’arribi a materialitzar, perquè no seria la primera vegada que s’anuncia que d’aquí a cinc o deu anys la realitat virtual i augmentada conqueriran el nostre dia a dia. “Aquesta vegada podria ser la bona, però queden qüestions importants per resoldre”, conclou.


El metavers serà un món més sostenible
Suposant que en veiem la implantació, són molts els experts que consideren que qui no “hi aposti” quedarà desfasat. Entre ells, hi ha el professor Lalueza, que assenyala que els desenvolupadors d’aquest nou espai ens el vendran com un espectacular salt qualitatiu d’internet. D’aquesta manera, la sensació que pretenen crear en la societat és que, si no formes part del metavers, et quedaràs enrere i et perdràs les noves oportunitats que ofereix el nou món “zuckerbergià”.Ara bé, a quines oportunitats es refereix l’expert? El docent considera que “en certa manera, el metavers pot contribuir a la sostenibilitat del planeta evitant desplaçaments i algunes despeses determinades. A més, continua, pot proporcionar experiències molt realistes a persones que, d’una altra manera, difícilment tindrien l’oportunitat de viure-les, la qual cosa, fins a cert punt, comporta un efecte democratitzador”. 

Un univers irreal amb perills reals
A l’altre costat de la balança hi trobaríem els contres, que són els riscos que Lalueza considera que contindria aquest futur món virtual. L’expert n’assenyala tres: “El primer, que acabem dedicant més temps i energia al simulacre que representa el metavers. Aquesta hipòtesi pot semblar inconcebible, però, de fet, les xarxes socials actuals ja generen en moltes persones la necessitat de fer coses amb l’única finalitat d’exhibir-les després en aquestes plataformes. El segon perill és que amb les accions que desenvolupem al metavers revelarem molta més informació sobre nosaltres mateixos —i d’una manera molt més inconscient— que amb els continguts que compartim a les xarxes d’avui, que moltes vegades ja resulta imprudentment excessiva. I el tercer és que certes xacres com l’assetjament, el discurs d’odi i altres de semblants es poden veure nocivament potenciades per la naturalesa immersiva i altament realista de l’entorn”.En aquesta mateixa línia, Pierre Bourdin adverteix que “encara que aquest món sigui virtual, les experiències que les persones hi viuran seran reals. Vull dir que, un problema al món virtual, com una frustració o una exclusió, pot generar traumes reals”. I posa com a exemple l’assetjament a la xarxa, que pot arribar a ser la causa del suïcidi d’alguns joves. 

Efectes col·laterals que ens portarà el metavers
Encara que el metavers encara no és més que una entelèquia, val la pena plantejar-se algunes qüestions vinculades amb certs àmbits relacionats amb aquest cosmos virtual. Són preguntes que, ara com ara, no tenen resposta, però que el professor Bourdin llança a l’aire amb l’ànim d’anar aprofundint en aquest tema. Aquestes en són algunes:Quina serà l’ètica d’aquest món?Com es regularà aquesta “cibervida”?Qui tindrà el control?Qui decidirà les normes?Quin serà el paper dels governs?Veurem si el temps, a poc a poc, va desvetllant les respostes d’aquestes preguntes i altres qüestions que desperta l’anunci de el metavers. Avui, l’única cosa que sabem amb certesa és que “els apassionats de les tecnologies digitals tenim uns anys davant en què estarem molt entretinguts presenciant la carrera que tindrà lloc”, augura el professor César Córcoles. 
Els experts:

Ferran LaluezaProfessor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC. 
Pierre BourdinProfessor dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC.

César CórcolesProfessor dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC.