La pandèmia global ha comportat aprenentatges vitals transcendents, també per al món cultural. Els coneixements que les feministes i les ecofeministes fa dècades que divulguen sonen avui amb força a més altaveus que mai: som interdependents, som ecodependents i la vida és una possibilitat per sobre d’una certesa. El principi de col·laboració que mou la nostra activitat -amb altres entitats, amb diferents espais de la ciutat i del país, amb institucions, amb cineastes, crítiques i distribuïdores…- és la principal raó per la qual la Mostra és avui possible, quasi trenta anys després de la primera edició, un llunyà 1993.

El 2020, la imatge de la Mostra, dissenyada per l’artista visual Martina Manyà, feia referència a les constel·lacions i a l’univers com a espai on la ciència ficció feminista pot imaginar millors narracions del present i del futur. Aquest 2021, any 1 després del xoc pandèmic, Manyà ens apropa a un paisatge terrenal i ens hi endinsa, sòl avall, evocant la simbiosi mutualista de l’humus, els fongs i les arrels amb un collage tenyit amb pigments naturals.

Podeu conèixer el procés darrera de la imatge en  video.

El primer trimestre de 2021 ens porta un monogràfic dedicar a Margaret Tait, una sessió coformativa i festiva per a cineastes de la ma de la documentalista Diana Toucedo en el marc del Projecte Arxipèlag i una nova convocatòria d’ El vídeo del minut.

El monogràfic dedicat a la cineasta experimental escocesa Margaret Tait,(1918-1999), elaborat en estreta col·laboració amb l’XCÈNTRIC, el cinema del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, ens acosta a una àmplia selecció dels seus films, plens d’aproximacions poètiques a diversos microcosmos: el seu jardí, el seu carrer, la seva mare… Tait va filmar pel·lícules y  va escriure poesia, però no distingia entre una cosa i l’altra ja que per ambdues eren formes de capturar la música de la natura en els seus diferents ritmes i timbres.