Aquesta setmana ha finalitzat la sisena edició del Festival Internacional de Cinema Begur Costa Brava: Un dels pocs esdeveniments cinematogràfics que ha optat –amb èxit- per mantenir el seu format presencial, adoptant -això sí- tot un seguit de mesures de protecció davant la pandèmia. Un esdeveniment cinematogràfic, dedicar al gènere de la comèdia, que ha tornat a demostrar que el lema #CulturaSegura és més que una etiqueta a les xarxes socials. És una realitat tant confiable com necessària.
Al pot petit hi ha la bona confitura, diuen
El nostre país disposa d’una cinquantena de festivals i mostres audiovisuals, bàsicament especialitzats per temàtiques o gèneres cinematogràfics. I força escampats arreu del territori, tot i que la majoria se celebren a Barcelona o ciutats metropolitanes. A banda del debat sobre si Catalunya hauria de disposar d’un gran festival, que recuperés l’esperit del Festival de Cinema de Barcelona, paga la pena analitzar quin impacte tenen tots ells sobre l’ecosistema cultural i de la generació de públic cinematogràfic; quins efectes positius generen cap a la indústria audiovisual catalana (producció, distribució, exhibició i difusió…) i finalment quins beneficis aporten al conjunt de l’activitat econòmica de les poblacions i comarques on se celebren (serveis turístics especialment).
El cas del Begur Film Fest és un bon exemple de l’encert de l’equilibri entre l’ambició de celebrar un festival que convoca produccions d’arreu del món –enguany unes tres-mil entre llargs i curtmetratges- i les dificultats de fer-ho fora d’una gran població. Un repte que esdevé l’oportunitat de sumar diversos organismes, públics i privats, en un objectiu comú: fer viable i sostenible un festival de cinema; cosa que seria ben difícil de relligar de forma tan intensa en una ciutat de grans dimensions. I això gràcies a un equip petit però eficaç, amb Clara Dato i Santi Lapeira al capdavant que ha aportat moles hores de voluntariat i compromís en que tot funcionés bé. Tan bé que ja es marca noves fites per a l’any vinent, incorporant la veïna població de Palafrugell, que en serà la seva subseu. Una suma que reforçarà el territori de la Costa Brava com a espai vinculat al cinema.
Aquest festival ens porta també una altra reflexió: la importància cultural i social que una població, petita o mitjana, tingui una sala de cinema en funcionament. El cinema Casino de Begur és un d’aquests meritoris casos. Ja sigui per l’empenta ciutadana –cas del cinema l’Alhambra de la Garriga- o per iniciativa municipal, com els nous cinemes Edison de Granollers, diversos poblacions del país, més enllà de les capitals i grans ciutats, compten amb un equipament estratègic com aquest i no han lamentat la seva desaparició. A altres llocs ho tenen molt clar. Si mirem als nostres veïns del nord, el CNC francès va destinar a projectes de millora i suport de les sales cinematogràfiques petites i mitjanes uns 8,5 milions d’euros el 2018.
El talent té nom de moltes dones
Enguany el Begur Film Fest ha homenatjat o premiat tres dones, cadascuna representativa de d’una generació al món del cinema. Si el Festival arrencava amb el premi d’honor a la directora Maria Ripoll, aquest va continuar amb el premi New Talent a l’actriu i guionista Violeta Rodríguez, i va finalitzar amb un homenatge pòstum a Rosa Maria Sardà. Aquesta aposta per la normalitat de gènere no és pas nova en aquest certamen: l’any passar va ser l’actriu Nora Navas, protagonista del nou film “La vampira de Barcelona”, qui en va rebre el premi d’honor, i també les actrius Mireia Oriol i Maria Morera –aquesta nascuda a Begur- que van recollir el guardó New Talent 2019.
Aquest és, sens dubte, un dels encerts d’aquest festival: posar en valor i reivindicar el talent femení existent al sector, fins ara poc o gens conegut pel públic en general més enllà de les grans actrius. Com en d’altres sectors de les indústries creatives, visibilitzar aquest talent i alhora establir mesures actives per a la plena igualtat entre dones i homes són dues obligacions inexcusables, que alhora, suposen una gran oportunitat per potenciar la creativitat del sector.
I aquest festival n’és un bon exemple, com ho va ser la menció especial del setè Premi Pepón Coromina a l’associació Dones Visuals, per la seva tasca en pro de la igualtat d’oportunitats dins el sector de l’audiovisual català, que porta realitzant en els seus ja tres anys d’existència. Com va destacar el jurat d’aquest premi de l’Acadèmia del Cinema Català, Dones Visuals “fomenten una paritat que encara queda lluny”.
Amb esdeveniments com el Begur Film Fest ho tenim una mica més a la vora.
