Joan M. Corbella, del Observatori de la Producció Audiovisual presenta una interessant panoràmica sobre el moment que es troba el nostre sector, sota el suggerent títol “Fugir de la nostàlgia”
Reproduïm un pàrraf i aconsellem la seva lectura íntegra en aquest enllaç
Fugir de la nostàlgia
De cara al decenni que obrim, per tant, emergeixen dubtes fonamentals sobre quins són els instruments de polítiques públiques per a l’audiovisual més adequats, eficaços i eficients per a poder mantenir un ecosistema amb presència significativa dels agents autòctons. Cal assumir que hi ha dinàmiques que no canviaran, i la nostàlgia dels temps passats i de les actuacions que des dels anys 80 del segle passat van permetre una mena d’edat d’or de la televisió i el cinema nacional per tot Europa pot ser el pitjor enemic per a afrontar el futur. A Catalunya també. Cal posar damunt la taula tot el que s’ha fet, i aquí incloc la política de “TV3 motor de l’audiovisual”, i estudiar bé que es pot aprofitar, amb quina incidència, i quines coses noves hem de provar.
Les dues taules amb què tanco aquest article volen representar la imatge estadística a data de 2018 d’unes tendències de l’Europa audiovisual que en aquest decenni han de canviar per força, a partir de les estadístiques de l’Observatori Europeu de l’Audiovisual. Per un costat, el pes econòmic dels diversos segments de l’audiovisual a la Unió Europea, en el qual ja comença a despuntar el segment del VOD, tot i lluny dels ingressos dels serveis televisius.