FESTIVAL DE DE SAN SEBASTIAN (i II)

Les altres seccions

L’abundància de seccions paral.leles –començant per la retrospectiva dedicada a Roberto Gavaldón, cineasta mexica- impossibilita veure tot. Vaig lamentar haver-me perdut l’ultim de Patricio Guzmán. Antonio Resines i David Trueba (La cordillera de los sueños, Historia de nuestro cine, Si me borrara el viento lo que yo canto), i vaig vore, això sí, allò que vaig poder, entre altres, els premis del públic i de la joventut. Havia vist algunes de les Perlas, però vaig aprofitar a fer una ullada a l’última pel.lícula de Costa Gavars, l’excel.lent Adults in the roooms/ Comportarse como adultos, presentada en la secció Proyecciones premio Donostia, que Costa Gavras va rebre merescudament junt a Donald Sutherland i Penélope Cruz, de qui vaig poder vore The Bunrt Orange Heresy / Una obra maestra, discret film de Giuseppe Capotondi, i la interessant Wasp network/ La red avispa, d’Oliver Assayas, aixi com Retrato de una mujer en llamas, correcte film de Céline Sciamma, Hors normes/ Especiales, brillant film d’Olivier Nakache i Éric Toeedano, la també discreta La verité/La verdad, d’Hirokazu Kreeda. La concessió del premi Nacional de Cinematografia a Josefina Molina va reunir a bona part de l’ofici, i va haver pel.lícla sorpresa com en els antics temps: acabava de guanyar el Lleó d’Or de Venécia i arribaría a les sales en molt poc de temps. Parle de Joker, la manipuladora i previsible pel.lícula de Todd Philips, amb Joaquin Phoenix com a protagonista. En Nuevos directores vaig poder vore l’acceptable L’innocencia, òpera prima de la valenciana Lucia Alemany, la xilena i discreta Algunas bestias, de Jorge Riquelme i l’argentina Las buenas intenciones, ópera prima d’Ana García Blaya. D’ Horizontes latinos ja havia vist a Cannes la correcta Chicuarotes, de Gael García Bernal, mentres que el Premi Zinemira va ser per al productor i amic Txepe Lara. I vaig trobar temps per a vore Sanctuary, d’Álvaro Longoria, amb els germans Bardem, l’Antàrtida I Greenpeace com a protagonistes. Un documental que val la pena vore.

TONI LLORÉNS