El “Mapa de les Sales de Cinema de Catalunya” que ha dut a terme l’Acadèmia del Cinema Català amb el suport de la Diputació de Barcelona revela el “desequilibri territorial” existent al país. De fet, 9 de cada 10 municipis no tenen oferta cinematogràfica regular

Tot i que Catalunya, registra una de les mitjanes d’assistència al cinema per espectador més altes d’Europa, el país presenta fortes mancances tant pel que fa a la quota i al consum de producció catalana als cinemes, com en relació a l’accés a l’oferta al territori.

Això es fa pales en aquest informe, en el qual s’analitza l’exhibició de cinema català i en llengua catalana entre a Catalunya, amb un focus afegit a la província de Barcelona. L’estudi, signat per l’investigador Francesc Vilallonga (Blanquerna – Universitat Ramon Llull), està estructurat en dues parts, una primera anàlisi quantitativa a partir de les dades facilitades per l’Institut Català de les Empreses Culturals, i una segona part qualitativa que recull el testimoni i la visió sobre el tema de 10 professionals clau en el sector.


100 complexes cinematogràfics menys al parc de sales de Catalunya

El parc de sales i pantalles a Catalunya segueix en descens però amb tendència a l’estabilització. Les 676 pantalles actives del 2018 són la xifra més baixa dels darrers anys. Des de l’any 2000, Catalunya ha perdut pràcticament 100 complexes cinematogràfics: hem passat dels 235 cinemes que hi havia l’any 2000 als 137 que hi ha hagut registrats el 2018. Les sales mono-pantalla o de menys de 5 pantalles són les que més s’han tancat aquests darrers 5 anys.

Un 67% de les pantalles a la província de Barcelona

D’aquests cinemes, més de la meitat es troben situats a la província de Barcelona, que concentra el 67% de les pantalles actives. La reconversió digital del sector, la fragmentació dels espectadors cap a altres finestres d’exhibició i el desequilibri territorial de l’oferta són tres de les causes que expliquen aquest descens en el número de cinemes.

9 de cada 10 municipis sense oferta cinematogràfica regular

Tanmateix les dades mostren un marcat desequilibri territorial pel que fa a l’oferta cinematogràfica. El percentatge de municipis catalans amb algun cinema actiu ja només és del 9,8%, és a dir, 9 de cada 10 municipis ja no compten amb oferta cinematogràfica regular. A més, les comarques de l’Alta Ribagorça, el Moianès, el Pallars Sobirà, el Pla de l’Estany i La Segarra, ja no tenen cap cinema actiu; i n’hi ha 7 més en situació de risc amb un sol cinema actiu i monopantalla: Aran, Berguedà, Garrigues, Pallars Jussà, Pla d’Urgell Priorat i Solsonès.

La imparable desaparició de sales independents

Una de les conseqüències d’aquest model és la progressiva desaparició de molts cinemes de poble i sales independents. Hi ha 6 comarques catalanes que ja no tenen cap cinema en actiu i n’hi ha 6 més amb un alt risc perquè només tenen 1 sala de cinema en funcionament. Pel que fa a les sales independents o que projecten un cinema més autoral, han quedat -amb molt poques excepcions- reduïdes a la ciutat de Barcelona i la seva àrea d’influència, amb les conseqüents mancances pel que fa a la diversitat que això suposa en l’oferta cinematogràfica que rep l’espectador.

Iniciatives per reequilibrar l’oferta al territori

El mapa definitiu de sales que ha quedat després de finalitzar-se el procés de digitalització és més reduït en quantitat, distribuït pel territori amb molta més irregularitat i desequilibrat pel que fa a l’oferta cinematogràfica que rep l’espectador. Iniciatives com el Cicle Gaudí, la programació de la Federació Catalana de Cineclubs o el circuit de festivals han contribuït a un cert reequilibri territorial. Quantitativament sobre el total anual d’espectadors suposen un percentatge molt reduït, però qualitativament té un valor important en termes d’accés a una oferta cinematogràfica per part de la població resident fora dels nuclis urbans.

Un 17% més d’espectadors en els darrers 5 anys

Malgrat el descens en número de sales,  en els darrers 5 anys, els cinemes catalans han recuperat un 17% dels espectadors. Després d’un fort període de descensos que va començar el 2003 i va durar fins el 2013, actualment es tornen a fregar els 20M d’espectadors anuals. D’aquests espectadors, 3 de cada 4 ho són a la demarcació de Barcelona, que va tenir 14M dels 18,7M totals de 2018.

Catalunya, quart territori europeu en assistència a les sales

Catalunya es consolida com el 4t territori amb un índex d’assistència més alt a les sales de cinema per persona i any d’Europa (2,58 entrades per habitant i any a Catalunya i de 2,64 a la demarcació de Barcelona), només per darrera d’Irlanda (3,35), França (3,11) i Estònia (2,67). A més, Catalunya es troba molt per sobre de la mitjana espanyola que és de 2,14. I molt per damunt de països com Itàlia (1,64), Alemanya (1,47) o Grècia (0,94).

Els espectadors de cinema en català, un 2,57% del total

La llengua de consum prioritari pels espectadors de cinema a Catalunya és el castellà. En el període 2013-2018, la mitjana d’espectadors en llengua catalana als cinemes (sumant totes les versions: doblada, original catalana i VOSC) només va suposar el 2,57% del total d’espectadors. I les xifres han tocat fons aquest 2018, quan es van situar en el seu nivell més baix amb només un 2,13% del total. És a dir, de cada 100 espectadors que van al cinema cada any a Catalunya, gairebé 98 ho fan per veure una pel·lícula en castellà i poc més de 2 per veure-la en català.

Baixa el consum de cinema doblat al català i puja la VOSC

Si ho analitzem per versions, els espectadors de cinema doblat al català han passat dels gairebé 450.000 l’any 2013 als 246.000 l’any 2018, una caiguda de gairebé el 45% en 5 anys. Els espectadors de cinema rodat amb la llengua catalana com a llengua original han estat molt variables, en funció de l’interès o comercialitat dels títols: dels 51.000 espectadors de 2016 es va pujar als 213.000 de 2017 i el 2018 també s’ha tocat fons amb només 46.800 espectadors. La versió que ha millorat més ha estat la VOSC, que ha passat dels 17.000 espectadors el 2015 a situar-se clarament per sobre dels 100.000 en cadascun dels anys del període 2016-2018.

Descens del percentatge de producció catalana respecte l’espanyola

Pel que fa a la producció catalana estrenada en sales, l’estudi evidencia la pèrdua del pes específic de la producció catalana respecte al global de la producció espanyola. Després del màxim assolit el 2010, quan un 48% de les produccions espanyoles estaven participades per alguna productora catalana, aquest índex ha anat baixant fins a situar-se al voltant o lleugerament per sota del 30%. El 2018, dels 266 llargmetratges produïts a Espanya, només 80 van tenir participació d’alguna productora catalana.

Increment de la producció catalana en castellà i anglès

Si a més  ens fixem en la llengua de producció de les pel·lícules catalanes, veurem que el percentatge de films produïts amb el català com a llengua original ha baixat significativament: mentre el 2013 era d’un terç (25 de 75), el 2018 ja només suposa el 22% (18 de 80). Ha pujat per tant significativament el número de pel·lícules produïdes per productores catalanes en llengua no catalana, principalment el castellà i l’anglès.

Un 5,3 de quota de pantalla de la producció catalana

Pel que fa a la quota de pantalla de les pel·lícules de producció catalana sobre el total d’espectadors de cinema, malgrat el creixement notable experimentat entre el 2001 i el 2016 (gairebé 10 de cada 100 espectadors de les sales de cinema van optar per una pel·lícula de producció catalana), el 2018 aquest índex ha caigut al 5,3%.

1 de cada 10 espectadors del cinema català veu pel·lícules VOC

Finalment, si analitzem per llengües els espectadors al cinema de les pel·lícules de producció catalana, veurem que un 90,5% en el període estudiat provenen de films rodats en llengua no catalana mentre un 9,5% de mitjana pertanyen a pel·lícules de producció catalana amb el català com a llengua original. És a dir, només 1 de cada 10 espectadors que veuen cinema català ho són per veure pel·lícules rodades en català.


>>> CONSULTA L’ESTUDI COMPLET <<<