La mostra de cinema latinoamericà ha fet 25 edicions, sempre amb el mateix director, l’únic que creu en els realitzadors i actors del cinema latinoamericà. Al llarg dels anys, començada en el gelat gener, la cita amb el cinema latinoamericà ha anat mantenint la seua força. Unes vegades, canviant de col.laboradors, perquè morien o els acomiadaven del seu càrrec, o els substuïa Joan Ferrer, que és el director d’aquestes vint-i-cinc-edicions, per una o altra raó. Les noces d’argent van rejovenir a la Mostra, que va premiar amb honors a Josep María Pou, Horacio Altuna, Lola Dueñas, José Luis Alcainea i la plataforma Filmin, mentres els jurats amb noms com Javier Tolentino, Adela Mac Swiney i Carles Torras (Jurat Llarg-metratges), Olga Bernad, Beatriz Gómez i Moisés Selfa (Jurat documentals) i Lily Brick, Joan Lozano i Xavi Menos (Jurat curt-metratges) que van concedir llurs premis en la gala de la cloenda.
Va inaugurar una cinta argentina dramática, Camino sinuoso, de Juan Carlos Kolodziej, a la que li vindria millor la comèdia, una pel.icula sense cap valor i cap qualitat, i va clausurar la premiada a San Sebastián, Rojo, de Benjamín Naishtat, amb una gran interpretació de Darío Grandinetti. Detrás de la montaña, de David Romay, Méjico, un bon relat sobre el reencontré d’un xiquet amb son pare, va obtindre el premi al millor film, mentres que Mataindios, dels peruans Oscar Sánchez Saldaña i Roberto Julca Motta, obtenia el de millor òpera prima. El premi al millor director va recaure en Lluís Miñarro per la seua atrevida versió de Salomé, Love me not, al temps que la brillant La camarista, de Lila Avilés (México) s’alçava amb el premi al millor guió (coescrit per la directora i Juan Carlos Márquez) concedit per la casa Amèrica Catalunya, i amb el premi Radio Exterior de España. El premi per a la millor actriu va ser per a Pilar Gamboa (Las Vegas, de l’argentí Juan Villegas i el premi al millor actor va recaure en Arash Marandi per Luciérnagas, coproducció firmada per Bani Khoshnoudi que també va ser recompensada amb una menció especial del jurat. El premi del públic va ser per a Yo, Fausto, de Julio Berthely (México)
El premi al millor documental va ser per a Yeses, de Miguel Forneiro, un gallec atent al grup teatral creat en una presó i el millor curt-metratge va ser per a Nana, de Roger Villarroya, un curt bastant previsible, amb una Menció especial per al curt-metratge urugaià, premiat en Guadalajara (México), Bodas de oro, de Lorenzo Tocco. El 25 aniversari va contar amb un grapat de films i activitats paral.leles (festival invitat, el FICGLB, una mirada a Luis Buñuel, terror latino, segona oportunitat, marató de curts-metratges, record d’Héctor Babenco, etc.), amb una sessió a l’aire lliure que em va permetre descobrir Peret, de Paloma Zapata, en el qual assistim a la vida i, sobretot, a l’obra del cèlebre cantautor català. El capítol documental, a més del citat Yeses, em va permetre veure Madame cinema, de Jonathan Reveron, un valuós apropament a la cineasta Margot Benacerraf, atrevida veneçolana amb tan sol dos films reconeguts en el seu haver, i Los 120, la brigada del café, de María Laura Vásquez, una argentina que mira els seus compatriotas voluntaris a la Nicaragua de 1985.
Toni LLORENS
