Guadalajara, ciutat hiperpoblada, con una nova cinemateca plena de sales, feia homenatges-premis a un grapat de personalitats, com ara Esther García (productora), l’actriu mexicana Blanca Guerra i, póstum, l’actriu i directora Marceline Loridan; els directors Gonzalo Suárez, Hugh Hudson i els germans Quay, aixi com el productor Juan de Dios Larrain, i el tot terreny Peter Fonda. Com que anava de jurat de curtsmetratges -ficció i documental i, a banda, d’animació, uns setanta en total-, només vaig poder vore una part dels llargmetratges de ficció, tot i que

-afortunadament- uns quants ja les havia vist, com la guanyadora Petra, de Jaime Rosales, millor film, millor director, millor actriu (Barbara Lennie), o les reconogudes Carmen y Lola, de Arantxa Echevarria (millor ópera prima), O grande circo místico, del veterà Carlos Diegues, que després va competir a Málaga, Miriam miente, de Natalia Cabral i Oriol Estrada, Rojo, de Benjamin Naisthat, premi d’actor per a Dario Grandinetti a San Sebastián, etc.

Vaug vore tots els curtmetratges que em corresponíen, inclosos Cerdita i Uno. Guanyaren Bodas de oro, del joven Lorenzo Tocco (Uruguay) i Guaxuma, de Nara Normande (Brasil-Francia, premi Rigo Mora curt d’animació) amb una menció especial per al curt documental mallorquí Kyoko, de Marcos Cabotá i Joan Boyer. I encara vaig asabentarme dels llargs d’animació del premi internacional –Another Day of Life, de Raúl de la Fuente i Damian Nenow, Black is beltza, de Fermin Muguruza, Buñuel en el laberinto de las tortugas, de Salvador Simó, l’interminable Día de muertos, del mexica Carlos Gutiérrez, el japonés Mirai no Mirai, de Mamoru Hosoda… Tots vists, com les pel.licules de Jan Svankmajer o els germans Quay, les xilenes (Xile era el país convidat) Una mujer fantástica, de Sebastián Lelio, Los perros, de de Marcela Said, i la estupenda En tu piel, de Matias Bize. La Cineteca de Xile ens convidaba a vore El chacal de Nahueltoro, de Miguel Littin i Tres tristes tigres, de Raúl Ruiz, entre d’altres, i Ventura Pons aprofitava per a presentar, dintre de l’espai Retrats, el seu darrer documental, Univers(o) Pecanins, al voltant de les tres germanes Pecanins, la seua llibreria-galeria i l’amistat entre Barcelona i Méxic…Un gran i fermós treball.

Toni LLORENS