“La gran il·lusió”, la sèrie sobre la història del cinema català, reviu el frenesí que s’havia viscut en les primeres dècades del segle passat. Aquest frenesí és trasllada a l’espectador, resumint-ne conceptes bàsics com que el cinema era vist com una manifestació popular, en cap cas artística… Les projeccions es feien a barraques dedicades a l’oci popular (a la Rambla l’entrada costava una pesseta i al Paral·lel, 15 cèntims) i es copiaven situacions cinematogràfiques com els viatges a la lluna, idèntics, de Méliès i Chomón que es mostren a la sèrie…
La sèrie, amb Alex Gorina i Esteve Riambau, fuig del to acadèmic sense pagar-ne cap peatge ni deixar d’explicar els fenòmens o moments essencials.
A la fí resulta un visionat obligat per a qui vulgui fer-se cinc cèntims de com ha evolucionat el cinema català..
