És un món nou i valent! Oportunitats, riscos i amenaces de seguretat en una societat digitalitzada. El desenvolupament de tecnologies, serveis i aplicacions Internet i Internet s’ha accelerat en les últimes dècades; Internet ha aconseguit una nova dimensió com una infraestructura social bàsica. S’ha tornat tan omnipresent que és realment difícil d’imaginar la nostra vida quotidiana si no existia o si es va tancar, tal com, abans d’Internet, va passar amb electricitat, transport de masses o subministrament d’aigua. Aquests avanços científics i tecnològics no només van canviar la forma en què interactuem amb el món (i, entre ells), sinó que també van permetre “emergir i construir-se” mons nous i valents: mons apassionants, però molt dependents d’infraestructures que poguessin ser fràgil.
Això és particularment cert amb les transformacions més recents cap a una “societat digitalitzada”, alimentada per la combinació, el desplegament i la generalització de les tecnologies de la comunicació sense fils i la computació generalitzada, d’una banda, Internet of Things (IOT), grans dades i aprenentatge automàtic tecnologies, de l’altra. Els serveis i models que depenen d’aquestes tecnologies (des de les ciutats intel·ligents fins a les xarxes socials i els models d’empresa com Uber, des dels sistemes d’energia intel·ligent fins a la domòtica o l’atenció sanitària connectada) es basen en Internet, és a dir, estan exposats a debilitats de seguretat d’Internet la pròpia arquitectura, que no es va concebre originalment ni “segur” ni “segur” (atacs maliciosos protegits de nou), en part perquè mai va ser dissenyat per donar suport a sistemes crítics o obert al gran públic que ho utilitza actualment. L’impacte d’aquestes debilitats “fonamentals” a Internet i d’algunes de les tecnologies clau que l’aprofiten augmenta a mesura que avança l’automatització i la utilització d’Internet com a infraestructura es fa més estesa als carrers, a les fàbriques, als hospitals, a sistemes de transport a les llars. Juntament amb els avantatges, les oportunitats i les possibilitats que això comporta, les noves amenaces, riscos i reptes relacionats amb la seguretat cibernètica i seguretat s’han d’entendre, integrar-se al debat públic i tractar acuradament els reguladors, les institucions, els ciutadans / usuaris i els proveïdors de serveis, tots els agents o “Stakeholders”, en definitiva, de la “societat connectada” que està sorgint o que està a punt d’emergir.
+ info: blog UAB
