En paral·lel a l’intens treball de visionats de continguts i negociacions entre productores, distribuïdores i compradors d’una seixantena de països d’arreu del món, “Le Rendez Vous” de TV France International esdevé un espai privilegiat per presentar estudis sobre la situació de la indústria audiovisual francesa. Uns informes que, més enllà de permetre conèixer amb detall quina és la situació d’aquest potent ecosistema econòmic i cultural, donen pistes de com hauria d’afrontar el futur, més o menys immediat, la resta de la indústria audiovisual europea i, per extensió, la d’aquells altres països on la participació de diner públic al cinema i a la televisió és mínimament rellevant.

Cal tenir en compte el volum de la producció de programes de flux (de concursos a magazins, passant per programes d’entreteniment o reality shows) del conjunt de les televisions franceses, se situa al voltant dels 1.500 milions €. Una quantitat que va per sobre del 25% de les seves inversions en continguts de les seves graelles, de la qual més del 80% es destina a continguts provinents de la producció audiovisual independent; davant un percentatge molt petit destinat a la producció interna de cada cadena televisiva. Un volum de diners que explica, també, la potència de la indústria audiovisual francesa, que acaba produint unes 44.000 hores de televisió cada any.

Com analitzàvem en un anterior article sobre aquest mercat internacional que se celebra cada any a la ciutat de Biarritz, les vendes exteriors de la producció audiovisual francesa estan protagonitzant una època daurada, en constant creixement des de l’any 2009, i que situa aquest país com la tercera indústria audiovisual pel que fa a exportacions, darrera de la Gran Bretanya i –lògicament- dels EUA.

Dels aproximadament 200 milions d’euros de vendes totals, veurem que les exportacions de formats se situen al voltant d’un 10% del total, amb un lleuger increment entre el 2016 i el 2017. En tot cas, no representen una de les grans fortaleses de la indústria francesa –ni la d’altres països. I perquè?

Algunes respostes han estat expressades a la sala d’actes del palau que acull la 24ena. edició de “Le Rendez Vous” de TV France International, per part de la membre del CSA (el CAC francès) Nathalie Sonnac. Durant la presentació del 3r informe d’aquest organisme sobre el teixit econòmic del sector de la producció audiovisual, Sonnac ha apuntat que la suma de la fragmentació de les audiències, sumat a la seva “erosió” davant les noves ofertes audiovisuals ha significat una reducció dels pressupostos entre un 2% fins a un 50% per minut de programa, segons els casos, fet que, sens dubte, ha afectat les inversions de les productores en innovació de nous programes. Si a això li afegim que aquests programes són estratègics per a la identitat de la cadena i la fidelització de la seva audiència –especialment als canals gratuïts, siguin públics o privats, tindrem un molt poderós argument per no arriscar, o no experimentar, en aquest part fonamental de la graella televisiva: o no canviar programes que ja funcionen o, en tot cas, buscar formats d’èxit a l’exterior. Els seus creadors tenen llavors dues vies d’internacionalització molt atractives econòmicament: o venen directament el format del programa si tenen una potent distribuïdora al darrera, o directament s’impliquen en la seva producció adaptada a cada país, a partir d’empreses filials o similars.

Per a trencar aquesta forta dependència de formats exteriors, la membre del consell del CSA va apuntar la conveniència de repensar les obligacions en inversions en programes “d’estoc” (des de films, a sèries de ficció, passant per l’animació, els documentals o les retransmissions d’espectacles culturals) que tenen les televisions , per obrir el ventall a aquestes produccions.

Precisament, el CSA presentava a l’endemà una bateria de propostes per “refundar la regulació audiovisual”, que inclouen una aposta decidida per “amplificar el suport a la creació”, mitjançant la diversificació del mecanismes de suport, que afectarien directament les actuals obligacions de programació i inversió directa, que actualment no inclouen els programes de flux. Ni a França ni a cap altra país europeu.

(A la imatge, el president de TV France International, Hervé Michel, s’adreça als assistents de la conferència de la membre consell del CSA Nathalie Sonnac, situada al faristol)