Amparo Huertas Bailén que presideix l’InCom-UAB i l’Obsrevatori de l’Audiovisual Català ha dut a terme aquesta entrevista amb Rimon Masllorens que reproduïm pèl seu gran interès i actualitat.

 

Raimon Masllorens, president de Productors Audiovisuals Federats (PROA), ha estat el protagonista del Fòrum de la Comunicació organitzat pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) el 30 de maig de 2018. I aquesta vegada el verb “protagonitzar” té un sentit complert. Els seus plantejaments han generat una forta crítica. Ara bé, el president de PROA tenia molt clar tot el que volia expressar i, per tant, el debat li ha acabat ajudant a ratificar el seu posicionament.

Masllorens ha defensat de manera enèrgica els interessos de les productores audiovisuals a partir de tres idees bàsiques: hem de confiar més en nosaltres mateixos; necessitem «una estratègia de país»; i podem tornar a ser capdavanters en la indústria audiovisual. Però el seu entusiasme no estava exempt d’una mena d’autocontrol. El president de PROA intentava mesurar les paraules i trobar una manera afable a l’hora d’expressar els seus arguments. Una prova evident ha estat quan ha mostrat un gràfic amb dades dels pressupostos disponibles desglossats per anys per crear continguts audiovisuals a partir de les dades de  l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) i de la Televisió de Catalunya (TVC). La major part de les caselles de TVC apareixien buides. Això sí, el gràfic servia per mostrar amb màxima claredat la idea que Raimon Masllorens volia transmetre. Si l’any 2010 hi havia gairebé 100 milions d’euros per creació de continguts, el 2017 la xifra no va assolir ni els 50 milions i, al 2018, les quantitats encara seran més minses, si la situació no canvia.

 

És hora de posar-nos deures, cap a la internacionalització sense por

El títol de la ponència era «Crisi del sector audiovisual i propostes de futur» i el punt de partida de Raimon Masllorens ha estat aquest: «és moment de posar-nos deures, per tant, tot i que s’ha de parlar de crisi, també s’ha de parlar de futur». Després d’un breu repàs del desenvolupament del sector audiovisual a Catalunya, fent èmfasi en TV3 com a cadena pionera -en molts sentits- i en el potencial del talent català -demostrat amb el creixement empresarial de la dècada dels 1990-, Masllorens parla del moment actual com una «situació alarmant».

Davant d’això, el productor defensa que «s’ha de partir de zero», «no es tracta d’arreglar la situació» i «cal tenir molt clar en quins aspectes es pot ser capdavanter». Per fer-ho, «cal tenir confiança». Masllorens parla d’una confiança en totes direccions: «com a responsables de les productores privades a vegades no confiem en la televisió, ni en les ajudes públiques […] hem de confiar uns amb els altres». A més, cal tenir «una estratègia de país». El president de PROA defensa continuar treballant en la línia del Llibre Blanc de l’Audiovisual (CAC), que es va presentar al gener del 2017, i del Pacte Nacional de l’Audiovisual,  l’elaboració del qual està aturada. I, tot això, «amb l’ambició de crear una gran marca», indicant com a referent les estratègies dels països nòrdics, i, sobretot, «una aliança pública-privada».

Des del sector privat, Raimon Masllorens defensa que, tot i que hi falten empreses grans, la coexistència de diversos models és bona. A més, creu que la solució està en què les empreses es mirin com a possibles socis i perdin la por a sortir fora, «cal anar als mercats. Podem fer productes nostres sobre coses nostres i això no impedeix la internacionalització». I, per acabar, considera que «cal premiar l’èxit i mai penalitzar el fracàs».

 

Recuperar la taxa als operadors d’internet destinada a impulsar la producció audiovisual

A continuació Masllorens ha reclamat al nou Govern, del qual estava present la futura consellera de Cultura, Laura Borràs, la recuperació de la taxa als operadors d’internet destinada a impulsar la producció audiovisual. “Crec que la taxa, que abans era de 25 cèntims per línia d’internet, hauria de duplicar-se fins arribar als 50 cèntims”. Segons els seus càlculs, això permetria una recaptació de 35 milions d’euros anuals. Aquesta idea també va sorgir a la presentació de l’acte, a càrrec del president del CAC, Roger Loppacher.

 

Cal crear una plataforma Over The Top (OTT)

El president de PROA ha plantejat obertament la necessitat d’un canvi a TV3, atès que el consum de la televisió lineal ha baixat considerablement, que propostes com Netflix ja han arribat, i que el futur és el vídeo a la carta. “Jo crec que TV3 ha de ser el gran aparador, que cal potenciar al màxim. El que no té sentit és que tinguem 7 ó 8 canals i que un, per exemple, sigui el d’esports, quan resulta que ja no tenim els drets esportius […] un canal que no pot comprar i que no pot produir no té sentit», ha dit Masllorens. La seva proposta consisteix en crear una plataforma Over The Top (OTT), que ofereixi en línia continguts a la carta. Parla d’una OTT que permeti accedir a ficció, programes, documentals, canals d’esports i canals infantils a tot el món. I, a continuació, llança al públic importants preguntes: «de pagament? amb publicitat? mixt?»

D’alguna manera, Raimon Masllorens no parla d’un únic model, parla de la necessitat de fer-nos noves preguntes, de desenvolupar un debat sobre el futur, però, abans, «ens ho hem de creure». I, donant a entendre que encara hi som a temps, ha tancat el seu discurs dient: «crec que podem ser una bona marca. Crec que podem ser un bon referent».

 

Debat final

Vicent Sanchis ha contestat amb fermesa els arguments i propostes de Raimon Masllorens. El director de TV3 li ha qüestionat l’efectivitat i viabilitat de les seves propostes i, fins i tot, li ha tret una incoherència important. Sanchis interpreta que Masllorens proposa un nou model però que, alhora, es recolza massa en el passat. La mirada de Sanchis és una mirada des de dins i, per tant, conscient de les inèrcies, de les dinàmiques de funcionament de les àrees implicades o de l’inevitable conflicte que els canvis plantejats generarien. El punt final del president del CAC, Roger Loppacher, ha estat impecable: «hem d’evitar que les discrepàncies provoquin la paràlisi».

 

PROA (Productors Audiovisuals Federats)

PROA va ser fundada el 2008. Està formada per cinc associacions sectorials (PRO-FICCIÓ, producció audiovisual de ficció; PRO-DOCS, producció documental; PRO-TV, producció televisiva; PRO-ANIMATS, producció d’animació; DEVICAT, Associació de Desenvolupadors i Editors de Videojocs a Catalunya) i dues generalistes adherides (APAIB, Associació de Productores Audiovisuals de les Illes Balears, I AVANT, Asociació valenciana d’empreses de producció audiovisual i productors independents). Segons es pot llegir al seu web: “PROA actua com a lobby davant institucions públiques, televisions, partits polítics i altres agents del sector audiovisual amb l’objectiu de consolidar el posicionament estratègic de l’audiovisual a Catalunya i a l’Estat Espanyol millorant les condicions de treball dels productors”.