Chantal-Akerman par-Chantal-Akerman-par-Chantal-Akerman

Chantal Akerman, un record

Chantal Akerman (1950-2015) es va convertir en un dels puntals indiscutibles del cinema modern des de la seva primera pel·lícula, Saute ma ville (1968).
Al llarg de la seva prolífica carrera el seu prestigi s’ha anat revalidant amb cada nou film, tan en el terreny del documental com de la ficció.

Dimarts 1/3 a les 20:30h i divendres 4/3 a les 21:30h

Golden Eighties, Chantal Akerman. Bèlgica, 1986. 96’.
És el primer film que la realitzadora roda enterament en un estudi a París, on es reprodueix l’interior d’una galeria comercial.
Travessat d’una subtil ironia, ens parla d’un món de llocs comuns escrit en clau de musical amb pinzellades de teatre grec.

Dijous 3/3 a les 17h

Un jour Pina m’a demandé, Chantal Akerman. Bèlgica-França, 1983. 57’.
L’encàrrec que la coreògrafa i ballarina Pina Bausch va fer a Chantal Akerman és el punt d’arrencada d’aquest documental que posa en sintonia la similitud entre el treball de l’una i de l’altra.

Portrait d’une jeune fille de la fin des années 60 à Bruxelles, Chantal Akerman. França, 1994. 59’.
Aquest film forma part d’una sèrie titulada “Tots els nois i noies de la seva edat” que recull els punts de vista de nou cineastes sobre l’adolescència i la música al llarg de trenta anys.
Chantal Akerman explica la història d’una noia de 15 anys que, un dimecres d’abril de 1968, decideix no tornar a posar els peus a l’institut.

Dimarts 8/3 a les 17h

De l’autre côté, Chantal Akerman. França, 2002. 99’.
Chantal Akerman situa ara la seva càmera en un espai de conflicte i tensió com és la frontera entre Mèxic i Estats Units, escenari del trànsit constant de població que,
empesa per la precarietat de les condicions de vida i fascinada pel somni americà, esta disposada a assumir tots els riscos per accedir a la suposada opulència del país veí.

Dimecres 9/3 a les 18:30 i divendres 18/3 a les 19h

Jeanne Dielman, 23 quai du Commerce, 1080 Bruxelles, Chantal Akerman. Bèlgica, 1975. 200’.
Aquest film de més de tres hores és una de les obres més explícitament reivindicatives i polèmiques pel que fa a la representació de les dones en el cinema.
Jeanne Dielman… va ser considerat un film abanderat de la causa feminista i ha estat també objecte de culte per la crítica, sobretot pel que fa a la seva posada en escena.

Divendres 11/3 a les 19h i diumenge 20/3 a les 16:30h

No home movie, Chantal Akerman. Bèlgica, 2015. 115’. Últim film que Chantal Akerman dirigeix. El film és un retrat de la seva mare, Natalia Akerman, una jueva polonesa que,
a finals dels anys 30, es trasllada a Bèlgica.
Chantal torna a casa de la seva mare (que esdevé tot el contrari a una llar familiar quan aquesta mor: una (no-home)

Dimecres 16/3 a les 21:30h i diumenge 27/3 a les 16:30h

Chantal Akerman par Chantal Akerman, Chantal Akerman. França, 1997. 64’.
Aquest film ofereix la possibilitat d’entrar en contacte amb el saber cinematogràfic d’una cineasta plena d’ofici i de saviesa narrativa que ha tingut la gosadia de revalidar la seva escriptura
més enllà de les tendències de la indústria i desplegar-la al servei de la coherència, fora de tota celebració espectacular.

Dijous 17 a les 21:30h i divendres 25/3 a les 21:30h

Saute ma ville, Chantal Akerman. Bèlgica, 1968. 13’. VOSE.
Primer treball cinematogràfic de Chantal Akerman, en què explora un dels camins posteriorment més transitats per la seva filmografia, com és el sentit de l’ordre
i l’aparició del desordre en els cossos i els espais travessats pels desitjos.

La chambre, Chantal Akerman. Bèlgica, 1972. 11’.
Pel·lícula rodada en pla seqüència en la qual la cineasta mostra el seu espai íntim. El film esdevé una mena d’autoretrat, tant pel que mostra com per la forma personal de mostrar-ho.

Je, tu,il,elle, Chantal Akerman. Bèlgica, 1974. 86’.
A la seva habitació, una noia es descriu a si mateixa. El film és una exploració plena d’audàcia sobre el temps, la paraula, l’espai, l’espera d’un moviment o d’una acció, la presència d’un cos i el desig.