De del 24 d’octubre i fins el 3 de noembre tenim una nova edició de l’InEdit, el celebrat festival de cinema documental musical que enguany arriba a la seva onzena edició. Vora una cinquantena de pel•lícules es projectaran durant aquests dies a les sales de l’Aribau Club i la sala 5 dels Multicines Aribau (la més gran), la gran majoria d’elles amb més d’un passi per a què als espectadors els quadri la seva graella personal.
D’enguany, destaquem algunes peces, malgrat l’exhaustivitat de la programació ho fa difícil, en el primer grup hi podem enquadrar retrats de, per exemple, The National (Mistaken For Strangers), Joe Meek (A Life in the Death of Joe Meek), Bill Callahan (Apocalypse), Big Star (Nothing Can Hurt Me). Tambe trobem una radiografia de la xarxa d’intercanvi d’arxius Napster (Downloaded), l’adaptació deTeenage, l’assaig de Jon Savage sobre el fervor juvenil durant la primera meitat del segle XX.
Com cada edició s’ofereixen retrospectives a directors de llarga trajectòria, enguany dedicades a Dick Fontaine i al recentment desaparegut Les Blank, amb quatre títols del
A més, la producció catalana ha augmentat molt des de fa una dècada i això coincideix molt amb l’existència del festival, segons ens explica un dels directors artístics, Joan Pons. Alguns exemples són les cintes que es podran veure dedicades a artistes com La Pegatina, Toti Soler, Juli Bustamante o el club de música electrònica barceloní Nitsa, bressol de DJ Sideral, que tancarà el festival.
