Passats uns dies de la cloenda de la 45ena edició del Festival Fantàstic de Sitges, i més enllà del reconeixement del treballat èxit de públic i crítica d’un festival internacional que ha esdevingut cita obligada per a tot el gènere fantàstic i de terror, val la pena destacar algunes qüestions del que ha passat enguany i del seu futur immediat.

La primera és la creixent i important presència de produccions catalanes, enguany nou. A més de la pel·lícula inaugural, El cuerpo –fent que acabi sent ja una tradició que un film català iniciï el festival– altres més que meritòries pel·lícules, com Insensibles, El bosc, Animals o Invasor, han demostrat “la qualitat del cinema fet a Catalunya”, com va afirmar la presentadora del Festival i periodista de TV3 Gemma Ruiz. Malgrat això, cal lamentar que cap, cap dels premis va ser atorgat a una d’aquestes pel·lícules. I més d’una es mereixia no tornar a casa amb les mans a la butxaca. Esperem que el públic reaccioni molt millor.

La segona és quasi una obvietat: Sitges és molt més que un Festival internacional de gènere, tot i que això ja és molt important. La manca d’un festival internacional generalista a Catalunya, fa que al voltant o al costat de les activitats pròpies d’un festival de cinema fantàstic, es generin d’altres que superen els límits dels gèneres representats en les 256 pel·lícules d’enguany, i que fan del Festival un referent per a la resta del sector audiovisual i cinematogràfic català. Si l’any passat els videojocs van ser protagonistes de les activitats paral·leles, enguany ho han estat els continguts interactius i croosmedia de la mà de Media Antena Catalunya.

I la tercera és que Sitges Festival demostra novament que vol esdevenir referent de les noves vies de creació i producció audiovisual, lligant creativitat i noves tecnologies. Més enllà que s’hi han pogut veure films produïts gràcies al crowdfunding o micromecenatge, com el cas d’Iron Sky, enguany s’ha presentat una molt bona iniciativa adreçada al nou talent: el Phonetastic Sitges Mobile Film Festival. Un festival adreçat a curts… realitzats en smartphones o tauletes. Nous equips audiovisuals en HD que a més, permeten la seva edició i difusió directa per la xarxa. Fa no tants anys, pensar en tenir entre les mans un petit  aparell que permetés enregistrar, muntar i fer la postproducció d’una pel·lícula hagués estat bon tema per una pel·lícula de ciència ficció per enviar al Festival…Aquesta iniciativa per a nous creadors d’obres de molt baix pressupost que el 2013 tindrà la seva primera edició, i ha estat possible per l’acord del Festival de Sitges amb el Mobile World Capital Barcelona, que busca en projectes com aquest un arrelament més enllà dels sectors estrictament tecnològics.

Ja fa temps que sorgeixen veus que reclamen una major coordinació entre la indústria audiovisual catalana –de la televisió al cinema passant pels videojocs– amb el sector TIC, tant el més enfocat al món informàtic com el centrat en les telecomunicacions. D’aquestes aliances, que esperem puguin tenir en poc temps també inversions públiques de pes, en sortirà tothom beneficiat. Començant pel nostre cinema, ara amenaçat per tantes i tantes retallades de les administracions.