(COSMOCAIXA, 24 DE GENER) El music i també advocat -o l’advocat i també músic- Josep Coll va tenir l’encert d’aplegar gent molt diversa i heterogènia al Cosmocaixa de Barcelona per a donar-li voltes al tema de la Pirateria en totes les vessants de les indústries culturals. Va ser una trobada memorable perquè hi havia defensor i detractors de gairebé totes les opcions possibles, i tothom posava especial èmfasi (vehemència, caldria dir?) a les posicions que defenia… l’amic Félix Riera, màxim responsable de l’ICIC, ara ICEC, el més “institucional” de tots plegats ens va explicar que el mateix concepte de “descàrrega gratuïta” ja era una paradoxa donat que “no és gratuïta la banda ampla, el temps de descàrrega, el cost dels antivirus, disposar de discs durs de seguretat, etc… Per entendre la magnitud del problema ens va explicar que segons unes dades de l’Observatori IDC el conjunt de descàrregues de les diverses branques de la cultura suposen de l’ordre de 5229 milions en volum econòmic enfront als 1000 milions que facturen aquestes empreses legalment. Es a dir que de cada 6 euros que mou aquesta indústria només li arriba 1 euro, perquè els altres 5 es perden per la “descàrrega gratis”... La tesi d’en Fèlix era d’una banda que molta gent fa pirateria per “jeta” però altra gent ho fa perquè no té una oferta digital adequada, i de fet no hi han grans plataformes de consum en català o castellà, posem per cas, una llibreria similar a Amazon. Tots plegats no som capaços de tenir una oferta adequada als nous consumidors?. Santiago Orós, advocat i persona que atén el Registre de la Propietat Intel·lectual va fer una interessant dissertació sobre la condició humana explicant-nos que, per la seva experiència, advertia que molts autors són cobdiciosos, i que en la cultura llatina “qui pot s’estalvia de pagar” però també va assenyalar que malgrat que s’hagi generat la cultura d’Internet en que tot és gratis sembla que en darrers temps tothom està disposat a pagar si et donen un intercanvi adient... Carmenchu Buganza, també del gremi de l’advocacia i especialista PI del Master d’Esade va apel·lar al canvi dràstic al qual ens enfronta Internet on s’ha trencat l¡acord tàcit entre els productors culturals i el públic… El “model de negoci ha canviat” una afirmació a la qual desprès tothom hi fa referència. Buganza amb una certa alegria ens deia que “la gent vol disfrutar de les llibertats que aconsegueix a Internet de tot el que es pot aconseguir”... Carmeniu des d’un cert “bonisme” ens explica que “si hi ha moltes descàrregues d’un autor és que té molta demanda i cal fer una oferta adequada a aquest nou públic… A la fí, si les “parts” hi posen voluntat poden eliminar el conflicte, ens assegura la docent d’Esade… En una línia més radical en Josep Jover, cap del Partit Pirata, la barba blanca que apareix en tots els conflictes d’inginats, antiSGAE etc… va dir-nos que “s’ha esgotat el sistema tradicional, la societat està canviat i el dret que és fruit de la societat de cada temps ha de canviar també… i va recordar que s’està fent mes propietat intel·lectual ara fora dels sistemes clàssics -tipus llicència Creative Commnons- que no pas dins del esquema tradicional… Lucia Etxevarria que -com s’ha comentat abastament a les xarxes- ha decidit deixar d’escriure novel·les perquè no li surt a compte va explicar molt en primera persona que “amb aquest sistema ningú podrà guanyar-se la vida com artista...Ella mateixa ha explicat que la seva darrera novel·la va suposar quatre anys de treball diurísim i ha aconseguit “el dubtós honor de ser l’autora amb més descàrregues”… “El músic al que pirategen almenys li queda l’opció d’anar a tocar pel carrer, però un autor no pot fer quelcom similar… Lucia va fer un inventari ampli de tots els segells discogràfics, editorials… que han hagut de tancar…” Lucia es va sorprendre de que tothom estigui queixant-se del cost dels llibres i no es queixin del que cobra Telefònica per l’ADSL… La senyora Etxevarria ens va explicar detalls personals com que tenia una filla que mantenir, que el seu ex-marit era un “penjat” i que gràcies a la “cultura gratis” s’estava plantejant deixar d’escriure i tornar a treballar al FNAC. Amb la nova conjuntura només podran escriure la gent pija, hereus rics o els senyors i senyores que fan passadissos i reben subvencions. Així s’aconseguirà segons aquesta tertuliana, que només hi hagi art políticament correcte… “Això acaba amb la cultura tal como la coneixem” ha sentenciat Lucia... En una línia similar va manifestar-se Jaume Sisa denunciant també el gran poder de les operadores de les que ningú es queixa… Als autors ens roben per tot arreu amb l’argumentació dels dits “nous models de negoci”que es basen en treure-li el fetge al pobre autor… El cantant del Poble Sec va denunciar que hi ha internau tes a sou de Telefònica, que paguen els blogs que surten en defensa d’una suposada llibertat d’expressió. En Sisa deia que si “a la vida real no es pot robar, perquè a Internet si?”... Una cosa es comprar-se un disc i compartir-ho amb un amic i l’altre es posar-ho en una xarxa P2p i compartir-ho amb 5000 desconeguts… ens deia… Això és distribució il·legal i per tant penalitzable… Ell, que sempre s’ha considerat un àcrata pensa que els pirates moderns que actuen en nom de la llibertat són simplement lladres… Joan Manuel Sevillano, de la Fundació Gala-Salvador Dali explicava la seva tasca com a defensa de l’herència material, però també immaterial del autor… Va evidenciar que tot i que s’arriba a més persones per internet també, es cert, que hi ha molta obra penjada sense drets… i va explicar que la cultura també dona valor material a un país: és l’anomenat “valor-marca” d’un pais. “Hem perdut posicions en moltes coses però em canvi en creació cultural encara podem mirar de cara a qualsevol país.” i per mantenir això cal el respecte per qui crea… L’amic Tous de Cameo i Filmin, la plataforma per visionar pel”pel·lícules, ens va comentar que en les diverses finestres del producte audiovisual “la descàrrega legal per Internet” és un pas mes… Va queixar-se de la cultura dels nous espectadors ´”que volen veure pel·lícules que acaben de sortir sense dilacions, però que caldria que es respectessin els esglaons de la cadena”. També va dir que era una fal·làcia que “existís una indústria sense intermediaris”. La distribució és una eina per apropar els bens al consumidor final. Va posar el símil dels cotxes dient que “no tindria sentit que aquells que volen un Volkswagen vagin a la fabrica a buscar-lo”… El representant del món audiovisual en aquesta trobada va explicar referint-se a la seva plataforma VOD que mai ni a Catalunya, ni a Espanya s’havia recolzat el seu projecte i que, en canvi, ho ha fet la CE. A Filmin l’espectador ja trona més de 2000 produccions per 10 euros al mes amb un catàleg que creix mes a mes… Per ultim referint-se al recent afer Megaupload en Tous va explicar que les imatges d’aquests dies demostren que hi ha gent q s’està fent multimilionària amb descarregues il·legals. Complementària ment a l’intervcenció de Tous. En Carlos Alberto de la plataforma Xtremebox, va comentar que servirien tota mena de continguts d’entreteniment… per a televisions connectades a Internet i per a tota mena de dispositius… En Carlos va proposar que “cal educar a l’usuari perquè entengui que tot no pot ser gratis perquè això és insostenible...” També Andreu Teixidor de Ventos, un senior de la indústria editorial, va comentar que “tota la vida ha existit pirateria” i va posar el cas de la Republicà Dominicana que durant molts anys apareixia com a exportador de llibres sense tenir una sola casa editorial “En realitat tenien impremtes que afusellaven tota mena de material”. Lògicament també va fer referència a les fotocopies d’ apunts. En Teixidor va dir una obvietat però que sembla que cal recordar “l’origen de tot és l’autor i se l’ha de remunerar adequadament”. L’Andreu que també és assessor de Bubok, la plataforma d’edició directa dels autors va explicar que el “sector està desorientat ja que no sap quin és el preu al qual pot posar un llibre digital”. Félix Buget, representant de les discogràfiques va queixar-se que degut a la molta tolerància que van tenir les plataformes a l’inici de tot plegat han crescut desmesuradament… Les indústries tecnològiques estan darrera de tot i t’acaben fent una mena de xantatge ja que si no et digitalitzes en les condicions que ells diuen et piratejaran…” Per acabar, en Sergio Marques de Mondosnoro, una revista gratuïta no influenciable per la indústria, com la va presentar en Coll, va denunciar el “debat hipòcrita sobre la pirateria, similar al de la droga en que tothom ho fa però ningú diu que ho fa”… Els mateixos autors que estan emprenyats quan es baixen les seves obres, després són els primers en descarregar-se coses” En Marquès pensa que no té sentit descarregar-se música al disc dur quan pots tenir-ho en streaming, a Spotyfy a 10 eujros al mes podent escoltar tota la música que vols… Cosa que demostra que quan es fan models de negoci, la gent està disposada a pagar per això”. Per al creador de Mondosonoro el més inquietant és que “s’ha creat una generació de joves que ho han obtingut tot gratis, que s’han acostumat a la “barra lliure”… i ara és molt difícil canviar, màxim si pensem que aquest generació molt jove té un 50% d’ atur i per tant té pocs recursos... Després de totes aquestes intervencions, van haver-hi moments d’especial tensió especialment entre gent amb posicions tan confrontades com l’advocat Jover del Partit Pirata i els dos autors més “canyeros”: L’Etxevarria i el Sisa. No va arribar la sang al riu. Valia la pena anotar els arguments de tots plegats…