Representar en una superfície plana, la profunditat, és a dir, la tercera dimensió ha estat una cerca constant en totes les arts visuals: Podríem parlar de l’us de la perspectiva en les obres pictòriques a partir del Renaixement però, no cal anar tan lluny… ja trobem en l’anomenada “fotografia estereoscópica” la voluntat de crear una il·lusió tridimensional (3D) partint d’un parell d’imatges 2D: La forma més senzilla d’aconseguir aquesta percepció de profunditat és proporcionar als ulls de l’espectador dues imatges diferents, que representen dues perspectives del mateix objecte, amb una petita desviació. Aquesta presentació de dues imatges és similar a les perspectives que de forma natural reben els ulls en la nostra visió binocular.Aquesta il·lusió de tridimensionalitat la trobem en l’arxiu fotogràfic del ‘?institut d’Estudis Fotogràfics on es guarda una important col·lecció d’imatges estereoscòpiques.

L’epoca daurada del cinema en 3D

Després d’aquestes experiències 3D que aporta la fotografía, trobem el cinema 3D a través d’anaglifs que són les ulleres amb un vidre de cada color .blau i vermell- que associem al clàssic “cinema en 3D”.A més de ser el mètode més conegut, va ser el primer a ser utilitzat ja de manera comercial durant una època als anys cinquanta del segle passat, sobretot en gènere fantàstic i de terror. Amb aquesta tecnologia la pel·lícula es rodava en blanc i negre, després la imatge captada per una camera es pintava de vermell i l’altre es pintava de verd o blau; finalment, l’espectador es posava els anaglifs, i li arribava una imatge de cada color a cada ull en funció del vidre de les ulleres, donant així la impressió de profunditat.

El retorn del cinema 3D

En el retorn actual del cinema tridimensional s’ha amillorat la tècnica dels segle passat i ara l’efecte s’aconsegueix amb ulleres polaritzades. Trobem diverses tecnologies per donar aquesta  impressió de tridimensionalitat com la Real 3D o Imax.:”Avatar” ha estat la gran producció 3D dels darrers anys. Semblava que aquell esdeveniment anés a capgirar el cinema per fer-lo tot tridimensional, però realment no ha estat així. Se segueixen exhibint produccions en 3D però sobretot animació per a públics juvenils i produccions que demanen major espectacularitat. Ara mateix a la propera edició del Cartoon Movie es presentaran més d’un centenar de produccions d’animació en 3D. Un dels treballs més esperats, per propers mesos, serà l’adaptació de “Capitán Trueno i el Santo Grial” de la productora valenciana Sorolla, una producció que distribuirà la Disney i que s’ha rodat als estudis alicantins de la Ciutat de la Llum. També al nostre entorn la producció “Viatje màgic a l?Africa” de Joirdi Llompart ha estat l’experiència més reeixida en 3D.

I la televisió que?

L’altre gran terreny abonat per el 3D són els nous televisors . N’hem parlat amb Lluís Alonso, periodista especialitzat que ens explica que “les vendes a USA han estat per sota del previst aquests nadals. La gent compra teles de 42 polzades a 500 dòlars i ja li sembla una gran inversión” Una tele 3D de la mateixa dimensió triplica aquest cost, deixant a banda que necessites el lector Blu-ray 3D, Per això LG i Samsung han tret unes teles que funcionen amb ulleres més senzilles, de 20 dòlars (les actives normals estan al voltant del 100 euros)”.” A banda -continua explicant-nos el nostre interlocutor-no hi ha gaires pel·lícules. La majoria són de dibuixos, perquè és molt més senzill passar-ho a 3D. Produccions reals gravades en 3D n’hi ha ben poques. No sembla, doncs, que en televisió 3D tinguem un gran futur tot i que podria ser adient per grans events esportius i socials, que demanen espectacularitat..

Que en farem del 3D?

Davant del 3D hi ha una pregunta recurrent:: Serà això una moda que passarà o es quedarà? Cinema en 3D ja s’en havia fet, com hem explicat fa molts anys i ara ha tornat però en televisió l’usuari que ha de fer una adquisició d’un equip amb un cost superior al de la televisió normal es pregunta si té sentit aquesta inversión, Pel moment els que sí tenen clar que el 3D es negoci son companyies que aporten aquesta tecnologia per events i espectacles en viu on s’ofereix espectacularitat. El cas de 3D Integral.com que han constituït Cesar Marruedo i Alfons Rodriguez que a més preparen un festival de treballs en 3D per la propera primavera de la que no deixarem de parlar…

Dos produccions imminents

Per a mantenir-nos atents a l’evolució del 3D, a banda del Capitán Trueno,  hi haurà en propers mesos l’estrena del Torrente 4, de Santiago Segura que a més d?aportar gran nombre de personatges mediàtics es presentarà també en tridirmensional. En un signe molt diferent i segurament molt més interessant serà veure el treball de Wim Wenders també en 3D sobre el mon de la dansa de Pîna Bausch.