Barcelona tornarà a convertir-se aquest juny en un dels grans punts de trobada internacionals per pensar la relació entre cinema, creativitat i intel·ligència artificial. El *+RAIN Film Festival*, impulsat per la Universitat Pompeu Fabra i la Fundació UPF, celebrarà la seva quarta edició del 14 al 17 de juny entre el Campus Poblenou de la UPF, el CCCB i la Filmoteca de Catalunya.
Però més enllà de la consolidació institucional i internacional del certamen, aquesta edició deixa entreveure una evolució especialment interessant: el +RAIN sembla ampliar definitivament el seu focus per abordar la intel·ligència artificial no només com una eina creativa o un nou llenguatge audiovisual, sinó com un ecosistema cultural, social i polític complet.
Una mirada més oberta a la contemporaneïtat
Des dels seus inicis, el +RAIN ha mantingut una clara vocació experimental i de recerca vinculada a l’àmbit universitari i a la investigació audiovisual. Tanmateix, el +RAIN 2026 evidencia una evolució cap a una mirada molt més transversal i connectada amb les tensions contemporànies que envolten la intel·ligència artificial.
Aquesta quarta edició posa sobre la taula conceptes com la *sobirania tecnològica, la **sostenibilitat dels models generatius, la **materialitat de la IA*, la desinformació, l’accessibilitat audiovisual o les noves formes de subjectivitat digital.
El resultat és un festival que ja no sembla interessat únicament en explorar les possibilitats creatives de la IA, sinó també en analitzar-ne les conseqüències culturals, polítiques i socials.
El compromís social com a eix del discurs
És probablement aquí on el +RAIN 2026 troba una de les seves versions més madures.
En un moment en què gran part del discurs global sobre la IA continua girant al voltant de l’eficiència, la productivitat i l’automatització, el festival aposta per introduir elements molt menys habituals dins dels relats tecnològics: el conflicte, la complexitat o la “fricció” com a part essencial dels processos creatius assistits amb intel·ligència artificial.
Aquest enfocament també es trasllada a la configuració mateixa del festival, que amplia els seus espais híbrids i interdisciplinaris. Les sessions *RESEARCH, **WORKFLOWS* i els diferents *SIDE EVENTS* connecten audiovisual, periodisme, traducció, publicitat, ètica i recerca acadèmica, reforçant la idea que la IA ja no és només una qüestió tecnològica, sinó una transformació transversal de la cultura contemporània.
La presència de figures com Thomas Poell, Christian Katzenbach, Anna Jankowska, Veronika Solopova o Rob Lang reforça també aquesta dimensió internacional i crítica del festival.
Una secció competitiva més cinematogràfica
Aquest procés de maduració també es percep clarament a la secció competitiva.
En comparació amb les primeres edicions —més centrades en l’experimentació formal i les possibilitats emergents del llenguatge generatiu—, el +RAIN 2026 mostra una competitiva amb obres més ambicioses narrativament i cinematogràficament.
La durada mitjana dels treballs seleccionats ha crescut considerablement, passant d’aquells formats molt breus propis d’un ecosistema encara inicial a peces que s’acosten als vint minuts i que necessiten construir atmosfera, dramatúrgia i discurs.
Aquest canvi no és menor. Indica que molts creadors comencen a integrar la IA dins d’un llenguatge cinematogràfic més ampli i menys dependent de l’impacte visual immediat.
També és interessant veure com apareixen obres que dialoguen amb codis propers al cinema de gènere, a l’assaig polític o a la reconstrucció de memòries col·lectives.
Films com The Valley Where LOAB Lives, 09/05/1982 o Archiva Qu(ia)r semblen apuntar precisament cap a aquesta evolució, on la IA deixa de ser només el centre conceptual de la peça per convertir-se en una eina integrada dins del relat cinematogràfic.
Radu Jude i la connexió amb la història del cinema
En aquest context, la col·laboració amb la Filmoteca de Catalunya i la presència de *Radu Jude* adquireixen una dimensió especialment coherent.
El cineasta romanès, una de les figures més estimulants del cinema europeu contemporani, representa precisament aquesta mirada crítica sobre la imatge digital, la memòria i les tensions polítiques de les representacions audiovisuals.
La seva incorporació reforça la sensació que el +RAIN vol connectar l’experimentació tecnològica amb una reflexió cinematogràfica més àmplia i amb la història mateixa del cinema contemporani.
Pensar la IA més enllà de la tecnologia
Fins i tot la imatge gràfica d’aquesta edició sembla reforçar aquest canvi de mirada.
Inspirada en el cíborg de Donna Haraway i creada per l’il·lustrador Guillem Bosch, la proposta visual s’allunya dels codis corporatius habituals associats a la intel·ligència artificial per posar el focus en les infraestructures invisibles, l’impacte mediambiental i la relació entre cos i tecnologia.
Potser aquesta és la gran virtut del +RAIN 2026: entendre que la IA ja no pot abordar-se únicament des de la innovació tecnològica o des de l’experiment formal.
La intel·ligència artificial és també una qüestió de cultura, treball, llenguatge, economia, política i imaginari col·lectiu. I el festival sembla haver assumit plenament aquest repte.
Amb aquesta quarta edició, el +RAIN confirma la seva consolidació com un dels espais culturals més interessants del país per reflexionar sobre el futur de les imatges contemporànies
